Què genera la sentència? Satisfacció, frustració, indiferència…? Afecta només a exiliats, imputats, o transcendeix a valors de justícia universal, drets humans, llibertat…? Es dona per al·ludida la Justícia espanyola? Ofereix una oportunitat o s’ignora…?
Alegria inicial a Espanya. Donava, semblava, la raó al Suprem. Després, decepció? Fiscal General de l’Estat: “La resolució del TJUE era un seriós obstacle per a materialitzar l’extradició de Puigdemont”. Ara, el Suprem dicta nova sentència, molt negativa, que prescindeix del TJUE. Empitjora la situació!
Com a consultor, intento aplicar diferents focus d’anàlisis. Sorgeixen
PREGUNTES OPORTUNES…
Qui va començar, qui és responsable?
Estem davant una actuació judicial, o políticjudicial? que intenta detenir i jutjar (?) a líders polítics democràtics pel delicte (?) de celebrar el més democràtic: un referèndum! Per què es va celebrar? Després de la Transició, (?) suport confiat a la Constitució. Primer Estatut, incomplert. Segon Estatut, inconstitucionalment retallat, modificat.
Van començar l’Estat espanyol, els seus Estaments, successius governs. Van incomplir inversions, van envair competències, van retardar transferències. Acumulen un espoli que Nen Becerra situa ja en més de 300.000 milions de €. L’Estat, és responsable! Què demostra la realitat, la cronologia?
Més responsables? Sí. Tots els dirigents a Catalunya de partits polítics, grans patronals, sindicats, que no van exigir, des del primer moment!, aquest “total” compliment. El “ peix al cove” va ser negatiu! Significa submissió. A qui defensen, representen, realment?
Ampliem focus? Davant la creixent deterioració, conflicte, va intervenir la Monarquia? Quin guió escrivia, escriu, el “estat profund”, interpreten els diferents Estaments? O són aquests el “estat profund? Corresponsables!
Algú més? Sí: L’electorat a Catalunya. Estava “absent”. Patia, per igual l’espoli, colonització, maltractament, explotació. Després de la inconstitucional sentència al segon Estatut, una part important “va reaccionar” per dignitat democràtica. Va sorgir l’independentisme! La resta va romandre, roman, callat. Ha rectificat l’Estat? No. Al contrari!
Afecta només a les euroordres, als exiliats, aquesta sentència? Al marge d’efectes jurídics, polítics, posa en evidència a “tot” l’Estat espanyol, a “tots” els seus Estaments: judicial, polític, militar, policial, mediàtic, econòmic, sindical. A la pròpia societat espanyola, a la de Catalunya!
Es continuarà castigant els líders independentistes, als milers d’investigats. Quedaran impunes “tots” els molts que han originat, mantenen, agreugen, el problema en, amb, Catalunya. “Tots” a Espanya, continuen considerant culpables a l’independentisme que “va reaccionar, als seus líders.
Des de la coherència democràtica, com qualificar a “tots” els que han protagonitzat, protagonitzen, negativament aquesta història encara inacabada? Què ha de “fer” l’independentisme?
Grup objectivament identificable?
PREGUNTES OPORTUNES. Quin contingut donaria a aquest concepte un observador neutral, europeu, que analitzés la realitat sociopolítica catalana?
Econòmica, política, democràticament, gairebé “tota” la població de Catalunya és un sol Grup Objectivament Identificable. Tots estan igualment perjudicats per l’espoli, incompliments, invasió de competències, menyspreu, etc. Castigats en sanitat, educació, treball, transports, etc. A tots se’ls nega un referèndum.
.
Tots desitgen els beneficis de la independència? No. 52%, teòricament!, independentista. El 48%, és “dependentista“ malgrat els seus negatius efectes. Per tant, dos GRUPS OBJECTIVAMENT IDENTIFICABLES. El “independentista” reacciona per dignitat democràtica. El “dependentista” assumeix viure en territori intervingut. Catalunya no té ni Estatut!
El 52% és “grup” amb projecte comú? No. Uneixen esforços ERC, Junts, la CUP, micropartits, Omnium, ANC, etc. autodenominats independentistes? No. Al contrari: s’exclouen. Demostren els seus dirigents, votants, a Europa que són un GRUP OBJECTIVAMENT IDENTIFICABLE?
És només responsabilitat de l’Estat espanyol que continuï la negativa “dependència” i persecució, càstig, de líders, pacífics votants, manifestants, tractats de “terroristes”, que reaccionen per dignitat democràtica i demanen un referèndum? O és també dels qui s’autoqualifiquen independentistes, però no actuen coherentment?
S’aprofitarà l’oportunitat de la sentència?
La sentència ofereix una gran oportunitat a l’independentisme gràcies als exiliats! Sense ells, mai s’hauria produït. Tot hauria estat “assumpte intern”.
Dins, si existissin veritables dirigents “estadistes”, no “simples polítics partidistes”; si militants i votants, tinguessin visió de futur, actuessin coherentment, per a gaudir de molt millor nivell de vida, d’autèntica democràcia, llibertat, en una moderna república europea, d’eficients serveis socials, demostrarien a Europa, a tots els tribunals, que, efectivament!, són un GRUP OBJECTIVAMENT IDENTIFICABLE; que són una Minoria Nacional oprimida, colonitzada, explotada, menyspreada; que lleis internacionals els permeten decidir el seu futur.
Què farà aquesta “minoria nacional” de més de 2.000.000 de votants independentistes l’1.0. Està davant una gran oportunitat! Què significaria que formessin part del CdR? És transversal. Seria un clar GRUP OBJECTIVAMENT IDENTIFICABLE!
Els innocents, tractats com a culpables. Els culpables, responsables, continuen innocents. Ara, una oportunitat però solo si hi ha UNIÓ.
Davant l’oportunitat de la sentència, Què “faran” els votants amb criteri propi a Catalunya, igualment perjudicats, no “partidependents”? Què haurien de donar suport els dirigents de partits, organitzacions, grans patronals, sindicats, si, de veritat!, defensen als seus membres a Catalunya? Beneficis de la independència o perjudicis de la dependència?
Des de la dignitat democràtica, davant un Estat posat en evidència i que tant danya a “tota” la societat a Catalunya, que no aplica solucions democràtiques al seu abast; davant l’oportunitat de reconeixement internacional en favor de la seva llibertat, benestar, democràcia… què és coherent FER…?
