En breu anunciarà el PSOE, probablement en boca del seu secretari d’organització, José Luís Ábalos, la propera sessió d’investidura al Congreso de los Diputados del candidat a president del Gobierno de Espanya, Pedro Sánchez.
Aquestes eleccions es van fer, recordem-ho, perquè el Govern del PSOE no va ser capaç d’aprovar uns pressupostos. Bé, aquesta va ser l’excusa formal. De fet, si recapitulem una mica més, recordarem que aleshores el PSOE estava governant amb una minoria molt precària ja que havia aconseguit governar després de superar una moció de censura contra Rajoy guanyada gràcies als desinteressats vots dels partits independentistes. Sánchez sabia (com així va succeir) que unes eleccions li donarien una millora en els seus resultats mentre que el seu principal oponent, el PP, s’enfonsaria amb l’ajut del Ciutadans i Vox. Només va cometre un petit error: creia que entre els diputats del PSOE i de Ciutadans arribarien a la majoria absoluta i que, per tant, no hauria de pidolar res als partits independentistes.
La suspensió dels diputats independentistes podria jugar a favor dels interessos de Pedro Sánchez per a ser investit, intentant guanyar en els jutjats el que no ha estat capaç de guanyar en vots. Nogensmenys el Sudoku que té davant la sessió d’investidura segueix sent d’impossible solució sense els vots independentistes.
En aquest punt, jo tinc clar què és el que hauria de fer el meu partit, ERC. Votar no. L’únic gest que podria impedir un vot negatiu seria l’alliberament dels presos i represaliats i el reconeixement del dret a l’autodeterminació de Catalunya. I si acaben en noves eleccions, ja ens ho trobarem. Però, ei, aquesta és només la meva opinió. ERC és, primer de tot, un partit assembleari. Per tant, crec que aquesta decisió no la puc prendre jo sinó que ha de ser el resultat de l’opinió conjunta dels aproximadament 10.000 militants. És per aquest motiu que demano que la decisió sobre quin ha de ser el sentit del vot dels diputats d’ERC al Congreso en la sessió d’investidura de Sánchez es sotmeti a la consulta de les bases d’ERC.
El republicanisme és, primer de tot, deliberatiu perquè defensa el debat col·lectiu. Un exemple el tenim en el proper Congrés Nacional d’Esquerra Republicana en el qual s’establirà un sistema de vot no presencial per garantir la màxima participació de la militància. El partit acaba d’actualitzar les dades per tal de permetre aquesta votació de manera que hauria de ser molt senzill preguntar a les bases sobre quin ha de ser el sentit del vot si afirmatiu, negatiu o abstenció. Jo tinc clara que s’hauria de votar “no”, però també tinc clar que l’opinió de cap militant no hauria d’estar mai per sobre de l’opinió de cap altre militant i que el que ha de prevaldre és l’opinió de la majoria. Demostrem que a ERC no tenim por de les urnes, ni dins ni fora del partit!
