Jordi Puig és un històric independentista i que fou un dels principals activistes per a llibertat dels Països Catalans durant els anys 80. Va ser empresonat durant 1663 dies amb falsos relats per la justícia espanyola, que va ser condemnada posteriorment pel TEDH pel seu cas. Independentista fins al moll de l’os, va decidir emprendre un viatge arreu dels PPCC per a mostrar la seva solidaritat amb els presos polítics, per a denunciar la injustícia de l’Estat espanyol i per recordar que hi ha independentistes també fora de Catalunya. La República ha pogut parlar amb ell el dia abans d’iniciar la 44a etapa entre la Selva del Camp – Alcover – Valls. Totes les seves rutes i etapes, així com les trobades amb els veïns dels pobles que visita les narra al perfil Rodant fins a la República.
Pregunta obligada, com estàs? Aguantes bé físicament?
Sí. Estic bé i molt animat. Decidit a arribar fins al final.
D’on vas sortir i on acabaràs?
Vaig començar a Mallorca, que és on visc, concretament des de Felanitx, que és casa meva el 19 de desembre i acabaré a Salses, si tot va bé a mitjans d’abril! Primer vaig fer 7 dies de ruta per Mallorca, d’Alcúdia a Ciutadella amb Ferri i després d’uns dies a Menorca vaig anar a Eivissa, durant tres dies. Després amb un altre ferri fins a Dénia.
I de Dénia cap amunt!
Doncs no, cap avall. Vaig anar fins a Alacant, fins a Crevillent. D’Elx a Guardamar vaig haver de fer-ho en cotxe.
Has tingut algun dia que no hagis pogut sortir? Vas bé sobre la ruta?
No he tingut cap dia de pluja, està fent un hivern força primaveral i no hi ha cap dia que no hagi hagut de canviar de plans. Tan sols un dia que feia molt de vent, ratxes de 80 quilòmetres, era massa perillós anar sol i algun tram es va fer en cotxe al Coll de Balaguer.
Com passes les nits? La gent t’acull? Hostals o hotels?
Jo quan em vaig dissenyar el trajecte, sempre buscava punts per a passar la nit on hi tinc coneguts. He passat les nits allà on hi tinc amics. Els punts on no tenia gent coneguda la gent s’ha mobilitzat i sempre m’han trobat algun lloc per a dormir, amb gent diversa.
Com et reben? Deus ser la sensació allà on vas…
Cada vegada més, és cert. Quan vaig sortir de casa, al començament, ningú en deia res. Tot va començar de manera molt personal i humilment, només ho vaig comentar a les meves amistats. Però a poc a poc s’hi ha sumat més gent i els mitjans de comunicació han començat a fer-ne ressò. També explico tot a les xarxes i cada cop hi ha més seguidors. Ara les rebudes i els actes que anem fent cada cop hi ha més gent.
Sí, he vist fotos que allà on vas ja omples sales!
Hi ha col·lectius i gent diversa que m’acull i, depèn del poble, es realitzen actes o altres fem un sopar. Sento l’escalf de la gent i cada cop més suports.
Algun d’algun polític de primera línia.
Sí, d’en Carles Puigdemont, de la Marta Rovira i de Jordi Cuixart i em reservo les seves paraules per a mi. Potser n’he rebut algun més però no puc mirar el mòbil tot el dia.
I normalment viatges sol o acompanyat?
Normalment vaig acompanyat i d’això es tracta: com més gent vulgui venir i sumar-se a la causa millor. Al principi sí que moltes etapes les vaig fer sol. Un cop al País Valencià quasi tots els recorreguts els he fet acompanyat. Gràcies al fet que cada cop aquest viatge es va fent mediàtic em sento molt acompanyat, sobretot per la gent.
I algun retret o insults d’unionistes?
De moment no, cap. I mira que m’he passejat per Alacant sol amb el llaç groc o una xapa amb una estelada i de moment, cap mala paraula ni mala mirada.
Té més mèrit el teu viatge per anar en cadira de rodes?
No crec que sigui una cosa de mèrit o no. No ho veig així. Això és el meu petit granet de sorra per a donar suport al procés d’una manera molt honesta. Jo sóc de Catalunya però fa molts anys que porto vivint a Mallorca i tot el que s’ha viscut al Principat ho he viscut des de la distància i ha arribat un moment que, tal com van les coses, el que he volgut és sentir-me un més de vosaltres i expressar el meu suport.
Què els diries a la gent que avui coneix la teva gesta?
A mi m’agrada insistir per què faig la volta als Països Catalans quan la República s’ha proclamat només al Principat? La resposta és senzilla: Els PPCC són el meu país. Jo fa temps que visc a les Balears i l’expressió és la mateixa al País Valencià. Els catalans d’arreu dels PPCC no es volen quedar sols i us demanen als catalans de Catalunya que no ens deixeu sols. Vull visualitzar això: hi ha molts catalans fora de les províncies.
La Selva del Camp. pic.twitter.com/IyCS3u3TAi
— Rodant fins a la República (@Cami_Republica) 6 de febrer de 2019
