Dilluns, 6 de desembre de 2021 - Edició 1228
La República

De què és Vostè corresponsable…?

“No se sap com anirà amb la independència. Sí que se sap què succeeix amb la dependència”

Joan Manzano
Joan Manzano 23/11/2021
Manifestants convocats per l'ANC lluint rètols de 'Som el 52%' i 'Independència' el 16 de maig a la plaça de Sant Jaume.

Sovint, com a consultor, pregunto això a directius. Resposta “Corresponsable, no. Sóc responsable del meu lloc, àrea. De què haig de ser-ho…? En l’actual situació sociopolítica a Catalunya, de què són corresponsables els dirigents polítics, de patronals, sindicats; militants? Els votants?

Volen conèixer als corresponsables? Un empresari gestionava els diferents determinants: mercat, competència, conjuntura econòmica, política, laboral. Internament, àrees funcionals amb directius i col·laboradors competents; altres, menys o res. Tots: protagonistes de resultats.

Va prendre una iniciativa. Va transformar interiorment un contenidor. Va reunir a tota la plantilla. Va anunciar que els anava a presentar a tots els “corresponsables” de l’Empresa. Passaven individualment. Entrada: fosc. Dins, llums. En sortir, estranya expressió. No havien de comentar res. Van anar passant tots. A l’interior? Miralls en les parets i sostre. Cada persona es veia a si mateixa mirés on mirés. Tots són, som, corresponsables!

Catalunya, avui. Frase coneguda: “Avui és el demà de l’ahir”. L’actual Catalunya és conseqüència de “tot” el que han fet bé i malament; del que no han fet, els dirigents espanyols. També els catalans, els seus votants! Mirin on mirin: “tots” són “corresponsables” La “passivitat” és un determinant. Qui a Catalunya, es considera “corresponsable” de la situació actual?

Catalunya. Història mil·lenària. En la transició, “nacionalitat”. “Subjecte polític”. Primera en els millors rànquings. Actualment? Se succeeixen dirigents polítics catalans i espanyols; de patronals, grans sindicats. Balanç? Ambivalent. Grans assoliments i mancances. En el polític, identitari, mal resultat. Catalunya, segons publicacions fiables, està espoliada, colonitzada, menyspreada. “Motor econòmic” per a la UE, dins de la “banana daurada” per desenvolupament, potencial. També motor per a Espanya, però intervinguda en tots els camps. Qualificada de “gran Diputació”, “gestora”. No pot decidir lleis, inversions, projectes estratègics. Clarament dependent. Aquí estan els fets, incompliments en finançament, infraestructures, lleis anul·lades. Dirigents espanyols, units davant Catalunya: regió. Punt. Dirigents independentistes, dividits. O enfrontats. Com els seus votants, encara que demanin “unitat”. Qui és corresponsable del problema, les seves conseqüències?

“Reacció” després de la sentència del Constitucional. Més de dos milions d’independentistes, teòricament. Segueix la intervenció. Tàcit 155; repressió policial, judicial, política, econòmica. Així es comprova. Va sorgir un relat: “Espanya és un Estat de dret i no pot acceptar un cop d’estat mitjançant sedició”. A Catalunya, relat real i diferent: “l’independentisme és “reacció”, és justícia, és democràcia, benestar merescut, identitat. El conflicte, creat per l’Estat, continua.

Catalunya continua sent important. Tot el que podria? Si “avui” no ho és més és conseqüència del que van fer, fan, els dirigents espanyols. També els polítics, de patronals, sindicats, a Catalunya. I dels seus votants! Hi ha moltes queixes, frustració. Qui se sent corresponsable?

Catalunya, demà. Continuem la coneguda frase: “Avui és l’ahir de demà. Avui es decideix el demà”. És evident que l’actual model no serveix. Són necessaris altres dirigents, un altre enfocament en els votants.

Alternatives: 1: Independència. Gaudir del nivell de vida que mereixen els seus habitants pel que generen; d’una democràcia autèntica en forma de moderna república europea; aplicar una justícia social avançada; consolidar la seva identitat; viure amb la dignitat objectiva i subjectiva que mereix. 2: Dependència. Es pateix asfíxia econòmica. A quant ascendeix l’acumulat pel crònic i creixent dèficit fiscal, els incompliments en finançament, infraestructures, etc.? Aquí estan les dades oficials. No ser subjecte polític. Perdre la seva identitat, diluir-se a Espanya. No poder aplicar mesures de protecció social. No ser tractada amb la dignitat que amerita. És l’opció que demostra aplicar Espanya. La desitjada pel dependentisme.

Opcions: Beneficis de la independència o perjudicis de la dependència. “No se sap com anirà amb la independència. Sí que se sap què succeeix amb la dependència”.

“Això” ho decideixen avui els dirigents dels partits, patronals, sindicats a Catalunya. Però, sobretot, “els votants.”


D’aquí a uns anys, Catalunya pot ser lliure o una regió espanyola mal alimentada, però tirant del carro. Hi ha opcions. Ningú les planteja a Espanya.


Passant pel contenidor dels miralls, els actuals dirigents polítics, patronals, sindicals, de què seran corresponsables?


Si els votants desitgen el millor per al futur de les seves famílies, què és el coherent? beneficis de la independència en forma de república o dependència creixent i negativa? De què se seran corresponsables?


De què és, serà, corresponsable el lector?

Joan Manzano