Algú que hagués viscut l’octubre de 2017 i hagués entrat en coma la matinada de l’u de novembre, si es despertés avui, li costaria molt d’entendre la situació i es preguntaria què han fet els líders independentistes tot aquest temps per, malgrat haver-hi més independentistes que mai, estar immersos en una sensació de derrota permanent.
Segurament aquest algú o bé tornaria a entrar en coma o es revoltaria contra les actituds dels lideratges independentistes i, en aquest segon cas, el que faria primer és exigir explicacions del perquè de la derrota quan teníem la victòria a tocar. Això és el que es desprèn de les declaracions dels responsables polítics del PP, que no les tenien totes, i que van quedar gratament sorpresos en veure com tot es va diluir talment com un terròs de sucre.
En segon lloc, exigiria als actuals líders que callin, que es deixin de fer declaracions de cara a la galeria, i que es tanquin fins a trobar una estratègia guanyadora o, altrament, que deixin pas a nous lideratges. Efectivament, ja n’hi ha prou de tanta xerrameca fàtua, de jugar a fer veure qui és més valent i de continuar alimentant la tan fastigosa guerra civil independentista tant a les xarxes socials com en els debats dins la política independentista.
És aquí on les entitats de la societat civil hi tenen un paper fonamental a fer: han d’exigir una trobada de durada il·limitada entre els partits polítics independentistes, juntament amb les mateixes entitats, Òmnium, Assemblea, AMI, Assemblea de Representants del Consell per la República, i que no facin públic cap acord fins que estigui tancat. La ciutadania així ho exigeix. La ciutadania no vol veure més espectacles farcits de declaracions banals que no porten enlloc.
Si volem guanyar, primer cal una estratègia conjunta o, al contrari, serem derrotats com ens està passant contínuament. La ciutadania rep patacades des d’Espanya, dia si i dia també, i el que cal és un gran acord. Qui no ho vulgui acceptar, sobretot les persones que ara ocupen els lideratges polítics, que deixin pas. Prou de dir “Ho tornarem a fer” o “Desobeirem” per continuar igual sense fer res. Preparem un gran acord estratègic. Fem-ho, que la ciutadania vol guanyar i podem guanyar, com ja ho vam fer l’1-O.
