Dijous, 22 d'abril de 2021 - Edició 1001
La República

El caçaelefants vol tornar

Ja només faltaria que quan el tinguem ací ens el passegen tothora pels programes rosa de televisió mentre des de la premsa espanyola monàrquica, que ho és quasi tota, ens el continuen venent com el salvador de l’afligida pàtria

Francesc Viadel
Francesc Viadel 28/02/2021
Jan Carlos I amb el seu fill Felipe VI.

L’emèrit vol tornar. No cal ser Sherlock Holmes per a entendre que darrere de la seua segona regularització fiscal de 4,4 milions i després de la jugada de fingir que estava palmant-la per a tot seguit aparèixer disfressat davant de l’opinió pública com el campechano de sempre però amb la salut del mascle Goiat, hi ha la voluntat de fer-se perdonar. Una altra cosa no, però, Joan Carles a part d’un piuman ha estat sempre un murri de campionat.

El PSOE i tota l’extrema dreta han aplaudit amb les orelles el gest del vell monarca de pagar com a demostració del bon funcionament de les institucions. Un afalac tan unànim ja ens hauria de posar alerta. No importa que el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda haja afirmat per boca del seu president Carlos Cruzado que Hisenda té zero interès en investigar la fortuna de Joan Carles i el seu fosc origen. Tampoc que l’Agència Tributària no li haja obert una investigació la qual cosa, segons Cruzado, ha permès que aquest haja pogut posar-se al dia amb el fisc i evitar així ser acusat d’haver comès un delicte fiscal. Encara menys que ningú no sàpiga d’on han eixit els diners amb què ha pagat.

Per acabar-ho d’adobar fins i tot el seu fill va afalagar l’altre dia el seu paper en la salvació d’Espanya en la seua al·locució amb motiu dels actes oficials que commemoraven estranyament el 40 aniversari del colp d’Estat de Tejero. Això quan el veritable paper del pare de Felip VI continua sent un afer controvertit que, a mes, protegeix una llei de secrets oficials que va promulgar el seu mentor, el dictador Franco.

El columnista d’un dels diaris del règim ho advertia fa poc amb una claredat meridiana: el rei se’n va anar perquè va voler i tornarà, doncs, quan vulga. Tota la resta, les batusses mediàtiques, les especulacions només són que ‘bufes de pato’. Tot plegat, continuava el columnista, Joan Carles no té cap impediment legal per a tornar.

Un altre diari d’ordre fins i tot publicava fa una setmana que Zarzuela i Moncloa es troben ara mateix enllestint el retorn potser coincidint amb un arxiu de les diligències que la Fiscalia es va veure obligada a obrir ateses les informacions procedents de la justícia Suïssa. Li acabaran foten un calbot i avant.

L’intent de revocar la inviolabilitat de la família reial que va defensar al Congreso ERC no ha reeixit tal i com ja sospitàvem que passaria. Només Podem, PNB, Bildu, Junts i la CUP li va donar suport.

La majoria dels partits espanyols continuen sense eixir-se’n del marc mental imposat pel franquisme i arreglant els assumptes lletjos en la rerabotiga. Perro no come perro, adverteix una dita en castellà que sempre m’ha semblat horrible sobretot quan s’interpreta com a sinònim de complicitat.

Bé, doncs que torne. No crec que siga una bona idea per al sosteniment d’una monarquia que viu en Babia però la impunitat té aquestes coses. Ja s’ho faran.

El més fava dels sociòlegs comprèn que la pandèmia ja ha començat ha desfermar els dimonis de la frustració i de la impotència de centenars de milers de ciutadans. Per més que el gran diari de la monarquia s’enteste en posar el focus de les conseqüències d’aquesta frustració en una Barcelona diabolitzada, en mans de l’anarquisme i del “separatismo”, la realitat és que a València o a Santurce el bitxo causa el mateix mal, en els cossos, en les ànimes i en les butxaques.

Si el rei fa allò que li passa per l’ouera, per què el tipus del bar Manolo, el llanterner en atur, el graduat de químiques contractat en precari, el repartidor de Glovo, l’estudiant d’enginyeria sense perspectives de futur… ha d’obeir sense replicar les ordres d’un Estat que constantment s’autolegitima amb sopars de duro? D’un estat representat per personatges com l’emèrit i la seua comparsa?.

Ja només faltaria que quan el tinguem ací ens el passegen tothora pels programes rosa de televisió mentre des de la premsa espanyola monàrquica, que ho és quasi tota, ens el continuen venent com el salvador de l’afligida pàtria.

Com siga, no importa el que facen. La indignació de molts sectors de la població, econòmicament arruïnats, desesperats per aquest malson de la Covid, està garantida. I com sempre, això també ho sabem, la culpa serà de l’independentisme, dels vegans, dels incontinents rapers i, sobretot, de ma tia la monja que tard o d’hora acabarà en la garjola per un grafitti o per la lletra d’un cançó de mal gust, per no pagar l’IVA de les estampetes…

 

Francesc Viadel