Divendres, 12 d'agost de 2022 - Edició 1478
La República

El nombre de traduccions de llibres catalans a l’anglès continua rondant la vintena anual

Mercè Rodoreda, Salvador Espriu i Ramon Llull són els autors més presents al mercat literari anglòfon

Agències 06/04/2022

L’Institut Ramon Llull va atorgar el 2021 més de 150 subvencions per traduir obres de literatura catalana a 25 llengües diferents. El primer idioma de traducció és el castellà, seguit de prop pel francès i l’italià. Just després hi ha l’anglès, idioma del qual es tradueixen una vintena de títols cada any. La xifra es vol incrementar substancialment els propers cinc anys, especialment després de la presència catalana a la London Book Fair, porta d’entrada al mercat anglosaxó. L’alemany i el portuguès completen la resta de llocs del rànquing, al qual s’hi ha sumat, els darrers anys, el xinès. Els autors més traduïts a l’anglès són Mercè Rodoreda, Salvador Espriu i Ramon Llull.

Pel gèneres, la narrativa de ficció en català –tant clàssica com contemporània- segueix al capdavant, tot i que es consolida una tendència a l’alça de la literatura infantil i juvenil i la no-ficció. Quant al cas concret de l’anglès, el 2011 es van traduir 17 llibres escrits originalment en català, 11 el 2012, 16 el 2013, 28 el 2014, 12 el 2015, 18 el 2016, 13 el 2017, 20 el 2018, 23 el 2019, 11 el 2020, 21 l’any passat, xifra que representa una mitjana de gairebé el 8% (7,82%) del total de subvencions per a la traducció de l’IRL.

Entre els títols de ficció escrits en llengua catalana que es traduiran properament a l’anglès hi ha ‘Boulder’ (And Other Stories), d’Eva Baltasar, a l’agost; ‘Wild horses’ (Fum d’Estampa Press), de Jordi Cussà, al juliol; ‘Napalm to the heart (Faber), de Pol Guasch, el 2024; ‘The garden of the seven twilights’ (Deep Vellum), de Miquel de Palol, aquest any; o ‘Wenling’s Place’ (Héloïse Press), de Gemma Ruiz, el 2023, entre una desena més.

En no-ficció hi ha els títols de Marina Garcés (‘New Radical Enlightenment, Verso Books), l’any que ve; ‘Final judgement (Fum d’Estampa Press), de Joan Fuster, aquest mateix any; i encara sense data, ‘El futbol al país dels soviets’, l’obra de Carles Vinyes que publicarà Pluto Press.

Traduccions d’autors clàssics i contemporanis

Els clàssics moderns tenen força tirada a l’hora de traduir-se. És el cas, per exemple, de Mercè Rodoreda, Víctor Català, Josep Pla, Prudenci Bertrana, Montserrat Roig, i Joan Sales, recents redescobriment de la literatura catalana. També tenen sortida al mercat internacional autors d’èxit comercial ja entre els lectors catalans, com són Jaume Cabré, Albert Sànchez Piñol, Quim Monzó, Toni Sala, Carme Riera, Raül Garrigasait, Sergi Pàmies, Blanca Busquets, Francesc Serés, Rafel Nadal, Francesc Miralles, Jordi Puntí o Najat El Hachmi.

Per exemple, l’última obra de Sergi Pàmies, ‘L’art de portar gavardina’ (Quaderns Crema, 2018), el recull de tretze contes que giren entorn de tres tipus d’amor paternal, filial i conjugal. El volum ha venut els drets per ser traduït a cinc idiomes. Concretament, a les editorials Anagrama (castellà), Archipel (xinès), Éditions Jacqueline Chambon -Actes Sud (francès), LUD (eslovè), Other Press (anglès) i SEM (italià).

També hi ha una tendència creixent per a la nova ficció literària d’escriptors emergents, sobretot dones i que s’ha traduït a moltes llengües. Són els casos, per exemple, d’Eva Baltasar, Marta Orriols, Irene Solà, Alicia Kopf, Llucia Ramis, Teresa Colom i Max Besora, entre d’altres.

Sense anar més lluny, ‘Permagel’ (Club Editor, 2018), la primera de les novel·les de la trilogia d’Eva Baltasar sobre la maternitat, ha cedit dretes per ser publicada a l’anglès (And Other Stories), el turc (Can Publishing), el noruec (Camino Forlag), el portuguès (Confluencias), el gallec (Kalandraka), l’eslovè (KUD), l’italià (Nottetempo), el grec (Patakis), el castellà (Penguin Random House), el danès (Sisyfos) i el francès (Verdier).

