Dilluns, 6 de desembre de 2021 - Edició 1229
La República

La irrellevància dels 13 diputats d’ERC a Madrid

Tot això passa per no treballar conjuntament els partits independentistes d’Euskadi, Galícia i els Països Catalans. Anant a l’una, aleshores sí que faríem por a Madrid. Tots junts seríem imparables

Joan Puig
Joan Puig 06/11/2021
El portaveu d'ERC al Congreso, Gabriel Rufián

Són tants els partits polítics que s’entusiasmen amb el PSOE que el resultat de les votacions per rebutjar les esmenes a la totalitat han superat les expectatives: 189 vots. Una absència els va fer reduir-ho a 188, però s’ho podien permetre, que de vots n’anaven sobrats. Aquesta xifra demostra que, sense els tretze escons dels republicans, les esmenes haguessin estat tombades igualment.

És una dada que deixa els vots d’ERC en la irrellevància política, ja que s’ha comprovat que el PSOE no necessita els vots republicans per aprovar els pressupostos. Agafen més importància els vots dels 5 diputats d’EH Bildu o els 4 del PDeCAt o un vot favorable del BNG, que ara ha votat a favor de les esmenes a la totalitat, que no pas els 13 escons d’ERC. El PSOE no necessita pagar massa pels vots republicans. Si els té gratuïtament, millor, però no tenen cap al·licient per atorgar quotes a la llei de l’audiovisual, modificar partides en els pressupostos o res que se’ls demani.

L’aritmètica parlamentària és moltes vegades criminal i, efectivament, ara ho ha estat. Amb aquestes expectatives, sense un pes determinant a les votacions, el portaveu republicà a Madrid, en Gabriel Rufián, hauria d’escollir una nova estratègia. Ara s’entenen els incompliments dels acords de l’any passat: els vots republicans són irrellevants per a PSOE, no els fan por i les dades són definitòries. O Rufián i ERC canvien de tàctica o només cobraran unes molles pel seu sí als pressupostos espanyols que, entre altres delicadeses són els més militars de la història i els que atorguen més diners a les clavegueres de l’estat disfressades de CNI.

Va ser un greu error no parar l’orella a la demanda de la Secretaria General d’ERC, Marta Rovira, quan va dir que no s’aprovarien els pressupostos espanyols si la taula de negociació no avançava. Era un bon motiu per dir no als pressupostos. La taula de moment no es convocarà fins després de festes, el febrer del 2023, com molt aviat. Quatre mesos de rellotge perduts i molt més temps perdut en termes de credibilitat i en revertir la piconadora parlamentària que el gobierno està teixint.

Obtenir un bon resultat electoral no sempre t’atorga eficiència aritmètica a Madrid i ara ho hem pogut comprovar: el govern espanyol no enganya ni té motius per dissimular i ja va dient que ni quotes ni massa coses més. Ja té prou vots. Tot això passa per no treballar conjuntament els partits independentistes d’Euskadi, Galícia i els Països Catalans. Anant a l’una, aleshores sí que faríem por a Madrid. Tots junts seríem imparables.