Dilluns, 24 de gener de 2022 - Edició 1278
La República

25%: maniobra…? indicadors…?

“Catalunya és una colònia”. Que qualificatiu “real” mereixen els catalans? Responsables o… irresponsables…? Patriotes o col·laboracionistes tàcits o expressos…?

Joan Manzano 19/12/2021

Fet concret: “El TSJC ordena, directament, al director d’un Col·legi que una classe infantil s’imparteixi un 25%castellà. El fa a petició del pare d’un alumne”. Punt.

Hi ha ja molt escrit sobre aquesta ordre. També, sobre la immersió, sol·licitada per immigrants espanyols a Catalunya per a la integració laboral, social, dels seus fills. Igualment, sobre les repercussions.

Com a consultor intento aplicar “perspectiva”: ampliar el focus. Aportaré preguntes perquè el lector diagnostiqui.

Maniobra?

Espanya i Catalunya: segles en conflicte. Aquí està la història. Transició: ocasió perduda de “projecte en comú”. Segons els fets, l’Estat no ha complert les seves obligacions amb la societat catalana. Inconstitucional retallada del Segon Estatut. De “nacionalitat”, segons la Constitució, a “territori intervingut”. Tàcit 155 segons els fets. Avui, Catalunya, sense Estatut. Crònic espoli fiscal: més del 9% del PIB anual segons The Wall Street Journal. Fa 7 anys que havia d’haver-se revisat el sistema que asfixia a Catalunya. Paralitzat. Infraestructures estratègiques pendents, etc. La societat catalana amb dignitat democràtica “reacciona”. Sorgeix el tema “som una nació, nosaltres decidim”! Macromanifestacions. 1.0: referèndum. 2 milions: independència. “Violència judicial, policial, política, econòmica”. Així la qualificaria Asimov.

Es parla d’això en el Parlament espanyol? No. Existeix projecte per a solucionar aquest conflicte? No El demanen els partits  dependentistes a Catalunya a les seves seus estatals? No. Ho exigeixen amb la contundència que mereix la situació tots els polítics independentistes? Tampoc. Per tant, “silenci”.

De què es parla…?

 

“D’un pare que exigeix aplicar en la classe del seu fill la sentència del  TSJC”.  És aquest el problema més important en les relacions España/Catalunya? No. El major conflicte a Catalunya? No. Tot “la resta”, amb la seva enorme transcendència, oblidat. Maniobra de distracció molt ben plantejada pels estrategs dependentistes? Parany en la qual cauen els dirigents independentistes, els propis votants a Catalunya que volen, o volien…, un referèndum, els beneficis de la independència?

Quins “indicadors” suggereixen l’ordre al Col·legi, la “maniobra” …?

Aplicant la tècnica de “del concret al genèric…” preguntes a nivell…

Demoscòpia:orientació de l’opinió pública”. Com qualifiquen la immersió els seus contraris? “terrorisme, nazisme!”, etc.? Calúmnia que alguna cosa queda” en la societat espanyola? Predisposen negativament contra Catalunya i així guanyar vots?

Política: La Constitució exigeix protegir les llengües estatals. Succeeix? No. “Colonitzar” imposa lleis, llengua, etc. La sentència obliga. Juan Carlos Moreno, catedràtic madrileny de filologia, denúncia el “nacionalisme, la colonització lingüística” del castellà on existeix llengua pròpia. Catalunya no decideix ni sobre la seva llengua!

Democràcia: El Parlament català aprova la immersió per aclaparadora majoria. Tribunals espanyols, molt qüestionats, se sobreposen a un Parlament on, es diu, “està la voluntat del poble de Catalunya”. El Tribunal l’ignora. També al govern. “1” família obliga a 24. Minoria parlamentària s’imposen a la majoria absoluta independentista. Democràtic?

Psiquiatria
: S’actua sobre el subconscient col·lectiu que va anunciar Jung. Es provoca un “posicionament” negatiu d’Espanya contra Catalunya, l’independentisme. Lakoff, present per la creació de “marcs mentals” contra els qui defensen la seva llengua: els catalans. Admissible en una societat adulta?


Negociació
: Objectivament, l’idioma natural de Catalunya és el català. Sentencien els tribunals a Catalunya el 75% en català…? Negociar, acceptar, un % de presència en les plataformes audiovisuals és assumir el % restant de “dependència” És propi dels qui es consideren “nació”?

Tota la responsabilitat és de l’Estat espanyol?

Segons es publica des de fa temps, no. Hi ha una responsabilitat directa a Catalunya. Algunes preguntes…

Es “aplicat” amb rigor tot el que permet la llei sobre immersió en universitats, col·legis, organismes públics, etc.?

Han “supervisat” adequadament les autoritats responsables la seva implantació?
S’ha “reaccionat”, a tots els nivells amb contundència davant els reiterats atacs, incompliments, contra el model i la seva aplicació?

S’han compromès les grans patronals, grans sindicats, col·legis professionals, empreses… en la implantació del català?

Estan els qui es consideren “catalans”, veritablement compromesos en la normalització del català amb la mateixa determinació que els seus detractors?

El problema pot no ser el 25% impost. Pot ser el 75% no aplicat!

Com qualificar aquests “indicadors”?

Mentre Catalunya, els seus habitants, hagin de demanar permís per a utilitzar la seva llengua; defensar-la de la castellanització crònica… “Catalunya és una colònia”. Que qualificatiu “real” mereixen els catalans? Responsables o… irresponsables…? Patriotes o col·laboracionistes tàcits o expressos…?

Això del col·legi és només un fet puntual.

”Maniobra” de l’Estat que distreuen de problemes de fons; causes crítiques, com són la creixents i negatives “dependències”?

“Maniobra” que continua impedint que els habitants de Catalunya gaudeixin del nivell de vida, democràcia, benestar social, de llibertat, utilització normal de la seva llengua…?

“Maniobra” que ofereix importants i determinants “indicadors”? Què suggereixen d’Espanya, de Catalunya, dels qui es consideren catalans…?


Què és el coherent…? Què fer…?