Dimecres, 6 de juliol de 2022 - Edició 1441
La República

Les sentències europees ja són aquí.

Però una victòria en el cas Junqueras seria una pista molt bona de com aniran els altres. Segurament mereixeria ser dedicada a Sánchez Melgar, pel seu llibre

Josep Costa 12/06/2022
GRAF5735 MADRID, 12/02/2019.- El exvicepresidente de la Generalitat, Oriol Junqueras (d); el exconsejero de Asuntos Exteriores, Raül Romeva (c), y el exconsejero de Interior, Joaquim Forn (i), junto al resto de los líderes independentistas acusados por el proceso soberanista catalán que derivó en la celebración del 1-O y la declaración unilateral de independencia de Cataluña (DUI), en el banquillo del Tribunal Supremo al inicio del juicio del "procés". EFE/J.J.Guillén ***POOL***

Hi ha una anècdota que em varen explicar fa temps (crec que prou ja per no comprometre ningú si la cont) sobre les lectures dels magistrats del Tribunal Suprem. Sembla que durant el judici del procés, en alguna paperera algú va trobar una còpia d’un article acadèmic sobre la immunitat parlamentària. Concretament un que jo havia llegit un any abans, al principi del meu mandat com a vicepresident del Parlament.

Es tracta d’un article que analitza el supòsit d’una persona que estigui a la presó i sigui elegida i proclamada com a diputada o senadora. Aleshores era un supòsit prou estrany, que només tenia un parell de precedents al País Basc. La referència l’havia trobat en un llibre tan curiós com interessant: la tesi doctoral de qui era aleshores Fiscal General, Julián Sánchez Melgar. Es titulava “Inviolabilidad e Inmuindad de Diputados y Senadores”.

Tothom té un passat. La majoria de magistrats del Suprem o del Constitucional han escrit tesis doctorals i articles prou interessants. Aquests anys ens ha anat molt bé saber què havien escrit per al·legar-ho quan havien d’intervenir inventant-se noves interpretacions de la llei contra l’independentisme. Record que el llibre del Fiscal General em va servir per replicar-lo quan em va amenaçar amb una querella com a membre de la mesa del Parlament. Els arguments de la meua defensa són al seu llibre!

Tot plegat ve a tomb de la imminent publicació de les conclusions del Primer Advocat General de la Unió Europea, Maciej Szpunar, sobre la immunitat de l’exvicepresident Junqueras com a eurodiputat. Aquest dijous, qui va ensorrar l’estratègia jurídica de Marchena i companyia per impedir que Junqueras fos eurodiputat (ho va ser fins que la JEC es va inventar la manera de robar-li l’escó), podrà passar comptes amb Espanya per tot el que varen fer.

Szpunar farà públiques les seues conclusions en el recurs de Junqueras contra la sentència del Tribunal General que va donar la raó al Parlament, que el va deixar sense escó dies després d’haver-lo reconegut com a eurodiputat. De moment, totes les demandes de Junqueras contra el Parlament Europeu, a diferència de les resolucions que afecten els exiliats, es compten per derrotes. Per això no podem ser gaire optimistes. Però la forma com el Suprem i la JEC varen desobeir la sentència del TJUE, que obligava a alliberar-lo per tal de poder anar al Parlament Europeu, pot tenir conseqüències.

Tots els eurodiputats represaliats han demanat reiteradament al Parlament Europeu que defensi la seua immunitat davant la flagrant vulneració d’aquesta per part d’Espanya. I el Parlament, aliniat políticament amb Espanya sempre fins que els Tribunal de Justícia l’obliga a fer les coses legalment, s’ha negat a adoptar cap mesura que pugui qüestionar l’actuació del Tribunal Suprem espanyol. I en el tema de la immunitat el Tribunal General tampoc no ha donat mostres d’estar gaire aliniat amb nosaltres .

Fa unes tres setmanes coneixíem que el Tribunal de Justícia, que revisa les decisions del Tribunal General, ens havia donat les cautelars sobre la immunitat dels exiliats que aquest últim ens havia denegat dues vegades. I justament el que està fent ara el TJUE és revisar la decisió del TGUE sobre la demanda de Junqueras per la pèrdua del seu escó. Però que allò que digui el TJUE, que va precedit per les conclusions que surten aquesta setmana, podria ser decisiu també per al futur dels exiliats. Coneixedors de les implicacions, vàrem demanar ser part d’aquest procediment. Com era previsible, no ens varen admetre, però la sol·licitud va servir per deixar a l’expedient els nostres arguments i una còpia de la nostra demanda.

De fet, el dia 6 de juliol ha de sortir la nostra primera sentència, que també parla (colateralment) de la vulneració de la immunitat del president Puigdemont i el conseller Comín en territori espanyol. Més enllà de les prejudicials den Llarena, que no és previsible que resolguin res definitiu sobre la immunitat per tornar a Catalunya, en aquest cas sí que està damunt la taula. Ho està perquè la sentència del dia 6, que va sobretot de la necessitat de jurar la Constitució, s’hauria de referir al motiu pel qual no es va fer el jurament, i que no és altre que l’ordre de presó en territori espanyol.

Hi ha un excés d’expectatives polítiques en les sentències que ha de dictar el Tribunal de Luxmeburg sobre els exiliats. Però les victòries jurídiques ja han començat a arribar. Aquesta setmana tindrem indicis de com anirà la segona sentència Junqueras del TJUE. Hi ha poc a perdre si no va bé, perquè en queden quatre més dels casos Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig. Però una victòria en aquest cas seria una pista molt bona de com aniran els altres. Segurament mereixeria ser dedicada a Sánchez Melgar, pel seu llibre.

Tant que hem parlat de les sentències europees i ja són aquí!

(*) Josep Costa és politòleg i advocat.