Divendres, 15 de gener de 2021 - Edició 904
La República

Un any de “Govern més progressista de la història”

El que fa el govern de PSOE i Podemos és mirar sistemàticament cap a una altra banda mentre el feixisme es fa cada cop més present a Espanya

Toni Strubell i Núria Bassa
Toni Strubell Núria Bassa 11/01/2021
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias a la foto de família abans del primer consell de ministres d'aquest 20 de gener del 2020. (Horitzontal)

Pedro Sánchez s’ha vantat, en els darrers temps, de dirigir “el govern més progressista de la història d’Espanya”. Encara que només sigui amb l’excusa que aquest govern hagi complert un primer any de mandat, creiem que és lícit jutjar si aquest autoproclamat progressisme s’aguanta o si fa entrar una dosi decomunal de vergonya aliena. Potser cal veure la seva fanfarronada com una manera encoberta de dir que tots els governs abans del seu han estat profundament reaccionaris i d’un dèficit democràtic considerable. Perquè si el govern de Sánchez n’ha estat el més progressista, ja ens podem calçar.

Si comencem per considerar la seva gestió del COVID19, cal dir que de “progressisme” n’hem vist ben poc en la política de Sánchez. De fet Espanya ha estat repetidament assenyalat com un dels països on la gestió de la pandèmia ha estat més desgraciada. Al llarg dels mesos, les taxes d’infecció han estat molt superiors a les dels països del seu entorn. Fins i tot s’ha arribat a acusar Espanya d’haver ocultat desenes de milers de morts a l’hora de fer públiques les xifres. Pel que fa a la distribució de fons de la UE per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia, el govern de Sánchez ja ha anunciat  que pensa procedir-hi comptant amb la “cooperació” de les principals empreses del país. Això ja ens fa sospitar que els efectes beneficiosos dels ajuts no arribaran directament als treballadors autònoms ni a les empreses petites i mitjanes, si és que els arriba res.  A Espanya ja existeix el greu precedent del rescat a la banca per saber que és als ciutadans que se’ls fa pagar les crisis, no al capital. De fet, durant la pandèmia s’han arribat a augmentar les quotes als treballadors autònoms, no rebaixar-les, tot i la situació desesperada de centenars de milers d’aquests treballadors. El govern tampoc no ha pagat el 40% dels ERTOs oberts deixant a milions de treballadors en una situació extraordinàriament vulnerable. Tampoc aquesta desastrosa pandèmia ha servit per posar fi als desnonaments que han continuat sense aturador, deixant en molt mala posició a Unidas Podemos per les promeses electorals que va fer en aquest sentit. Els fons voltor han estat els únics beneficiats aquí. Què hi ha de progressista aquí? I què hi ha de progressista que durant la setmana més freda de l’any el govern permeti a les elèctriques apujar un 27% la factura de la llum, oimés quan tots recorden com Irene Montoro assegurava a les passades eleccions que Podemos, si entrava al govern, posaria les elèctriques a lloc. Ara s’ha vist, sí.

Però ha estat la política pressupostària d’aquest govern que més difícil ha posat les coses als qui hi busquen signes progressistes. El pressupost militar, tan criticat en el passat per Unidas Podemos, ha augmentat un 6,5% (un 10,3% segons el Centre d’Estudis de la Pau de Delàs) respecte al de l’any passat, malgrat la pandèmia. El pressupost d’armament (sota un epígraf que el murri govern “progressista” va canviar de nom, passant de “Programes Especials d’Armes” a “Programes Especials de Modernització”) va augmentar un 30,2% segons aquest mateix organisme. El que és segur és que el pressupost per a la investigació armamentística triplica el pressupost per a R + D sanitari. Pel que fa al pressupost de la Casa Reial, va augmentar un escandalós 6,9% coincidint amb els greus casos de corrupció que s’han multiplicat al si de la Casa Reial. Mentre tot el país patia les greus conseqüències de la pandèmia, el govern s’ha apujat els sous propis gairebé un 1%. Progressista això?

