Divendres, 27 de gener de 2023 - Edició 1646
La República

Argentina farà caure Franco?

Vist així, la jutgessa Servini és l’única esperança que té la humanitat de veure Martín Villa jutjat, juntament amb els altres imputats

Toni Strubell Núria Bassa 16/09/2020

Publicat en anglès a Brave New World

Molt probablement el ministre feixista Rodolfo Martín Villa morirà plàcidament al seu llit, com ho va fer Franco, sense haver de fer front a les múltiples acusacions d’haver comès greus crims de les quals el protegeix tenaçment l’Estat espanyol. Tanmateix, ¿existeix la possibilitat que l’anomenada Querella Argentina sigui la primera ocasió en què els delinqüents franquistes com Martín Villa –a qui cap jutge espanyol mai no ha aconseguit de processar amb èxit– els situï al banc dels acusats, encara que sigui a Buenos Aires?

Tot i que és desesperadament lent, s’ha obert un procés en el qual els criminals franquistes poden ser finalment jutjats per genocidi i crims contra la humanitat, amb el suport d’Amnistia Internacional. Fa deu anys la jutgessa María Servini va obrir la causa acollint-se al principi de jurisdicció universal. Tot i que va començar amb només dues querelles, s’hi han anat sumant més demandes fins arribar a més de 350. El passat 3 de setembre es va fer el primer interrogatori judicial a Martín Villa en una videoconferència realitzada des de Madrid. L’arrogant ex-ministre franquista va voler insistir davant de la jutgessa que no estava implicat en cap “genocidi”.

Rodolfo Martín Villa va ser ministre en el període de la Transició entre el règim franquista i l’època postfranquista actual. Tanmateix, i encara que sembli mentida amb l’historial que arrossegava, va poder crear una percepció pública de si mateix com a “contribuent clau a la democràcia” (sic). El petainista francès col·laborador dels nazis, Pierre Laval, no va tenir tanta sort. Martín Villa va tenir un destí molt diferent perquè els franquistes i els seus nous aliats demòcrates van poder escombrar tot el seu sinistre passat convenientment sota la catifa.

Durant molts anys, Martín Villa havia estat conegut com la “porra de la transició” per la dura línia repressiva que sempre el va caracteritzar. Juntament amb el fundador d’AP i ex-ministre franquista Manuel Fraga Iribarne, va participar en la mort de fins a 13 oponents polítics, entre els quals Manuel José García Caparrós o Germán Rodríguez, aquest últim mort d’un tret al cap durant les festes de Sant Fermí (en què la policia va disparar contra els qui demanaven amnistia a la plaça de toros). Encara va ser pitjor la massacre de Vitòria-Gasteiz, l’any 1976, quan cinc treballadors en vaga van ser assassinats a la sortida d’una església d’on havien estat expulsats pels gasos lacrimògens de la policia. Martín Villa, que aleshores ocupava el càrrec de ministre de Relacions Sindicals, va aconseguir de defugir tota responsabilitat per aquests crims. Durant la seva etapa posterior, com a ministre de Governació, 41 persones van morir a mans de la policia i 17 més per grups terroristes feixistes que se sap que van gaudir d’una protecció especial policial i judicial. Una vegada més, Martín Villa, que va ser clau en l’operació, en surt eximit de qualsevol responsabilitat.

Malgrat l’extrema gravetat de les acusacions, Martín Villa rep avui un ampli suport de quasi tot l’espectre polític espanyol en veure’s investigat per Servini. Només els parlaments basc i català i el grup Podemos donen suport a la Querella Argentina. Se li deuen molts favors com a autèntic servidor del règim franquista i la seva transfiguració camaleònica en regne constitucional d’Espanya. Ni més ni menys que quatre expresidents, Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, així com quatre ex-secretaris generals de CCOO i UGT, han sortit en la seva defensa amb la signatura d’una polèmica carta.

Josep Borrell, vicepresident de la CE i responsable de l’àrea d’Exteriors de la UE, és qui més mal parat ha sortit per haver-la firmat. Concretament, n’ha estat criticat per un grup d’eurodiputats. A corre-cuita la UE ha hagut de recórrer a la pobra excusa que Borrell l’havia signada abans d’assumir el càrrec. Però no poden obviar el fet que la seva defensa davant la jutgessa Servini es va veure clarament reforçada en poder utilitzar la definició de Martín Villa feta per Borrell com a “figura clau de la política que va fer possible la democràcia espanyola” (sic). Certament, és del tipus de declaració que llença encara més fems espanyols damunt les institucions de la UE. ¿Com pot dir això amb els centenars de víctimes innocents que va causar, amb la crema dels arxius polítics que com a ministre de Governació va ordenar l’any 1977 (per evitar d’incriminar el Movimiento falangista) o amb la certesa que va aixecar el braç en la salutació feixista fins ben entrat els anys 70. La carta no només perdona tot això a un ex-franquista sinó que implícitament li està mostrant gratitud per haver dissimulat la continuïtat de l’esperit franquista i la conservació del gruix dels seus privilegis. Poques vegades el cinisme de la realpolitik liberal ha mostrat una cara tan lletja com amb aquesta operació de blanqueig de la trajectòria d’un criminal franquista. A més, la carta revela l’innegable continuïtat del Règim del 1978 amb el seu llegat franquista essent un atac directe als drets humans, a la democràcia i a qualsevol intent de posar fi a la impunitat franquista.

Vist així, la jutgessa Servini és l’única esperança que té la humanitat de veure Martín Villa jutjat, juntament amb els altres imputats. Malauradament, almenys un dels acusats de la Querella Argentina – el criminal torturador Juan Antonio González Pacheco, conegut com a “Billy el Niño” – ja no serà jutjat en haver mort víctima de Covid19 el mes de maig passat. Ha pogut més una epidèmia que no la justícia espanyola, la qual, com en tot el que té a veure amb els crims del franquisme, ni hi és, ni se l’espera.

…………………………………………………

Es pot contribuir a la Querella Argentina tot col·laborant amb el projecte Verkami sobre Gustau Muñoz – una del les víctimes de Martín Villa – a la següent adreça  Gustau Muñoz assassinat per l’esquena al carrer Ferran de Barcelona forma part de la querella Argentina

 

Toni Strubell i Núria Bassa