Dissabte, 14 de Desembre de 2019 - Edició 506
La República

Joves catalans, poseu-vos ulleres protectores

Consells pels nois i noies de la Generació 1-O, 14-O, detinguts, empresonats, ferits, represaliats

Cartes dels lectors
Cartes dels lectors 11/11/2019
Protesters use laser pointers beam at policemen during the anti-extradition bill protest in Hong Kong, Sunday, Aug. 11, 2019. Police fired tear gas late Sunday afternoon to try to disperse a demonstration in Hong Kong as protesters took over streets in two parts of the Asian financial capital, blocking traffic and setting up another night of likely showdowns with riot police. (AP Photo/Vincent Thian)

Noies i nois de la Generació 1-O, 14-O, detinguts, empresonats, ferits, represaliats: Poseu-vos ulleres.

Si us pogués oferir només un consell per al futur, seria que us poséssiu ulleres protectores. S’ha demostrat l’eficàcia d’aquestes ulleres per tal d’evitar la pèrdua d’un ull a causa de les pilotes de goma que us llancen les forces d’ocupació quan sortiu al carrer, però la resta dels meus consells es fonamenta simplement en la meva modesta experiència. Us explicaré aquests consells a continuació.

No us preocupeu pel futur. O preocupeu-vos-en, però sapigueu que preocupar-vos-en és tan efectiu com tractar d’alliberar el país tot fent cassolades. Els veritables problemes que us podeu trobar en la vostra vida, ara mateix ni tan sols us els podeu imaginar ni prevenir, i us poden deixar fets pols en el moment més inesperat.

No us preocupeu pel futur. Però lluiteu pel vostre futur, com esteu fent ara mateix.

Feu cada dia alguna cosa que us faci por. Si us fa por ballar, balleu. Si us fa por parlar en públic, parleu. Si us fa por mostrar el vostre cos, mostreu-lo. Si us fa por parlar amb els vostres pares, parleu-hi.

Sí, balleu, fins i tot encara que estigueu sols a casa.

Sí, gaudiu del vostre cos. No és només el millor instrument que teniu. És l’únic. Només en teniu un, i és per a tota la vida. Utilitzeu-lo tant com pugueu. Cuideu-lo. No tingueu por del que altres persones en pensin. Encara que us en falti una part. Encara que hàgiu perdut algun dels vostres sentits. Encara que no tingueu mobilitat en alguna part. Encara que la vostra pell estigui coberta de cicatrius, i que penseu que ningú se sentirà atret pel vostre cos. Heu de lluir amb orgull les vostres cicatrius perquè en realitat són el certificat de la vostra victòria sobre la malaltia, o, fins i tot, sobre la mort. Sou els qui heu lluitat, heu patit, i heu vençut, i això us ha fet més forts.

Canteu. És impossible estar trist i cantar al mateix temps.
Escolteu, i feu música. La música equilibra l’estat d’ànim.

No jugueu amb els sentiments dels altres. No permeteu que ningú jugui amb els vostres.

No perdeu el teu temps amb la gelosia. Si alguna persona us rebutja, ella s’ho perd. L’important és que us accepteu vosaltres mateixos, i que us acceptin els qui us estimen.

Recordeu les paraules boniques que us diguin. Oblideu els insults. Perdoneu. I si aconseguiu fer-ho, expliqueu-me com ho heu fet.

Però no oblideu mai els insults dels feixistes. No oblideu la violència de les forces d’ocupació contra els vostres avis i àvies, contra els vostres pares i mares, contra els vostres germans i germanes, contra els vostres amics i amigues, contra vosaltres mateixos. Ni oblideu, ni perdoneu. Mai.

Guardeu els vostres records. Llenceu a les escombraries les cartes del banc.

Feu estiraments. Relaxeu-vos. Respireu profundament. Apagueu la televisió.

No us deprimiu si us equivoqueu. Però no deixeu mai d’aprendre dels vostres errors.

Preneu molt de calci. Tingueu cura dels vostres genolls. Ho trobareu a faltar quan comencin a fer-vos mal.

Potser us casareu, potser no. Potser tindreu fills, potser no. Potser els vostres fills, els qui en tingueu, ja viuran en un país lliure, potser no. Passi el que passi, no defalliu, ni deixeu que els vostres fills o nebots, defalleixin.

No llegiu revistes de bellesa. Només us faran sentir lletjos.

Estigueu amb els vostres pares. Mai se sap quan se n’aniran per sempre. Sigueu amables amb els vostres germans. Són el seu millor vincle amb el vostre passat, i les persones amb més probabilitats de quedar-se amb vosaltres en el futur.

Tingueu en compte que els amics van i vénen, però uns pocs molt valuosos els hauríeu de cuidar i mantenir. Parleu. Escolteu-vos. Però gaudiu també del silenci.

Gaudiu del país. De la ciutat, dels pobles. Tant en un lloc com en l’altre, els carrers seran sempre vostres. O no. Algun dia seran dels vostres fills.

Viatgeu. Camineu. Escolteu la natura. El mar. La muntanya.
Respecteu els vostres avis i àvies. I els vostres pares i mares. Ajudeu-los. Defenseu-los. Cuideu-los. Ells també us respecten, us defensen, i us cuiden. Sou una família.

No esteu sols.

Cuideu-vos vosaltres mateixos. I cuideu-vos entre vosaltres. Protegiu-vos, i protegiu-vos els uns als altres. Demaneu ajut sempre que calgui.

Rieu. Somrieu. És una manera més de cuidar-vos i protegir-vos. La revolució dels somriures s’ha acabat, sí. Davant de l’enemic, fermesa. Cap somriure. Ni un. Però entre vosaltres només hi pot haver que alegria, heu de ser conscients que esteu vivint un moment històric i heu d’estar satisfets de la vostra dignitat i de la vostra valentia.

Sigueu feliços. Procureu que els qui us envolten també ho siguin.
Penseu en el que teniu. No us hi conformeu si no n’esteu del tot satisfets. Però valoreu-ho.

Cultiveu l’amor. Estimeu-vos. Primer de tot a vosaltres mateixos. I estimeu-vos els uns als altres. Estimeu els vostres avis i àvies. Estimeu els vostres pares i mares. Estimeu els vostres germans i germanes. Estimeu els vostres amics. Estimeu la persona amb qui compartiu la vostra vida. I digueu-los que els estimeu, a tots. No us faci vergonya. No us ho guardeu.

Aneu amb compte amb els consells que compreu, i tingueu paciència amb els qui us en donen. El consell és una mena de nostàlgia. Aconsellar és una manera de recuperar el passat de la paperera, netejar-lo, pintar a sobre de les parts més lletges, i reciclar-lo. És un intent per tal que els joves no cometin els mateixos errors que tu.

Però confieu en mi: poseu-vos ulleres protectores.

Jordi Sàlvia i Lardiez | Advocat

Nota: Aquest escrit no és més que una adaptació de l’article que va escriure Mary Schmich, al Chicago Tribune, l’1 de juny de 1997, de lectura molt recomanable.

Relacionats