Diumenge, 13 de juny de 2021 - Edició 1053
La República

Mirant al futur… amb molta preocupació, amic Junqueras

Espero que un dia, més aviat que tard puguem recuperar les converses, i poder-nos escoltar mútuament

Joan Puig
Joan Puig 11/06/2021

Vaig ser un ferm defensor de la teva figura, Oriol, com a president d’ERC després dels mals resultats obtinguts per la direcció encapçalada per Joan Puigcercós. Es va fer una transició modèlica. Et coneixia, Oriol, com a historiador i com a director que vas ser, en el seu moment, del diari directe.cat, avui LaRepública.cat. Tenia una amistat i una molt bona relació i em vas semblar una persona vital que tenia clar el camí d’ERC per aconseguir la independència.

D’aquella relació d’amistat i respecte, que jo sempre he mantingut, ara passem a l’article d’opinió, publicat en català i castellà, pocs minuts abans de l’acte, fet a la seu de Foment del Treball, d’homenatge a la família Godó, el gran grup de comunicació que més ha fet per evitar el procés independentista (ho dius en el llibre Tornarem a vèncer), acte que ha comptat amb la presència de Pedro Sánchez i de Pere Aragonès. Tot massa casual, fet amb massa previsió.

Un cop llegit el teu article amic Junqueras, em costa entendre la situació: la repressió no s’atura i això de seguir parant la galta una vegada i una altra no em sembla el camí. Per molt cristià que jo sigui, prefereixo la teologia de l’alliberament que propugna respondre a les agressions i aposta per distingir entre víctima i victimitzador. Costa d’entendre que els estiguem dient als milions de persones que vam fer possible l’1-O que ho deixem córrer, “és inviable”. Què pensarien els meus pares, que van exercir emocionats el vot de les seves vides, i que avui lamentablement ja no hi són? I que els diem a tota la bona gent que va creure en la classe política i que va fer tot el que podia fer i molt més?

Tota aquesta gent necessita una explicació i no pas un article que només porta a la confusió i al desencís. Els governants espanyols mai mai no donaran res a Catalunya i, amic Oriol, tu ho saps com a historiador i ho estàs comprovant dia a dia durant aquests quasi quatre anys que portes tancat. Si volien donar els indults de veritat, faria mesos que seríeu lliures i no ho sou. Us volen humiliar. Ells mai perdonen. No us volen bé i aquest article fa mal a la bona gent que va fer possible l’1-O.

Ja que ara s’ha pactat que donem dos anys més per comprovar què passa amb la taula de diàleg, no vulguis allargar indefinidament aquesta situació: si els líders espanyols no compleixen, no ens donen ni l’amnistia ni el referèndum, només ens queda la unilateralitat, la força democràtica de tot un poble, i per tant, treballeu sense excuses per posar-vos d’acord per guanyar l’embat a l’estat.

Els noranta anys d’història d’ERC no es mereixen una deriva com aquesta, que ni tan sols ha estat aprovada per la seva militància. És unilateralitat o submissió i els militants republicans i independentistes ho tenim clar: sense unilateralitat no és possible la independència, Espanya és Turquia i no Regne Unit.

Postdata 1: En el llibre Tornem a vèncer escrit per tu i per l’estimada Marta Rovira, analitzeu i establiu els punts que van fallar l’1-O i ho concreteu amb la manca de sindicats nacionals, de patronals i de mitjans de comunicació favorables al procés independentista. La pregunta és: què hem fet aquests anys per fer possible un canvi? I, lamentablement, la resposta és contundent: no només no hem fet res sinó que, en el cas dels mitjans de comunicació, hem fet tot el contrari i la prova n’és la foto a Foment del Treball, de convidats de pedra en un acte de lloança del Grup Godó, peça clau per evitar la independència de Catalunya. Aquesta submissió al Grup Godó fa mal, molt de mal.

Postdata 2: He intentat com a militant d’ERC des de l’any 1992, poder parlar amb tu amic Oriol, però aquesta possibilitat m’ha estat negada en diferents ocasions, amb respostes que no cal comentar, crec de justícia que els militants que volem aportar coses en positiu al partit ho puguin fer-ho. Crec que és un error que aquells que democràticament veiem les coses diferents tinguem prohibit parlar amb tu, crec que massa gent al teu costat no et parla clar. Espero que un dia, més aviat que tard puguem recuperar les converses, i poder-nos escoltar mútuament. Vull el millor per aquest partit amb 90 anys d’història i que ha format part de la meva vida els darrers 29 anys.