Dimecres, 28 de setembre de 2022 - Edició 1525
La República

Les preguntes de la dreta i l’estrema dreta al gobierno sobre la taula de diàleg

És un altre món, és un altre país

Redacció 19/09/2021

La dreta i l’extrema dreta ja esmolen els ganivets per al proper Ple de control al Congrés amb una bateria de preguntes de difícil qualificació. Vegem-ne algunes:

“Avala el ministre la comissió de delictes com a mètode democràtic legítim per asseure al Govern central en una taula independentista de negociació?”. Aquesta és de la portaveu del PP en la Comissió Constitucional, Edurne Uriarte, per al ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

“Què negocia el Govern en aquesta mesa que no es pugui debatre al Parlament?”, preguntarà el seu company de files Vicente Betoret a la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez.

“Quina opinió li mereix que dimecres passat a Barcelona es retirés la bandera espanyola abans de la compareixença d’Aragonès?” Aquesta és la preocupació màxima del portaveu de VOX, Iván Espinosa dels Monteros i ho preguntarà a la vicepresidenta primera, Nàdia Calviño

“Recolza la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, com exigeixen els independentistes?” Aquesta també és de VOX, de Macarena Olona, i el tret serà disparat a la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz.

En mig de tanta inquisició, sonarà la veu clamant en el desert de Míriam Nogueras, una de les persones de Junts vetades a la taula, que li preguntarà al ministre de l’Interior, Fernando Gran Marlaska, si “Creu aquest Govern central que l’independentisme és terrorisme?”.

L’apunt final de la sessió (realment qui porta l’agenda de Pedro Sánchez la sap molt llarga) és que el president espanyol no hi serà perquè serà de viatge als EUA i seran els seus segons qui hauran de respondre.

Per reblar el clau de la sessió, el PP sotmetrà a votació una moció, conseqüència de la interpel·lació que va formular dimecres passat a la titular de Política Territorial, cercant que el Congrés insti al Govern central a reconèixer com a “inviable jurídicament i política, tant ara com en el futur, qualsevol referèndum d’autodeterminació que es pugui promoure per part de la Generalitat” i que s’aprovi un “compromís infrangible” amb la Constitució i la igualtat dels espanyols, i que es comprometi al fet que la taula de diàleg “no tingui cap efecte jurídic” i que el gobierno circumscrigui la seva relació institucional amb la Generalitat al que és previst a la Carta Magna i l’Estatut.