Dissabte, 15 d'agost de 2020 - Edició 751
La República

Impotència

La setmana passada, la societat catalana va poder comprovar amb impotència la feblesa del nostre Govern davant de diversos atacs i xantatges contra la població de Catalunya. Mentre el sector […]

Artur Belbel
Artur Belbel 21/01/2019

La setmana passada, la societat catalana va poder comprovar amb impotència la feblesa del nostre Govern davant de diversos atacs i xantatges contra la població de Catalunya. Mentre el sector del taxi, que es resisteix a perdre el seu monopoli, tornava a ocupar impunement els carrers de Barcelona tot agredint alguns treballadors de la competència, la policia espanyola es va dedicar a detenir, segons sembla sense ordre judicial, alcaldes, activistes i periodistes acreditats per una protesta sense conseqüències de feia tres mesos. Una resposta policial desproporcionada i intimidatòria contra els independentistes, cap resposta pels taxistes pels fets de l’agost de l’any passat que ara estan repetint. Tallar una via important és delicte segons qui ho fa, pel que es veu.

I és que aquestes són les conseqüències de la no aplicació de la independència després de l’1-O. Tenim un govern feble, totalment a mercè de pressions i abusos per part d’aquells que alteren l’Estat de Dret. No implementar la independència després de la forta repressió estatal de l’1-O dona una imatge clara de com ningú no mourà fitxa des de les institucions per protegir la societat civil d’aquells que usen la violència i la intimidació per dur a terme els seus objectius.

La reacció del suposat “Govern Efectiu” la setmana passada ha evidenciat això mateix. Davant del nou atac dels cossos de l’estat només hem pogut sentir els retrets estèrils de sempre, en una nova mostra d’aquest joc victimista on els polítics processistes se senten tan còmodes. I amb el taxi no només no es plantegen intentar liberalitzar una mica el sector, permetent així una lliure competència que beneficiaria enormement el consumidor, sinó que fins i tot volen tirar enrere les tèbies propostes que van provocar divendres passat el tancament patronal (que no vaga) dels taxistes. Un tancament patronal que ha tornat a donar lamentables imatges d’agressions a conductors de VTC i periodistes. Potser els nostres dirigents deuen pensar que cedint davant la violència, ningú tornarà a usar-la per pressionar-los. Ja hem vist els magnífics resultats que ha donat això que ara en diuen “desescalar el conflicte amb l’estat”.

A Catalunya actualment mana el més fort i el que fa servir mètodes coercitius. Si tinguéssim un estat amb un govern realment efectiu a favor dels ciutadans i dels seus drets, res d’això no passaria. L’Estat espanyol no podria abusar de nosaltres i es posaria fre al xantatge dels diversos lobbies que volen protegir els seus mercats en detriment de consumidors i de la possible competència. Però si la gent continua dipositant la seva confiança en els actuals gestors de l’autonomia catalana, no només no arribarem mai a tenir la independència, sinó que ni els nostres drets més elementals no estaran protegits.

Relacionats

Impotència

Estupor, desconcert, indignació, fàstic, tristor, rebuig, llàstima, vergonya aliena… i, sobretot, impotència davant de les imatges d’uns polítics a la presó o amagant-se, tots lluny de casa seva, o amb […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 14/11/2017

Estupor, desconcert, indignació, fàstic, tristor, rebuig, llàstima, vergonya aliena… i, sobretot, impotència davant de les imatges d’uns polítics a la presó o amagant-se, tots lluny de casa seva, o amb pèrdua de llibertat comprada amb una fiança, essent tractats com els més indesitjables i perillosos delinqüents, senzillament per haver fet seu el mandat que van rebre a les urnes, per majoria absoluta parlamentària.

Ara, diuen què aquest resultat, legítim i democràtic, sorgit d’unes eleccions dintre del marc estatal, no està contemplat ni previst a la Constitución Española… Ho diuen determinats fiscals, jutges i tribunals, pels que sembla què només és perseguible sense treva el que es refereix a la “unidad”, mentre que per a tot el que s’hi cou dintre d’aquesta «unidad» no hi ha pressa (llegeixis el cas Gurtel i tot el que s’hi relaciona, el que arriba a costar posar-hi punt i final).

La reacció davant del que la ciutadania catalana va votar lliurement no ha de poder ser, de cap manera, delicte de presó, ni tant sols delicte, per qui a tingut la decència i responsabilitat d’entomar-ho.

Si és així, a partir d’ara hi ha moltes coses que, no només els catalans si no tots els espanyols, hauran de qüestionar-se. Començant pels molts anys vivint talment creguts de que, sortosament, ja eren altres temps els que es vivien.

Amb tot, ara, algú es creu que la solució a tot plegat passa per deslegitimizar allò que era legítim i col·locar als catalans unes noves eleccions. És, precisament, allò que el nostre govern portava anys reclamant i que sempre se li havia negat i que, pel camí, ha provocat que el que sempre ha existit a Catalunya, i que mai ha representat cap mena d’enfrontament, ja sigui una incomoditat latent. Objectiu aconseguit. Felicitats !.

Per a certificar-ho, s’ha arribat a l’extrem de què, el que ha estat durant set anys una manifestació reivindicativa de centenars de milers de ciutadans de tota edat, condició i procedència, cívica, pacífica, s’ha incentivat que sigui contrarestada per una expressió desfermada, desbocada, fins i tot violenta, amb la sensació de «carta blanca», dels que es creuen que a España, incloent Catalunya, només es pot viure d'una manera, la seva.  

Relacionats