Dijous, 17 d'Octubre de 2019 - Edició 448
La República

La policia espanyola segueix forçant el relat sobre l’1-O: Un investigat assegura ara haver vist armes blanques a Girona

També ha dit que els hi tiraven líquid i els van amenaçar amb posar-los bombes als seus vehicles

Avatar
Agències 04/10/2019
Una imatge de policies espanyols l'1-O / ACN

El Jutjat d’Instrucció 2 de Girona ha començat a prendre declaració als primers policies investigats dins la querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. El primer dels que ha declarat, un comandament del cos, va actuar a l’Escola Verd el dia del referèndum. Segons fonts judicials, el policia ha assegurat davant la jutgessa haver vist armes blanques aquell dia i cares d’odi entre els votants. A més, també ha dit que els hi tiraven líquid i els van amenaçar amb posar-los bombes als seus vehicles.

Dels sis policies que hi ha citats per aquest divendres, finalment un d’ells no compareix perquè ha al·legat motius familiars. El dia del referèndum, aquests investigats formaven part dels dispositius policials que van actuar als col·legis electorals situats al Verd, al Dalmau Carles i al Servei Municipal d’Ocupació (SMO) de Sant Narcís. Se’ls investiga pels delictes de tortures, lesions i danys.

Dins la querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O hi ha 35 policies espanyols investigats. I d’aquests, el Jutjat d’Instrucció Número 2 ja n’ha citat a 26 per prendre’ls declaració. Tots ells van actuar en diferents col·legis electorals de Girona el dia del referèndum. Són els que de moment s’han pogut identificar, tot i que els advocats voluntaris ja han demanat que també s’imputin tretze guàrdies civils que van actuar a Sant Julià de Ramis i Aiguaviva (un dels quals hauria llançat gas pebre en aquest últim municipi).

Les declaracions dels policies investigats han començat aquest divendres. Precisament, un any i mig després que ho fessin els ferits.  La tanda de declaracions ha començat per aquest comandament del cos, vingut de fora Catalunya, i que va formar part del dispositiu que va actuar a l’Escola Verd el dia del referèndum. Segons fonts judicials, el policia no ha respost les preguntes dels advocats voluntaris i l’interrogatori s’ha centrat, sobretot, en aquelles que ha fet la jutgessa. La declaració del comandament s’ha allargat durant més d’una hora. A més, segons concreten fonts judicials, els policies han demanat que a l’enregistrament que fa el jutjat de les declaracions se’ls pixelin les cares.

Al llarg dels propers dies, i fins al 22 de novembre, el Jutjat d’Instrucció 2 ha citat a la resta dels agents que hi ha investigats en el marc de la querella col·lectiva. La querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O la van interposar conjuntament els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el suport dels advocats voluntaris. De la causa també en pengen les més de 200 denúncies dels ferits durant les càrregues.

Els advocats han criticat que la causa arrossega molt de retard. De fet, les declaracions dels primers policies estaven previstes inicialment per al mes de juny, però es van retardar perquè l’advocacia de l’Estat va personar-se a la causa i va demanar més temps per poder estudiar-se-la.

Relacionats