L’historial d’anuncis institucionals que acaben en paper mullat suma un nou capítol flagrant a Catalunya. Les dues grans infraestructures hidràuliques pressupostades en 513 milions d’euros —l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (Blanes) i la construcció de la nova planta del Foix (Cunit)— continuen encallades i sense licitar. Tot i la urgència de la crisi climàtica, els tràmits administratius eterns mantenen en l’aire unes obres promeses reiteradament com la solució definitiva a la sequera del país.
El bucle dels calendaris incomplerts
La cronologia dels fets despulla de manera contundent la contradicció de la gestió pública. El projecte es va aprovar inicialment en el Consell de Ministres del juliol de 2024 sota el mandat de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i l’aleshores conseller d’Acció Climàtica, David Mascort. En aquell moment, es va escenificar un “acord històric” i es va fixar un termini d’execució ferm amb la posada en marxa programada per a l’any 2028.
No obstant això, la realitat burocràtica ha passat per sobre de la propaganda política. La manca de concreció va fer que posteriorment, el setembre de 2025, la nova consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, es veiés obligada a reunir-se d’urgència amb el Ministeri per intentar “accelerar els tràmits” d’un conveni que ja s’havia anunciat com a tancat l’any anterior. Durant aquella ofensiva mediàtica, Paneque va assegurar públicament que tot estava a punt i perfilat per desencallar el crèdit i iniciar les obres de manera imminent.
Un compromís desmentit pels fets
Gairebé dos anys després de les fotografies oficials de 2024, els calendaris reals s’han tornat a esquerdar del tot. El bloqueig de la licitació ha adquirit un tint de gravetat absoluta després que la Comissió Europea hagi rebutjat el finançament inicialment previst mitjançant els préstecs dels fons Next Generation. Aquesta sotragada ha obligat el Govern a reconèixer un nou retard i a ajornar l’horitzó d’inici de les plantes fins a l’any 2030, desmuntant per complet la planificació original.
Aquesta reiteració de promeses sobre projectes prèviament tancats demostra el “bucle” en què s’ha instal·lat la política d’infraestructures: s’anuncia una obra, es paralitza als despatxos, s’afirma que “està tot a punt” i, finalment, s’acaba reconeixent que els terminis s’incompleixen. Mentrestant, el territori afronta el risc de noves restriccions amb la certesa que les solucions promeses tampoc arribaran a temps aquesta dècada.
