Dijous, 6 d'octubre de 2022 - Edició 1533
La República

Independència… per un dia?

Independència per un dia… o permanent fins a materialitzar-la? Què és el coherent…?

Joan Manzano 14/09/2022

11S 2022. 150.000… 700.000 participants? És igual. Més del que molts desitjarien. Menys per a uns altres. Ho comentaran analistes de previsible diagnòstic. Prescriptors pagats? Polítics, mitjans, espanyols diran que l’independentisme disminueix; hi ha “retrobament”, diàleg… Milers de manifestants el 11S al carrer. Milions, a les seves cases. “Tots”,  dependentistes i independentistes, sota els “efectes” de la “dependència”. I ara?

12/S 1714. Sembla que “tots” els catalans van tornar a les seves activitats. Va haver-hi acords després de la derrota. Es van incomplir. Va seguir: pèrdua de drets, enorme repressió de tota mena: econòmica, política, lingüística. Com ara. Aquí està la història, el present, “el 155 plenament vigent”. Voltaire: “La injustícia, al final, genera independència”. S’accepta sense més o es “reacciona permanentment” amb més i millors recursos pacífics, democràtics?

11S 2022. Segons la Constitució espanyola, Catalunya, nacionalitat! (?), ha de tenir un Estatut confirmat per la seva gent. El text supervivent del 2n, inconstitucionalment retallat pel Tribunal que diu defensar-la, no ha estat sotmès a referèndum. Ni els partits dependentistes ho reclamen. Com qualificar això? Segueix Catalunya, per tant, sota el Tractat de Nova Planta?

Centenars de milers de manifestants amb dignitat democràtica al carrer. Què faran el dia 12, 13,14…? Què, cada setmana, mes, fins al 11S 2023? Tornar a manifestar-se i… ja està? Complert? Si no es fa res més… no aconseguiran res més. Pensaran “en una cosa més efectiva”, “actuaran”, en favor de les seves justes aspiracions, el millor per a les seves famílies… o fins a la pròxima Diada?

“Que s’aconsegueixi l’efecte sense que es noti la cura”. Frase coneguda. Va funcionar durant segles. La Constitució espanyola va ser confirmada per majoria. Què suggereix la interpretació, aplicació, als habitants de Catalunya? Segons els fets objectius, el “lema” es mantenia. Ja no!

Ara “es materialitza l’efecte, encara que es noti la cura”. Aquí estan espoli, incompliments en àrees determinants de progrés, treball, transports, benestar, salut, educació, pensions, serveis socials, la violència judicial, policial, econòmica, identitària, etc. Perjudica els independentistes, però també als qui volen continuar depenent d’un Estat en fallida sistèmica que espolia, colonitza, maltracta, menysprea a “tots” els que viuen, tributen, treballen, a Catalunya. Els qui “reaccionen” en defensa d’aquests “negatius efectes” demostren “dignitat democràtica” davant un explícit procés de dissolució de Catalunya, de castellanització, alhora que explotació de les seves “tots” els seus habitants. Què evidencien els qui es mantenen al marge o clarament en contra dels beneficis de la independència? Què guanyen contribuint a materialitzar un “efecte” que els és tan negatiu en qualitat de vida, democràcia, justícia social…? El “efecte” s’agreuja progressivament. “Això”, que és evident!, augmenta els motius per a la independència o els anul·la?

S’espera al 11S 2023 o… s’incrementa, ja!, per altres mitjans més eficaços la defensa dels justos beneficis de la Independència, tot l’any!? O el 12S2022 ja no hi ha espoli, colonització, explotació, menyspreu, violència judicial, policial, identitària…? Actuarà l’independentisme amb “coherència”?

Els líders polítics, seran “estadistes” i s’uniran en un imprescindible projecte comú, en sintonia amb els seus electors!, fins a materialitzar la independència? El que facin els qualificarà com a “dèspotes il·lustrats” o “democràtics” que “escolten” els seus votants.

11S, com a Setmana Santa? Desfilada de partits, organitzacions, grans sindicats…en l’ofrena floral. És la Diada  com una festa religiosa? En moltes celebracions hi ha presència de dirigents, mandataris, càrrecs públics. Com per Setmana Santa a Espanya. També molt públic, sovint, “enfervorit”. Aquesta assistència hauria de ser per identificació amb “valors” morals, religiosos que “orientessin” la seva actuació quotidiana. Demostra la seva actuació que és així?

Es dona també en l’independentisme? Partits, independentistes i dependentistes, organitzacions, grans sindicats, etc. fan la seva ofrena. Després, què suggereixen els seus fets?

Molts manifestants. Què fan fins al pròxim 11S? Per què no són “militants independentistes” tot l’any? Hi ha molts mitjans al seu abast per a fer-ho? Algunes persones són baixa per desacord amb l’organització o partit. A qui beneficia? Per què no potencien la seva militància “dins”? Que marxin els “competents” és deixar en mans dels “incompetents” a organitzacions, partits, molt necessaris. Més de 2 milions de vots independentistes en un 1.0, que s’exigeix materialitzar, però molt poques persones en organitzacions com  ANC, CxR, Omnium, etc. S’assisteix a la “processó”, però la vida quotidiana és una altra cosa…?

El dia de la Independència de molts estats té la seva raó de ser en les calamitats sofertes durant segles de dependència”. (Benjamí Franklin)

Seran independents per un dia… o optimitzaran, permanentment!, tots els molts recursos al seu abast, pacífics i democràtics, per a materialitzar el seu just desig?

Diuen: la Diada de “la gent”. Continuarà sent-ho o tornaran a deixar-ho tot en mans de polítics que són clarament  dependentistes, no són competents per a materialitzar… el que “la gent” necessita en qualitat de vida, democràcia, serveis socials, llibertat, dignitat, identitat…? Quant hi ha en joc per a “tots”?

Independència per un dia… o permanent fins a materialitzar-la? Què és el coherent…?