Apreciats companys. President i Secretaria General d’ERC
Aquest és la proposta d’un veterà militant republicà per recuperar l’autèntica ERC, vist el negatiu resultat de les eleccions municipals i davant la convocatòria d’eleccions al Regne d’Espanya. Amb tota sinceritat i modèstia us proposo el següent, per si ho voleu tenir en consideració.
– Reconèixer l’error estratègic d’aquests darrers anys i pactar-ne una de nova, d’estratègia, que posi la independència i la unitat dels actors independentistes al capdavant del partit
– Garantir un acord amb Junts a Barcelona, amb l’alcaldia per a en Xavier Trias, i amb l’entrada d’ERC al govern municipal de la capital de Catalunya
– Evitar tot pacte que afavoreixi el PSC arreu del territori i pactar amb les forces independentistes i sobiranistes, tant als ajuntaments com a les diputacions i els consells comarcals.
– Intentar un acord a la Diputació de Barcelona amb Junts, Tot per Terrassa (TxT) i Comuns per deixar el PSC a l’oposició juntament amb PP i Vox.
– Valorar la proposta de llista unitària que ha ofert Junts de cara al 23 de juliol o maneres semblants (Entesa al Senat..). Cal parlar-ho en profunditat com a primera acció per recompondre la unitat estratègica. Cal enraonar entre independentistes.
En tot cas, cal anar a Madrid amb un discurs netament independentista. Anar al Congreso del país veí solament amb idea d’aturar l’extrema dreta és un suïcidi polític que solament beneficia el PSC, exactament com ha passat ara a les municipals. A les eleccions espanyoles, cal que s’hi presentin candidats i candidates netament independentistes i escollits per la militància i amb un discurs clar i contundent i desobeint el govern espanyol, i amb una lluita en defensa de la llengua catalana. És ara el moment de recosir la coordinació amb la resta de partits independentistes catalans i, si es vol, també amb els de la resta de nacionalitats històriques de l’estat, per plantejar una ruptura total contra qualsevol govern espanyol que, com sabem de sobres, sigui d’esquerres o dretes mai no ens donarà res en clau catalana.
Si això no es produeix, tindrem una segona clatellada electoral. “No volies caldo, doncs té dues tasses”, com diu la dita popular, i els nostres votants passaran de nosaltres. Aleshores, i podria ser tard caldrà una nova crida nacional a ERC.
Joan Puig Cordon @joanpuigcordon jpuig@larepublica.cat Tel 609307277 (31 anys de militància)
Conseller Nacional d’ERC elegit pel Congrés Nacional 2022
Diputat a Madrid 2004-08 i ara militant de base
Puc estar bastant o molt d’acord amb l’exposició feta però amb l’experiencia que ens dona la dita aquella de que els animals mai no deixen que els més febles o insegurs manin el grup. D’aquesta manera tan primitiva com eficaç, hauriem de considerar que ja no ens valen l’aparença de bonhomia que ha esdevingut una traició ni la giravolta total que han fet els Rufián’s i Tardà’s… ni els posicionaments sobre la marxa dels Sergi’s Sol… o sigui, cal plantejar-se un canvi de dirigents que després no es facin enrera, ni que vagin pidolant una revisió de la pena a canvi de renegar dels seus principis. Si cal la gent al carrer, ara ja costarà de tornar-los a engrescar si ho fan els mateixos que els van vendre a l’enemic. I nun president hauria de ser al meu gust, com el que “ès allà dalt”
Completament d’acord amb aquest comentari.
Es dificil canviar d’estratègia mantenint la mateixa direccio. Hi han uns quants militants que no renunciaran, ni reconeixaran que s’han equivocat. Encara que facin autocritica continuaran fent el mateix fent veure que han canviat. Si no es canvia de direccio el partit té els dies comptats. He estat 10 anys a ERC i en vaig marxar a principis del 2011 i em va saber molt de greu de prendre aquest decisio. M’ho vaig pensar uns quants mesos abans de prendre la decisio pero vaig arribar a la onclusio que el partit no tenia solucio. Els que no estavem d’acord ens van ajudar a marxar. Crec que hi ha més miltants ex d’ERC que militants actuals. La immensa majoria dels companys de l’època ja no hi son i aixo que eran els més interessants. Quina llàstima. No soc membre de cap partit.
Ras i curt : Qui té el cul llogat no seu mai quan vol…..i em fa l’efecte que en Junqueras té el cul i l’ànima llogada.
La ciutadania sempre respòn, ells no!!