Un camí similar ha experimentat la celebrada novel·la de Marta Orriols, ‘Aprendre a parlar amb les plantes’ (Periscopi, 2018) ha estat traduïda al gallec (Aira Editorial), danès (Aurora Boreal), portuguès (Dom Quixote), alemany (DTV), portuguès brasiler (Dublinense), hebreu (Hakursa/Modan), grec (Kastaniotis), castellà (Lumen), italià (Ponte Alle Grazie), neerlandès (Prometheus), anglès (Pushkin Press), francès (Seuil), polonès (Sonia Draga) i xinès (United Sky Publishers).

Interès creixent per la poesia i la no-ficció

Des de l’Institut Ramon Llull també es detecta un interès creixent cap a la poesia catalana, tant en els autors clàssics moderns -J. V. Foix, Salvador Espriu, Màrius Sampere, Maria Mercè Marçal- com en els contemporanis, com Pere Gimferrer, Dolors Miquel, Manuel Forcano, Gemma Gorga, Enric Casasses. En aquest sentit, també destaca el poeta català contemporani de més èxit, traduït i premiat arreu del món, Joan Margarit.

La nova generació d’assagistes també ha aconseguit anar més enllà de l’àmbit acadèmic i arribar al públic general. Alguns d’aquests llibres, que inclouen des de temes de filosofia i història fins a estudis de gènere, han despertat també interès en lectors internacionals, amb noms com Marina Garcés, Josep Maria Esquirol, Raül Garrigasait i Jordi Martí-Rueda.

Un alt percentatge de traduccions correspon a volums de literatura infantil en català, que es venen i es publiquen a l’estranger, sobretot àlbums il·lustrats i no-ficció il·lustrada. Alhora, hi ha una tendència emergent per llegir novel·les per al públic juvenil, un fet que ha provocat un augment notable de traduccions els últims anys. Les Illes Balears i Catalunya (i sobretot Barcelona) tenen renom arreu del món pel seu panorama d’il·lustradors.

Un dels exemples d’èxit internacional és el de l’autora i il·lustradora mallorquina Aina Bestard, amb el volum ‘Paisatges perduts de la Terra’ (Zahorí Books, 2020), un llibre que explica els inicis de la vida al planeta, fa 300 milions d’anys, quan les primeres cèl·lules van iniciar el camí per convertir-se en dinosaures i mamuts llanuts. L’àlbum s’ha traduït al xinès (Beijing United Publishing Co), lituà (Dvi Tylos), portuguès (Edicare), alemany (Gerstenberg), italià (L’Ippocampo Edizioni), francès (Saltimbanque Editions), polonès (Tatarak), anglès (Thames and Hudson), anglès (Tra Publishing) i basc (Txalaparta).

Londres, centre de les tendències globals

De fet, els objectius del focus català a la London Book Fair, centre irradiador de tendències a escala global, busquen potenciar les traduccions a l’anglès dels autors de la literatura catalana, promoure els autors ja traduïts a l’anglès, incentivar encàrrecs editorials a il·lustradors de Catalunya i les Illes Balears i contribuir a l’increment de les relacions comercials entre editorials i agències catalanes i les editorials i agències britàniques i nord-americanes.

En declaracions a l’ACN des de la fira, el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, destaca que la traducció d’autos clàssics connecta amb “valors universals, europeus i contemporanis” que han “marcat la història col·lectiva”. En aquest sentit, a partir de textos com Mercè Rodoreda o Joan Sales s’explica la històrica de Catalunya i la guerra civil, però desperta alhora l’interès a nivell internacional. “El lector britànic és d’una cultura molt pròxima i té una relació històrica amb aquestes temàtiques”, afegeix Almeda.

Amb tot, també destaca la presència a les prestatgeries britàniques de noves generacions d’escriptors en llengua catalana que “hi tenen molt a dir” i “connecten directament amb temes contemporanis que preocupen a nivell global”. Pel director, la clau de l’èxit està en la “combinació de valors nous i clàssics”.

Un dels traductor que més anys fa que porta títols del català a l’anglès títols, Peter Bush -entre els quals s’hi troben ‘La plaça del Diamant’, de Mercè Rodoreda, o ‘Incerta glòria’, de Joan Sales- constata que les traduccions a l’anglès des de qualsevol altre idioma han anat creixent els últims anys, passant del 3% al 6%, segons dades oficials. Un percentatge “petit” respecte la proporció que tenen altres cultures , però va creixent, afegeix Bush.

El secret, afegeix a l’ACN, rau en el fet que les novel·les no s’emmarquen en el “costumisme català”, sinó que parlen de l’ésser humà des de “perspectives noves, amb ironia, humor i estil nou”. “No són ficcions realistes sobre els carrers de Barcelona o sobre moments històrics, sinó sobre el món interior, especialment de les dones”, detalla.