La decisió de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont de concedir una entrevista en exclusiva al diari El Mundo en ple tram decisiu de la campanya per a les eleccions generals del 29-N ha sacsejat l’escenari polític i mediàtic. Lluny de quedar circumscrita als lectors de la capçalera madrilenya, la repercussió de la conversa s’ha vist amplificada de manera exponencial per les reaccions d’altres mitjans de comunicació. L’allau d’anàlisis crítiques i comentaris sobre el fet que l’exclusiva s’hagi publicat en aquest rotatiu ha acabat generant un efecte Streisand de manual, situant el missatge de Junts al centre de l’agenda informativa.
Durant la conversa amb el diari, el líder independentista detalla com el seu equip va gestionar les negociacions posteriors a les eleccions del 2023 un cop el PSOE va trucar a la seva porta per garantir la investidura de Pedro Sánchez. Puigdemont assegura que van decidir posar a prova «on arriba la seva ambició pel poder i el seu cinisme» després que els socialistes haguessin negat reiteradament la possibilitat d’aprovar una llei d’amnistia.
«La meva percepció de Pedro Sánchez, que per a mi és una persona amoral i amb una ambició desmesurada, era fins a on el podíem empènyer, fins a on el podíem dur perquè nosaltres en poguéssim treure profit», afirma l’expresident, que qualifica l’aprovació de la llei d’amnistia com una eina per «derrotar Espanya» i infligir derrotes a l’Estat que no haurien estat possibles sense aquesta conjuntura política.
En el repàs als detalls de l’acord de Brussel·les, el dirigent de Junts remarca la desconfiança absoluta cap als negociadors socialistes, fet que va motivar l’exigència de traslladar les converses a un espai neutral a Suïssa i comptar amb la figura d’un mediador internacional. Segons explica, van plantejar tant qüestions ordinàries relatives a competències o finançament com el reconeixement nacional, la sobirania i la llengua, assumint que l’amnistia era imprescindible per negociar en igualtat de condicions i sense l’amenaça de presó.
Així mateix, Puigdemont nega que l’executiu espanyol li oferís mai cap mena de tracte de favor judicial a través d’organismes com la Fiscalia General de l’Estat i aclareix que l’aproximació va ser estrictament política. També lamenta que la carpeta del referèndum d’autodeterminació no avancés perquè, a parer seu, es va anar «embarrant» de forma deliberada el compliment dels pactes ja signats. Finalment, confirma que des que resideix a l’exili no ha mantingut mai cap contacte directe, ni telefònic ni presencial, amb el president del govern espanyol.



