Dijous, 9 d'Abril de 2020 - Edició 623
La República

Els Comuns no poden estar a les dues parts de la taula de negociació

I més si no parlen clar i deixen de fer el que sempre havia fet Iniciativa, la “Puta i la Ramoneta”, amb accions com “som republicans però vetem la demanda […]

Joan Puig
Joan Puig 17/01/2020
Sánchez i Iglesias signen el preacord per al govern de coalició al Congrés dels Diputats (horitzontal)

I més si no parlen clar i deixen de fer el que sempre havia fet Iniciativa, la “Puta i la Ramoneta”, amb accions com “som republicans però vetem la demanda de la CUP que el Rei dels espanyols comparegui davant el Congrés dels Diputats pels suborns espanyols per la venda d’armes”, o també “som d’esquerres i vetem Puigdemont i el seu entorn polític, però acceptem els vots de Manuel Valls per robar-li l’alcaldia a ERC”.

Ara seria denigrant que estiguessin als dos costats de la taula de negociació.

El més lamentable de tot és que alguns agents amb poder i accés als mitjans aprofitin el que va dir l’ANC per carregar-se-la i seguir fomentant la divisió entre els diferents partits i entitats independentistes amb proclames fora de lloc. Blanquejar els comuns, i fins i tot el PSOE i el PSC, és un greu error, que comprovarem en poques setmanes en el moment en què veiem que la taula de negociació no avança i que la repressió segueix en augment.

L’independentisme s’ha de preparar per a un nou embat de l’estat espanyol, que no farà res per millorar la situació de Catalunya. Cada dia que seguim amb la taula de negociació adormim el problema. Fixeu-vos que no fa ni tres mesos de la ignomínia de la sentència contra els líders polítics i socials i ja quasi no en queda res de les protestes. Recordeu l’aparició de Tsunami Democràtic? Quina casualitat que arribem a la investidura de Pedro Sánchez i hagi desaparegut la revolta popular a Catalunya! Els que hem viscut l’1-O i les mobilitzacions populars ens preguntem: on és aquell poble alegre i combatiu?

Sense adonar-nos-en, ens han desmobilitzat, i això és un greu problema. Cal recuperar aquell esperit que no s’aturava davant la repressió o Espanya haurà guanyat. Tots aquells que creuen que fent bondat ens tractaran millor, s’equivoquen. Això només passa en estats de democràcia plena, però davant d’Espanya, fer bondat és sortir derrotat.

Fixeu-vos: donem per bo el segon grau als presos polítics, donem per bo que els presos polítics tinguin permisos, donem per bo que Espanya (l’estat) no ens roba, donem per bo fer president Sánchez per evitar l’extrema dreta com si Sánchez no fos també responsable del 155. Cada dia de bondat és retardar la independència. Amb un estat que ens veu com una colònia no t’hi pots portar bé: has d’actuar amb intel·ligència i preparar l’embat per guanyar. Cal que ens preparem per quan comprovem que la taula de diàleg serà com aquell “Apoyaré” de Zapatero.

Relacionats