Senyor Alcalde,
Li parlo des d’on no arriba el soroll dels seus despatxos, però sí la ignorància de les seves decisions. Soc una olivera centenària. Tinc l’escorça dura de veure passar regidors que es pensen que l’oli neix a les prestatgeries del supermercat i que la mel es fabrica amb decrets municipals.
Des del mes de juliol, les mans que em cuiden s’han trencat l’esquena per preparar la segona edició del Mercat de l’Oli Nou. Havíem de banyar d’or líquid la plaça de Catalunya els dies 20, 21 i 22 de novembre. Però és clar, la foto del producte local queda molt bé als fullets de propaganda de l’Ajuntament, però la realitat de la pagesia fa nosa quan ocupa el cor de la seva aparadoritzada Barcelona.
La seva brillant solució a poques setmanes de la fira ha estat desterrar-nos a les Glòries. Quina delicadesa en el tracte. Quina profunditat en la visió estratègica. Vostè anomena «reubicació» al que en la meva terra anomenem, ras i curt, menyspreu i desídia. Suposo que per a un govern municipal tan modern, la centralitat, l’accessibilitat i el teixit de la gent que treballa la terra són conceptes massa rústics per conviure amb el formigó.
Ens diuen que la plaça central està ocupada. I la seva resposta com a gran gestor és tancar la porta als petits productors i cooperativistes. Si tant li costa combinar les agendes de la ciutat, els afectats —amb una paciència que ja voldria per al seu ple municipal— li proposen una alternativa: ajornem el mercat als dies 18, 19 i 20 de desembre. Però mantinguem la dignitat de l’espai. Si no pot ser la plaça de Catalunya, que sigui el passeig de Gràcia. O és que el luxe d’aquest passeig també s’ofèn amb la flaire de l’oli tot just extret i la mel pura?
No li demanem almoina, senyor Collboni. Els meus fruits no s’alimenten de les seves declaracions institucionals buides, sinó de la pluja i del suor dels qui em curen. Exigim que es respectin els compromisos i que la incompetència de la seva gestió no la paguin les famílies que mantenen viu el nostre paisatge.
La terra té memòria, senyor alcalde, i les meves arrels recordaran aquesta plantada. A veure si el seu proper mandat té la mateixa solidesa que el meu tronc, o si caurà amb el primer vent de tardor.
Amb el desdeny que es mereix la seva desídia,
Una olivera centenària via @joanpuig
