Si sents la gent, vulguis o no, t’influencia. Si l’escoltes, encara més. És com llegir literatura, et deixa un pòsit com el del vi negre, com aquell que té l’avi a la tauleta del saló. I penses on ho vaig sentir això? Qui m’ho va dir allò?
Doncs al que anava, suposo que t’adones que la mentalitat es desplega quan llegeixes una novel·la com la Plaça del Diamant i et deixa un pòsit sobre la vida adulta. Que ja s’ha viscut molt. Que hi ha hagut altra vida, més enllà de la que coneixes. Surts dels llibres infantils, de les fantasies, dels personatges inventats per conèixer la Colometa i en Quimet. I la mentalitat se segueix desplegant i expandint. Conquereix nous territoris i descobreix noves cultures com ara l’economia. T’adones que cent euros no són res, i molt menys en són vint. Que fa un temps vint euros et semblaven molts diners perquè la mama et deia que costen molt de guanyar. I cent euros, ja et semblaven qui sap què.
I sempre tens aquelles veus que van i venen, que els diners s’han de valorar, que costen molt de guanyar i que se’n van molt de pressa. I reconeixes que ni amb vint, ni amb cent no en tens ni per començar. Que vint, trenta, cinquanta o cent euros són per tapar forats, són pedaços per pagar capritxos però encara no per començar a ser persona. Si cent euros et marxen en un dia, tingues present que ja has descobert aquestes altres cultures. I que parlaràs amb l’un i amb l’altre i també els deixaràs el teu pòsit de vi rosat.
