Dijous, 13 de maig de 2021 - Edició 1022
La República

Els partits independentistes viuen de fer-ho veure, com ara amb la llei d’amnistia

El dia que aquests dirigents assumeixin la lluita democràtica fins al final, tornarem a fer camí per aconseguir la independència.

Joan Puig
Joan Puig 20/04/2021
Els representants d'ERC, JxCat, PDeCAT, la CUP, Òmnium Cultural i Amnistia i Llibertat davant del Congrés en la presentació de la llei d'amnistia.

Escarafalls, parafernàlia, martingales amb les lleis i articulats… Res, tot és faramalla que no porta enlloc. La llei d’amnistia, com tantes d’altres iniciatives llargues i feixugues és una llei morta i sentenciada pel govern més progressista de la història. O trenquem els ous o seguim anant de cap fins a la derrota final.

Espanya mai no negociarà una llei d’amnistia i, ni de bon tros, cap referèndum d’autodeterminació. El temps bufa a favor seu, veient com l’independentisme s’aferra a propostes irreals que estan derrotades abans de començar. Però aquestes accions de cara a la galeria permeten als entramats dels partits independentistes seguir sobrevivint sense afrontar la realitat.

La política espanyola, la que marca el rumb de la seva tan particular democràcia, va decidir tombar la llei d’amnistia evitant-ne fins i tot el debat, en aquest nou paradigma de la democràcia que diu que “no és democràtic debatre segons què”. Tothom ho sabia que passaria això, de la mateixa manera que tothom sap, inclosos la CUP i Òmnium, que la via de la comissió de peticions tornarà a ser liquidada sense ni tan sols fer el més mínim debat.

Els dirigents espanyols s’estarrufen i no se n’amaguen, sobretot veient com de debilitats estan els partís independentistes: tot l’arc parlamentari d’obediència espanyola sap que no tindrem amnistia sense independència, i que, com a molt, tindrem uns indults que els dirigents espanyols atorgaran quan els vagui i havent fet pixar sang per aconseguir-los. No tenen cap mena de pressa, que saben que el moviment independentista està liquidat i immobilitzat, i gaudeixen sorneguerament de la manca d’unitat independentista que els permet anar-ho allargant, com acaba de dir el ministre de justícia sobre la reforma del delicte de sedició.

Començarem a tornar a caminar el dia que l’independentisme respongui i es negui a signar una llei d’amnistia inviable, el dia que la gent no es conformi amb un reportatge com “el Judici” que no fa cap autocrítica de les errades fetes com, per exemple, no plantar-se o només parlar en la llengua catalana. El dia que la gent exigeixi als seus líders el compliment de les seves promeses, el dia que la gent els exigeixi que pensin més en el país i menys en els partits, el dia que aquests dirigents assumeixin la lluita democràtica fins al final, tornarem a fer camí per aconseguir la independència.