Divendres, 22 d'octubre de 2021 - Edició 1184
La República

Qui són els terroristes?

Amb tants exemples, potser ens hauríem de preguntar qui són realment els terroristes. Qui són els que utilitzen el terror i la por per tal d’evitar que un poble exerceixi la seva sobirania i obtingui democràticament la seva llibertat?

Albert Donaire Malagelada
Albert Donaire i Malagelada 28/09/2021
El ministre Grande-Marlaska esquitxat per la sentència del TEDH.

Segons el diccionari de l’enciclopèdia catalana, terrorisme tindria la següent definició: Utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política. I de les definicions de violència, una d’elles és Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió.

Doncs tenint en compte aquestes definicions, queda clar que les acusacions que hi ha contra els encausats dels CDR o contra activistes catalans, no se sostenen per cap costat, ja que en cap cas hi ha hagut violència ni cap coacció moral cap a ningú. Cal recordar que totes les acusacions s’han fet per part de la Guàrdia Civil en uns atestats en els que reconeixen que no van trobar cap explosiu, però de quatre cassoles velles en van anomenar precursor d’explosius. I doncs, no hi ha en aquests atestats poc seriosos i plens d’invents un intent d’atemorir una part de la població que pensa d’una determinada manera, perquè deixi de pensar-ho a través de la por? No hi ha aquí una coacció moral cap a una part de la població en una lluita social i política que consisteix en acabar amb un moviment, amb una ideologia?

La història del Regne d’Espanya amb accions d’aquest tipus cap a Catalunya i el català no són noves. Ja el 1640 van cremar la població de Santa Coloma de Farners i van saquejar l’esglèsia de Riudarenes perquè els seus habitants es van negar a acollir els soldats castellans que estaven en guerra contra França, després d’haver assassinat un dels habitants de la vila per protestar.

Ja amb la monarquia borbònica, els episodis contra els catalans i contra aquells que lluitaven per la llibertat de Catalunya va seguir. O és que el fet de la decapitació del general Josep Moragas i la posterior exposició del cap en una gàbia a l’entrada de Portal de Mar de Barcelona no pretenia, mitjançant el terror, evitar que els catalans lluitessin pels seus drets i poguessin recuperar les seves llibertats?

Amb la construcció de la Ciutadella i de Montjuic a Barcelona, els canons apuntaven cap a la ciutat, no cap a fora. Per tant, no era la intenció de la corona borbònica protegir la ciutat. Era una constant amenaça sobre els barcelonins perquè en cap cas se’ls acudís reivindicar els seus drets i recuperar les llibertats que van ser robades després d’una guerra brutal i una repressió que va començar i que, fins a dia d’avui, encara patim d’una manera o una altra.

Quina intencionalitat tenia el General Espartero quan va dir que calia bombardejar la ciutat de Barcelona cada 50 anys? No hi havia una intencionalitat d’atemorir els catalans amb el mateix objectiu?

Però l’estat espanyol ha tingut casos encara més evidents, com és el cas que el Gobierno socialista estigués darrere la creació dels GAL, un grup terrorista format per policies espanyols. Quan un estat ha estat capaç d’això i tantes altres atrocitats, de què no ha de ser capaç? Recordem que és el mateix país que ha assassinat un president de Catalunya escollit democràticament, que n’ha obligat a tants altres a l’exili i que n’ha empresonat uns altres.

És el mateix estat en el que un ministre reconeix en una conversa que ens han destrossat el sistema sanitari. I doncs, destrossar un sistema sanitari no és una acció de coacció moral per tal de generar un terror a la població?

És el mateix estat que molta gent creu capaç de simular un cop d’Estat per tal de legitimar un cap d’Estat qüestionat i que va ser col·locat a dit per part d’un dictador feixista que reconeixia que ho deixava tot “lligat i ben lligat”. O on CNI i les unitats d’informació de la policia tenen contactes amb un imam que planejava un atemptat terrorista al nostre país, però que el Gobierno a Madrid es nega a investigar. Fins i tot havent trobat documents amb el segell de la policia amb instruccions de com fabricar explosius. Tampoc és cap sorpresa quan el president espanyol en el seu moment va dir que no interessava a ningú qui hi havia darrere l’afer dels GAL. I tot això, després que un altre ministre espanyol ens advertís que a la segona meitat d’agost passarien coses a Catalunya. És inevitable pensar que a través d’un atemptat terrorista, l’estat pretengués que els catalans tinguéssim por d’exercir el nostre dret d’autodeterminació.

I els atestats inventats i manipulats per part de la policia espanyola, o les accions que van dur a terme des del setembre de 2017 i de l’1 d’octubre? Que no van ser unes accions violentes de manera sistemàtica i indiscriminada contra la població que pretenia votar democràticament, amb la voluntat de generar el suficient terror perquè la gent es quedés a casa seva i no sortís a votar?
Tornant al començament, que no pretenen generar terror contra la població i atemorir-nos als que ens expressem lliurement i lluitem per una ideologia totalment democràtica des dels alts tribunals espanyols com la fiscalia? Recordem que estan perseguint la llibertat d’expressió de cantants, redactant sentències desproporcionades i sobre delictes inexistents. Recordem que són els mateixos que enganyen el TGUE i activen i desactiven euroordres segons la seva conveniència. Els mateixos que estaven disposats a utilitzar un acord amb França en matèria antiterrorista per detenir el president Puigdemont a Estrasburg.
És el mateix estat on el rei aplaudia la repressió contra els catalans mitjançant un discurs pronunciat després del referèndum de l’1 d’octubre. El mateix rei que pressionava empreses de Catalunya per tal que abandonessin el nostre país. No és una manera de coacció cap a la població arruïnar el país i emportar-se les seves empreses per interessos polítics?

I òbviament, també es tracta d’una colonització brutal del nostre país que inclou un espoli fiscal brutal, l’aplicació d’un 155 quan tenim un govern que no els agrada, una persecució dels nostres presidents, un genocidi lingüístic continuat al llarg de centenars d’anys contra el nostre poble, amb l’objectiu de tenir una Espanya uniforme i castellana.

Amb tants exemples, potser ens hauríem de preguntar qui són realment els terroristes. Qui són els que utilitzen el terror i la por per tal d’evitar que un poble exerceixi la seva sobirania i obtingui democràticament la seva llibertat?