Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

La vergonya policial més gran

Llavors doncs, sota els ulls de Societat Civil Catalana, és un honor ser considerat “la vergonya policial més gran del país”

Albert Donaire Malagelada
Albert Donaire i Malagelada 09/12/2020

Aquests darrers dies, en diversos mitjans de comunicació vinculats a l’espanyolisme, ha sortit una notícia en la que es feien ressò dels expedients que ha obert la Direcció General de la Policia cap a agents independentistes. Un document que ve signat pel cap de la Divisió d’Afers Interns del cos de Mossos d’Esquadra, l’intendent Jaume Garcia Valls.

Aquest document s’ha publicat reiterades vegades a les xarxes socials per part de la mateixa excaporal que va amenaçar i insultar el President Puigdemont, que després en va acusar la seva mare, i la mateixa que publica fotografies dels domicilis dels comandaments del cos de Mossos d’Esquadra, sense que el cos ni Interior actuï.

La mateixa persona que ha fet públiques aquestes dades, a més de fotografies de diligències internes del cos de Mossos d’Esquadra corresponents a una denúncia que jo mateix havia realitzat i on es parla del meu estat de salut. La mateixa, que ha publicat les fotografies del meu domicili, dels meus familiars, a qui ha insultat i vexat i a qui acusa de presentar denuncies falses davant les seves difamacions i amenaces. La mateixa persona que em porta acusant de baixa fraudulenta i que va filtrar als mitjans de comunicació que estava denunciat per frau a la Seguretat Social, denuncia presentada per una persona amb inicials C.G. (curiosament les mateixes que la mare de la excaporal).

Tornant al document intern, que té data en 29 d’octubre de 2020, s’ha facilitat als mitjans que ho han utilitzat una vegada més per intentar menysprear-me i atacar la meva persona, avui se n’ha fet ressò l’entitat colonialista i que es manifesta sovint al costat de l’extrema dreta de Vox, Societat Civil Catalana.

Aquesta entitat, afirmava en una publicació a la xarxa social Facebook, fent al·lusió a mi mateix, que soc “la vergonya policial més gran d’aquest país”, titllant-me de tòxic i alegrant-se de les sancions que em vol imposar la Divisió d’Afers Interns del cos de Mossos d’Esquadra.

Aquestes sancions venen imposades pel cos de Mossos d’Esquadra arran de les denuncies de la caporal Maria Inmaculada Alcolea Griñán, a qui li segueixen donant el grau de caporal malgrat la seva incapacitació total que l’allunya de la feina.

Contràriament, quan he presentat una denuncia per l’assetjament al que em sotmet aquesta dona a mi, i a la meva família, mostrant que ha publicat les nostres fotografies de casa, ha facilitat els meus horaris, quan he fet vacances… la resposta de la Divisió d’Afers Interns i el cos de Mossos d’Esquadra als meus superiors, ha estat dir que no podien actuar contra ella perquè no era caporal del cos de Mossos d’Esquadra. Fins a quin punt el cos de Mossos pot utilitzar una doble situació administrativa per referir-se a una persona? En funció dels interessos?

L’entitat SCC em considera la vergonya policial més gran d’aquest país. El meu crim sabeu quin és? Ser independentista i assenyalar públicament aquells fiscals que no fan la seva feina, aquells jutges que abusen del seu poder, o aquells agents que utilitzen el seu uniforme en interessos personals. Els expedients impulsats pel cos de Mossos són, una persecució ideològica amb una finalitat: silenciar la meva llibertat d’expressió i coartar el meu dret com a ciutadà d’un país que volen anomenar democràcia a expressar-se.

Segurament per Societat Civil Catalana això deu ser una vergonya. Fins i tot els ho deu fer pensar la llengua en la que escric aquestes paraules.

Això si, per als membres de SCC, ser independentista és una més gran vergonya que aquells membres de la Policia Nacional que presumptament van avisar a un investigat de pertànyer a una cèl·lula Jihadista a Sabadell. O més vergonyós que un Guàrdia Civil com Tejero que va intentar un cop d’estat. Molt pitjor que els policies que inventaven atestats falsos, els que han enxampat envoltats en operacions de tràfic de drogues, que han violat una noia en un grup anomenat la Manada, que els policies que van conformar escamots terroristes sota el nom de GAL o aquells que ens van venir a apallissar els catalans mentre democràticament volíem exercir el nostre dret a vot… Podria posar molts altres exemples. Però no: a Societat Civil Catalana el que més els preocupa és un agent dels Mossos d’Esquadra que, com a un ciutadà més amb plena facultats dels drets que li haurien de ser propis en una democràcia, destapa i assenyala les vergonyes d’un sistema judicial, policial i fiscalia amb moltes mancances i que, com una gran part de la població, percep com a caduques i poc democràtiques.

Però hem vist com la pròpia Generalitat es persona com a acusació contra independentistes que van fer cas al president al crit d’apreteu. Catalans que han sortit al carrer per defensar amb la dignitat que mereix el país els seus presos polítics i que no vol capitular davant els abusos d’una justícia que es mostra completament ideologitzada i una fiscalia que, per boca d’un exministre espanyol “T’ho afina”. D’una policia que no demana perdó per un “A por ellos” del que van causar milers de ferits i represaliats.

L’amenaça doncs, som la gent honesta que lluitem i sentim com el poble i no ens convertim en uns robots més a qui se’ns pot manipular i fer dir el que volen, o fer-nos actuar com volen.
En referència a les sancions, i a la persecució indiscriminada que està realitzant la Divisió d’Afers Interns a instància d’una excaporal i les seves falses denuncies tinc un missatge: seguiré batallant i no podreu acabar amb mi fàcilment. Perquè sóc demòcrata. Perquè crec en la democràcia. I en un dels drets fonamentals que l’hauria de ser respectat com és la llibertat d’expressió.

Batallaré cadascun d’aquests expedients tendenciosos que s’han obert fins on ho hagi de fer. I assenyalaré els seus responsables sense manies.

Com vaig dir en l’anterior article, difondria totes les males praxis d’un cos de policia que voldria que fos exemplar. D’una justícia que voldria justa. I d’una fiscalia que voldria que fes la feina que ha de fer, i sense motivacions ideològiques ni polítiques.

Als mitjans de comunicació colonialistes o espanyolistes els diré que no he complert ni una de les sancions i les lluitaré totes fins les darreres conseqüències.

És per això, i veient que des de la meva posició no podia canviar les coses d’una policia que té elements que no funcionen, vaig decidir fer un pas endavant i lluitar per esdevenir diputat al Parlament de Catalunya. Perquè hi ha moltes coses que s’han de canviar en molts àmbits. I el que conec millor per la meva feina, la policia, s’ha d’actuar-hi de debò i urgentment per no fer més mal a la seva credibilitat i confiança.

I veient una classe política que en bona part eludeix el problema i prefereix mirar cap a una altra banda o iniciar batalles que desmobilitzen l’independentisme, per fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre de 2017, sorgit de la majoria de la voluntat popular del poble de Catalunya.

Segurament seguiré essent “la vergonya policial més gran del país” per a Societat Civil Catalana. Tinc la percepció que voldrien una policia més semblant als “Grisos”, aquells que sancionaven, apallissaven i empresonaven gent per parlar en català o afusellaven presidents electes de la Generalitat, que no pas una policia democràtica i transparent.

Llavors doncs, sota els ulls de Societat Civil Catalana, és un honor ser considerat “la vergonya policial més gran del país”