Certament, decretar en plena pandèmia la congelació del salari mínim interprofessional (que representa la meitat o dos terços del de molts països de la UE) més que progressista, és surrealista. Pel que fa a la política de l’anomenat Mínim Vital, introduït – teòricament almenys –  per combatre la pobresa, cal dir que s’ha aplicat amb una ineficàcia total des que milions de família van començar a quedar-se sense cap ingrés per la pandèmia. Després dels primers mesos de la seva aplicació, alguns informes denunciaven que s’havia rebutjat el 99% del mig milió de sol·licituds realitzades. D’acord, pot no ser res més que un reflex de la catastròfica situació econòmica d’Espanya. Però, de quina manera es pot qualificar de “progressista” augmentar les esperances d’una població cada vegada més desesperada i amb una de les taxes d’atur més altes de la UE.

La “progressista” tolerància envers el feixisme

Però no és només en el camp de l’economia que cal considerar inversemblant la definició de la política d’aquest govern com a “progressista”. La seva alarmant laxitud davant la propagació del feixisme en determinats àmbits és de tot menys progressista. Fa pocs dies es va fer pública una carta que un grup de militars retirats van enviar al rei Felip VI per a expressar la seva oposició a l’actual Govern amb la voluntat de donar la vida si calgués. També s’ha fet pública una conversa de whatsapp d’un grup de militars jubilats en la qual expressaven el seu malestar i demanaven afusellaments en massa. A això cal afegir la proliferació a les xarxes socials de vídeos de soldats uniformats fent salutacions i cantant cançons feixistes. I malgrat la gravetat i extensió de tots aquests corprenedors fets, i  havent-ne tingut l’ocasió, el cap d’Estai Felip VI no s’ha sentit emplaçat a actuar-hi en contra ni mostrar-hi cap mena de rebuig. Tampoc el govern de Pedro Sánchez hi ha fet res dient que era un fenomen “minoritari”. Qui pot creure això? La mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles, va acusar els partits que n’alertaven de tenir “prejudicis”.  Fent un instant la comparació, imaginem l’escàndol internacional que provocaria que la dreta alemanya de la senyora Merkel banalitzés que els oficials de la Marineschule Mürwik (Acadèmia Naval d’Alemanya) cantessin himnes i fessin salutacions nazis. Eh que costa?

Certament, a Alemanya el Codi Penal prohibeix l’esvàstica, la salutació hitleriana, l’himne del partit nazi i l’ús o la distribució de símbols i cançons del mateix signe. En canvi a Espanya, aquesta mena de crim va ser despenalitzat i el “govern més progressista de la història” no fa res per a  rectificar-ho. A qui pot sorprendre que el feixisme s’estengui?  Així a Espanya es poden comprar banderes franquistes a 8 euros, ampolles de vi amb la cara de Franco i cridar “Viva Franco” sense cap conseqüència penal, com no passa res que surtin massivament forces policials dels quarters al crit de “a por ellos” per reprimir les llibertats i els drets del poble català. El govern “progressista” de Sánchez no sols no ho condemna, sinó que premia els policies que van participar en aquell atac a la democràcia. Això de progressista no té res.

El que fa el govern de PSOE i Podemos és mirar sistemàticament cap a una altra banda mentre el feixisme es fa cada cop més present a Espanya. L’únic que de tant en tant proposa és que la fiscalia investigui casos que considera “aïllats”, però mai atacar les autèntiques arrels d’un problema estès i sistèmic de què, tristament, ells mateixos formen part. Per això no protesten contra un règim que manté empresonats a dissidents polítics, que nega la democràcia com a forma de resolució dels conflictes i que sosté amb entusiasme una monarquia corrupta. És un govern sense cap voluntat per resoldre el conflicte polític català ni de deixar exercir el dret a l’autodeterminació. És un govern que ha mostrat una indiferència insultant als dictàmens dels organismes internacionals que han exigit l’alliberament dels presos polítics catalans i que han criticat la feble separació de poders i la manca d’independència judicial existent. Definir tot aquest despropòsit com a “progressista” és d’un cinisme insuperable.

Relacionats