Dilluns, 24 de gener de 2022 - Edició 1278
La República

El català, afavoreix o perjudica la independència?

Quina és la millor estratègia? Prioritzar el català o els beneficis de la independència, de dominar-lo?

Joan Manzano 02/01/2022

És el català una condició “sine qua non”? Tema delicat plantejat en xerrades, conferències, per ser consultor. Algunes idees bàsiques.

En Psicologia de la Venda exposo: “tot el que es fa o no es fa en la vida és intentar “passar de malament a bé…, de bé a millor. O evitar el camí contrari”. D’acord amb això, si dominar el català “ajuda” a millorar, evita “empitjorar” la qualitat de vida, treball, etc. dels qui viuen a Catalunya, serà desitjat, practicat. Amb o sense independència. Si s’aconsegueixen aquests objectius sense necessitar la llengua… serà rebutjada.

El Màrqueting “segmenta” el mercat. El “segment” de votants que prioritzen “identitat” catalana és cada vegada menor segons dades demoscópicas seriosos. Té tot el dret a exigir la seva llengua, però la resta de votants sense aquesta identitat, que són majoritaris!,  la temen. Si els votants no independentistes creuen que se’ls pot imposar com a llengua “única”, rebutgen. Això és explotat pels partits dependentistes. Existeix conflicte de “motivacions”.

Però en els votants hi ha altres necessitats i motivacions “comuns”, d’ampli espectre, per a persuadir: optimitzar permanent la qualitat de vida: treball, sanitat, educació, serveis públics, etc.; autèntica democràcia, serveis socials avançats, llibertat, dignitat objectiva i subjectiva que avui no es gaudeix depenent d’Espanya. Aquests valors estan totalment absents o queden neutralitzats pel tema “idioma”. Des de Màrqueting estratègic, és un error. Es prioritza “preu”, no “beneficis”.


Els missatges al “dependentisme” no expliciten “beneficis” comuns que satisfan “necessitats” conscients i promouen “motivacions” cap a la Independència. Des d’aquest enfocament, és bo prioritzar la llengua i obviar els beneficis comuns? Sempre aconsello anteposar els “beneficis”. En Negociació suggereixo consensuar “acords” i deixar per al final els “desacords”. Aquests es converteixen en “preus” que es justifiquen pel molt que es guanya. No adverteixo que es faci. Sí  percebo els molts missatges negatius que reben els votants “dependentistes”.

És indispensable concretar la llengua oficial en la independència?

Desaconsellaria abordar aquest tema. I més, com sembla, és un obstacle que bloqueja la resta. Pregunta: quina és la llengua oficial en USA? El 95% diu: anglès. Fals. USA no té llengua oficial. Van prioritzar els “valors comuns” per a la independència. Després decidirien. No s’ha fet. La dinàmica ordinària va imposar l’anglès.

 

Això convida a reflexionar. Anteposar el “català llengua única” encara que no tingui suficient suport social per a la independència? O millor que la majoria de la societat catalana es persuadeixi de com augmentarà el seu nivell de democràcia, de benestar, de llibertat, de serveis socials al marge de la llengua? En definitiva, “tots” estan molt perjudicats amb la “dependència”. “Tots” es beneficiaran de la “independència”. Què és el coherent…?

En qualsevol opció, perilla el català?

Perilla si “els catalans l’abandonen”. L’Estat imposa lleis. El 25% en els col·legis no és determinant per a res. Serveis per a demostrar “quin mana”. Només treu una mica de temps en català. El 25% no posa en perill el català. No aplicar-lo plenament en la vida quotidiana, sí que és un seriós risc. Per tant, no ho posa en perill l’Estat espanyol sinó les empreses, estaments, comerços, persones, catalanes, que no ho optimitzen.

La clau està en el fet que els habitants de Catalunya amb consciència d’identitat i defensa de la seva llengua apliquin en la seva vida quotidiana el 100% que si que depèn totalment d’ells

Com optimitzar-ho?

Parlant-ho, demanant-ho educada però fermament. Amb total “assertivitat”. No acudint on no ho ofereixin: empreses, comerços, hostaleria, etc.; exigint-ho en tots els llocs de treball, serveis de qualsevol tipus. No es tracta d’imposar l’idioma sinó de conscienciar els beneficis de dominar-ho plenament. I fer agradables, els millors, als qui ho parlen. Que siguin “els beneficis” de la llengua els que animin. Quan els poc inclinats al català percebin que dominar-lo és un clar benefici professional, social, comercial, empresarial…; que es “imprescindible”,  per pur egoisme, al marge de la identitat, l’assumiran, practicaran. No depèn de les autoritats espanyoles o catalanes. Depèn dels milions, perquè són molts, els habitants de Catalunya amb “dignitat” i defensen el que és seu. I ho fan correctament.

Existeix un mercat potencial, gairebé del 100% de votants, en “qualitat de vida, democràcia, serveis socials, llibertat, dignitat”. Molta menor exigència d’identitat catalana, del català.

Quina és la millor estratègia? Prioritzar el català o els beneficis de la independència, de dominar-lo?

“Prevaler la llengua pot perjudicar la independència. Prioritzar la independència pot afavorir definitivament la llengua”

“El primer pas per a fer estofat de conill és atrapar el conill.”  (Assimov)

El català, afavoreix o perjudica la independència? Què fer? De qui depèn?

Joan Manzano – Consultor