A les Espanyes durant anys i panys han estat convençuts que una majoria dels catalans eren independentistes, entre d’altres malalties mentals incomprensibles, per culpa tant d’un suposat adoctrinament escolar com per veure massa TV3. Les escoles se les imaginaven -i encara ara- com uns autèntics camps de reeducació vietnamita on els escolars eren incautes presoners de guerra nord-americans que si no volien morir de set i de gana calia que parlaren en un català pur. En aquest punt, entenem la puresa de la llengua com l’entenen, posem per cas, els filòlegs de Vox pel que fa al castellà.
Com vulga que siga, mai no oblideu l’ínclit ministre Wert Ortega, l’aristòcrata que va arribar al poder a bord d’una nau del temps noliejada just després del setge de 1714, per “españolizar” els xiquets catalans i acabar amb la immersió lingüística a colp de decret, des de Madrid,“con consenso o sin”.
L’altre monstre era TV3. Els catalans estaven tots com un cabàs de gats per culpa de mirar massa una televisió amb unes audiències, per cert, que ja voldrien Tele 5 o Antena 3, emissores que han contribuït poderosament a construir l’imaginari d’una Catalunya que s’assembla prou al III Reich o al règim sud-africà de l’apartheid.
Ben bé era -és- com si a Catalunya no es poguera veure cap altra televisió llevat de TV3. Com si no n’emetés cap altra, com si no existís xarxa d’Internet per poder veure Netflix, HBO o el canal la figa de mandanga, com si no hi hagueren antenes parabòliques per captar la PTV del Pakistan o qualsevol emissora del Kazahstan… Com si cada nit una parella de mossos passaren per cada casa per tal de comprovar si, efectivament, els catalans estaven o no enganxats a la terrible televisió catalana. Un obsessió, la de TV3 i la seua malignitat, que al País Valencià es va materialitzar primerament, amb Felipe González, impedint que Acció Cultural del País Valencià desplegués els seus repetidors de senyal de TV3. Després, i una vegada superat aquest obstacle, amb l’arribada de Francisco Camps del PP, amb el tancament dels repetidors i la imposició de multes milionàries. Unes sancions l’objectiu de les quals no era cap altre, naturalment, que enfonsar la dissident entitat civil igual que intenten fer ara amb Òmnium Cultural.
Durant l’aplicació del 155, el nostre Decret de Nova Planta contemporani, es va intervenir l’escola, ma non troppo. Simplement, del que es tractava era d’acollonir el professorat, d’advertir-los que no els convenia gens parlar-ne de càrregues policials, de drets, ni, en definitiva, de res que tingués un aire vagament separatista com podria ser la castanyera o l’esperit que inspira les composicions per a flabiol i timbal.
TV3 també va estar a punt de ser intervinguda però la mobilització de la premsa internacional, testimoni de l’ agressivitat del nacionalisme espanyol, va evitar una actuació política que d’haver-se consumat hauria aplaudit amb les orelles des de Putin passant per Erdogan o Trump. El PP va tindre més collons quan va tancar la Televisió Valenciana després de saquejar-la, de convertir-la en una de les emissores del món occidental més infectes informativament.
Com no van poder tancar-la, van optar, doncs, per l’ofegament econòmic i per l’ús del cinisme com a arma de distracció. I així, a l’emissora dels catalans, podem escoltar a tothora els defensors de la llibertat d’expressió, afins i dirigents polítics de CS i del PP, dir en TV3 que TV3 és poc plural i manipula. I com siga, totes les proves que poden aportar d’aquesta manipulació, en comparació a allò que passa a TVE des del temps de Fraga Iribarne, són una broma.
El cas és que passada la tempesta, TV3 junt amb Trapero, es va convertir en el símbol de la resistència a l’aplanadora espanyola, de la llibertat d’expressió i de la qualitat per a la majoria d’independentistes. Les tornes, però, en un moment de crisi política, de desavinences en el Govern, han canviat.
El trollerisme internàutic va començar a airejar que la televisió catalana la dirigien directament des de Madrid o, pitjor, que era controlada per ERC a les ordres de Marlaska i dels cardenals Richelieu i Cañizares, per la Cuca Fera i la madrastra de Blancaneus. Després, hem assistit a una campanya lamentable sobre el suposat abús del castellà en la televisió que no resistiria l’anàlisi del més babau dels sociolingüistes presents en la sala. I malgrat tot, TV3, continua sent la televisió més seguida justament ara que no n’hi ha un 1-O a la vista i que els carrers, per causa de la pandèmia, no s’omplen de manifestacions.
Fet i fotut, fins i tot el polèmic àudio enregistrat pels homes del tinent coronel Baena publicat per El Periódico en què s’escolta Pilar Rahola pressionant a David Madí perquè el director de la cadena Vicent Sanchis no limités la seua participació en espais emesos per la casa, demostra que les coses no són tan fàcils com semblen. Vull dir que sembla prou clar escoltant Rahola que a TV3 hi ha un director que aplica criteris professionals sota unes pressions que no han de ser fàcils de suportar i en unes condicions econòmiques penoses. Un director que ha de tenir el joc de cames dels boxejadors i molt de fetge ateses les complicacions del moment.
Després, hi ha uns personatges que consideren que tenen en el calaix del seu dormitori l’escriptura de mig país que Pujol els va deixar en herència entre les pàgines d’un missal. Rahola i Madí, de JxCAT, entre d’altres, entre els més coneguts.
El que diga Rahola, en general, els seus conta contes orientals sobre Puigdemont per mantenir una determinada estructura de poder més enllà de la causa de l’independentisme, me la bufen. Bravo pels que la segueixen amb una fe cega sense qüestionar-se res. No dubte que Rahola tinga les seues fonts, això ho pot deduir un qualsevol estudiant de primer de periodisme. Però també tinc molt clar, que té els seus interessos econòmics i polítics com queda ben clar en la seua amigable conversa amb Madí on li demana que li tallen el coll a Sanchis. I sí, pense que ix massa a la tele i que damunt les seues aparicions no són barates.
Pel que fa a Madí, em sembla un personatge inquietant i potser convindria que JxCAT expliqués no tan sols que collons pinta en tot aquest embolic de la seua amiga, sinó que pinta, en general, en els tripijocs del poder que ells administren. Qualsevol dia ens enduguem una sorpresa.
I, encara, aquesta nova campanya que esguita de nou la nostra televisió pública, demostra fins a quin punt és necessari que existesca i que puga veure’s a tot el territori de parla catalana, com deurien de poder veure’s a Catalunya, la malmesa À Punt i IB3.
Una campanya que també posa en relleu que l’interès per enfonsar TV3, continua tan viu com sempre. Recordeu, junt amb les intencions manicomials d’espanyolitzar els xiquets del somrient Wert, les abrandades paraules de Serrano Suñer: “Rússia és culpable! Culpable de la nostra guerra civil. Culpable de la mort de José Antonio (…) L’extermini de Rússia és una exigència de la història i del futur d’Europa”.
Francesc Viadel
