Dissabte, 24 de juliol de 2021 - Edició 1094
La República

L’error d’escriure veritats a mitges sobre els fets d’octubre

Al llarg dels darrers mesos els independentistes han pogut llegir tot un munt d’històries sobre el que va passar durant aquells dies d’octubre un cop aconseguida la victòria popular de […]

Joan Puig
Joan Puig 02/09/2018

Al llarg dels darrers mesos els independentistes han pogut llegir tot un munt d’històries sobre el que va passar durant aquells dies d’octubre un cop aconseguida la victòria popular de l’1-O, un acte de democràcia que seria suficient per al reconeixement de la República Catalana però que xoca amb el problema que Espanya no és una democràcia de primer ordre. El franquisme perviu encara entre la classe política espanyola de tots els signes polítics.

Llegits i rellegits tots els llibres i articles publicats un pot afirmar que la veritable història d’aquells dies que marcaran el futur dels mesos vinents, encara està per escriure, com a molt, i en els millors dels casos, veritats a mitges de caràcter interessat. Però allò que realment va passar encara avui no ho sabem. Les històries escrites sobre els fets ocorreguts l’octubre de l’any passat són, en la seva majoria, de part. I en algunes és diuen fins i tot mentides i falsedats.

L’independentisme necessita saber tota la veritat del que va passar, però el que no necessita són falsedats o veritats a mitges per posar culpables o dividir els independentistes, fins i tot alguns dels darrers articles o llibres es contradiuen en si mateix a l’explicar alguns dels fets d’aquells dies d’octubre que sempre perduraran en les nostres memòries.

Per saber tota la veritat cal encara respondre a moltes preguntes que molts independentistes avui encara es fan: Per què el 27-O durant la sessió parlamentària de proclamació de la República Catalana, el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras quasi no es parlaven? Per què no es va produir la primera reunió del govern de la nova república per signar els primers decrets? Per què els dies previs a la proclamació de la República, en el moment que es donava per fet la convocatòria d’eleccions i no es va produir la signatura del decret, no es van donar explicacions conjuntes? No es va preveure que les coses podien sortir malament i no teníem res preparat per l’exili del Govern i d’aquelles persones que podrien ser amenaçades? Com és possible que en unes circumstàncies difícils com aquelles el Govern legítim no s’arribés a reunir en la seva totalitat i expliqués a la ciutadania el que passava?

Són algunes de les moltes preguntes que no han estat contestades, preguntes que exigeixen respostes i no veritats a mitges per dividir l’independentisme.