El 10è Informe de Violència Institucional del Centre Irídia constata la problemàtica que suposen la violència institucional, el racisme i la discriminació per part dels cossos policials, funcionariat de presons i seguretat privada a Catalunya. El 2025, el Centre Irídia va atendre 266 persones que havien acudit per vulneracions de drets humans, la xifra més alta des del 2019, i la segona més alta des del 2016. D’aquestes 266 persones, 94 havien patit violència institucional per part d’agents policials, funcionariat de presons o agents de seguretat, el que suposa quasi dos casos per setmana. En aquest sentit, l’entitat alerta de la consolidació de problemàtiques estructurals, així com l’augment de casos, la majoria relacionats amb components racistes, violència policial, obstacles a l’hora de denunciar i deficiències en l’atenció als detinguts. L’estudi també posa de manifest que “els mecanismes institucionals actuals per prevenir la discriminació, el maltractament i la tortura fallen”.
Irídia ha litigat 53 casos durant el 2025, cinc dels quals són nous, mentre que els 48 restants s’arrosseguen d’anys anteriors. D’aquests, en 21 s’ha identificat un component de racisme, el que suposa el 39,6% del total, en dos s’ha detectat discriminació LGTBI-fòbica, i en un, discriminació per raó de gènere. Altres dades de l’informe revelen que 110 agents o funcionaris han estat encausats; d’aquests, 50 es troben actualment investigats, 33 estan acusats o en tràmits d’acusació, i vuit han estat condemnats, mentre que 19 agents de la policia espanyola resten pendents de rebre l’amnistia. Tanmateix, l’impacte sobre les víctimes queda lluny de ser reparat, ja que “la majoria de denúncies no avancen o s’arxiven, generant revictimització i afavorint la impunitat”, tal com ha exposat la coordinadora de litigis de l’entitat, Sònia Olivella. Dels casos que impliquen agents policials, en 28 no s’ha dut a terme cap investigació policial interna, mentre que dels 19 en què s’han activat els mecanismes interns, 12 fou a requeriment judicial; a més a més, en 21 casos el Ministeri Fiscal ha estat inactiu, en 19 s’ha oposat a la investigació i en 13 ha tingut un paper proactiu en la investigació o acusació.
Per tot plegat, el Centre Irídia fa una sèrie de recomanacions per tal d’afavorir la confiança en les institucions i enfortir l’Estat de Dret, entre elles: implementar mecanismes per prevenir les aturades per perfil ètnic-racial, millorar la transparència dels cossos policials (tant en l’ús de la força com en les seves conseqüències), supervisar les empreses de seguretat privada contractades per l’administració pública, millorar els mecanismes interns policials i de l’àmbit judicial per a la prevenció i erradicació de la tortura, i derogar la legislació que permet actuacions discriminatòries o restrictives de drets.
“La violència institucional, el racisme i la discriminació és un problema a Catalunya i cada any ens arriben més casos” ha constatat la directora d’Irídia, Anaïs Franquesa, durant la presentació de l’informe, tot assenyalant que les víctimes són “persones que han vist alterada la seva vida per actuacions que no haurien d’haver ocorregut mai“. Per la seva banda, la coordinadora de litigis Sònia Olivella ha destacat l’elevada presència de components racistes en els litigis, tot denunciant que “no són casos aïllats”, sinó un “problema estructural”. Per tot plegat, Irídia demana a les autoritats públiques la fi de les identificacions per perfil ètnic i un major control de les actuacions de funcionaris davant la ciutadania. “Sense mecanismes reals de control i transparència i sense reformes estructurals, la vulneració de drets continuarà amb impunitat” ha conclòs Franquesa.
