Cal democràcia real a Òmnium

No pot ser que una decisió tan important com signar el Pacte Nacional per la Llengua s’amagui als socis de l’entitat i no s’hagi produït un mínim debat. Ens omplen de correus on ens demanen diners i compra de productes i no son capaços d’obrir un debat sobre si cal signar amb el 155 un pacte que saben que no ajuda a millorar la dramàtica situació de la Llengua.
Xavier Antich, Joaquim Forn, David Fernàndez o Mònica Terribas, alguns dels noms de la junta que estan portant la principal entitat cultural del país per un camí autonomista, han estat incapaços de dir quelcom davant el pacte entre el PSC i ERC que abocava el país a una situació crítica com s’està demostrant, cap autocrítica al fracàs de la llei d’amnistia a la qual vau donar suports entusiàsticament, i resulta que tenim més policies repressors amnistiats que ciutadans, cap crítica a la guerra civil independentista, com si el país caminés cap a la seva destrucció i ells vivíssim en un món feliç.
Davant tot això ens arriba per agència que Òmnium signarà demà el Pacte Nacional per la Llengua juntament amb el PSC, Comuns, ERC, els sindicats d’obediència espanyola, i la sorprenent Plataforma per la Llengua (cap consulta als seus socis), i sense cap informació adreçada als seus 180.000 socis, tot plegat bastant incomprensible.
Com a soci d’Òmnium exigeixo debat, transparència, i sobretot compromís amb el país en uns moments de guerra civil entre les principals forces independentistes, exigeixo també que com una de les entitats més importants del país acordeu amb l’ANC un pla per recuperar la unitat d’acció estratègica, sense independència no podrem fer un país millor, us exigeixo valentia i recuperar la lluita per la independència.