Qui més necessita la independència? Certament, jo que vaig passar sis anys parlant al carrer a Badia i Barberà amb gent no indepe, podria afirmar que si la independència s’entén com un canvi de normes de joc i de sistema, sense cap mena de dubte a la gent que viu amb més inseguretat laboral i amb precarietat (sobretot la gent gran amb irrisòries pensions i ha de mantenir a fills i néts) són els que més la necessiten i haurien de ser els primers interessats en ser un estat independent.
No obstant la majoria d’ells i del famós cinturó, aposta pels socialistes, perquè són d’esquerres i espanyols, espanyols sí, d’esquerres més aviat no els queda res al PSC.
Aquestes eleccions han deixat moltes coses clares, la primera la desafecció de la ciutadania per la política un 46% d’abstenció, és cert que estem en una situació de pandèmia, però en el cas de l’independentisme hi ha més de 600.000 vots que no hi són, han abandonat? han deixat de ser independentistes? o estan cansats de la politica?
Segona, la part mobilitzada només fa confiança amb els partits de sempre, tot i que fa anys que estan amb la pastanaga. La gent els vota, no compleixen, i els tornen a votar, la gent no arrisca a altres alternatives que potser si són més afins de pensament al que vol un independentista, però encara que rebi pastanagues al final la gent va a la cosa segura.
Tercera, twitter és de JXCat, el votant d’ERC és d’aquell de tota la vida, perquè el pare i l’avi sempre ha votat ERC. El discurs d’ERC actual em recorda el discurs de les primeres eleccions catalanes a on un jove Pujol, no posava problemes a res, tampoc es mullava en res en el tema nacional, i el que volia és fer les coses a poc a poc i amb bona lletra, després d’una dictadura la gent ja en tenia prou amb les escorrialles, semblant a ara. Encara que no descarto que Illa sigui president, les paraules i compromisos al final se’ls emporta el vent
I és que la gent és molt valenta, però a la que li dius, democràcia directa, participa, protesta, manifestat, diu vull tranquil·litat i pau, no m’atabalis, per això tenim politics.
Així doncs tindrem quatre anys amb un govern simbòlic i un govern que mana els dos caríssims, el fet de ser una autonomia catalana amb el nostre parlament propi ens surt caríssim als catalans.
Però avui els partits estan contents, majoria parlamentària, i quatre anys més vivint amb privilegis, negociant un referèndum que l’estat carpetejarà dient cal reformar la constitució, però ens faran esperar, i mentrestant tots contents, la independència pot esperar, tot i que vam sumar més del 50% del vot independentista i a la taula del Bernat qui no hi és, no és contat
Jo aniré fent les meves cosetes, intentant fer pedagogia, i quan vulgueu de veritat la independència m’aviseu, mentrestant ja us ho fareu tots plegats!!
