Edició 2103

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 28 de abril del 2024
Edició 2103

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 28 de abril del 2024

Mastegot descomunal del director de l’Institut Luther King contra la premsa espanyola per tergiversar les seves paraules

Resulta ser falsa una notícia de El Confidencial que gran part de la política unionista i nacionalista espanyola ha repiulat

|

- Publicitat -

Revés a dues mans a la caverna espanyola per manipular deliberadament amb l’única intenció d’atacar i perjudicar l’independentisme català així com agredir el president de la Generalitat Quim Torra.

Ahir El Condifencial publicava una entrevista titulant “El Instituto Luther King de EEUU pide que Torra deje de usar su figura: ‘Es hipócrita'”. Una notícia repiulada per Inés Arrimadas, Josep Borrell, Convivència Cívica Catalana (Cs), Jordi Cañas, Ignasi Guardans i altres representants del nacionalisme espanyol més recalcitrant.

Publicitat

Doncs avui, el mateix entrevistat, Clayborne Carson, professor d’història de Stanford i director del King Research & Education Institute, publicava una reflexió al seu blog personal desmentint la notícia i, més aviat, donant la raó als independentistes.

“Estic en xoc i molest en descobrir que m’han citat malament a un diari espanyol que afirmava que jo crec que Martin Luther King, Jr., s’hauria oposat al moviment independentista català”, afirma Carson.

I directament desmenteix al periodista malintencionat: “Això distorsiona el que deia realment en resposta a les preguntes d’un periodista espanyol sobre si els defensors de la independència catalana estaven justificats per utilitzar el nom de King per recolzar la seva lluita”

Així, Carson vol deixar clars 6 punts sobre el seu punt de vista i les comparacions catalanes amb King:

“Primer, no parlo per King i no vull inventar les seves opinions sobre els problemes actuals que mai va tractar durant la seva vida. En segon lloc, estic satisfet quan qualsevol moviment decideix utilitzar el tipus de tàctiques i estratègies no violentes que King va advocar. King no va tenir ni va inventar la idea de resistència no violenta a la injustícia, i és admirable quan un moviment adopta els principis no violents perfeccionats per King i altres líders i moviments anteriors. Tercer, em molesta personalment quan els manifestants i els líders no violents siguin reprimits o castigats violentament per la policia i els funcionaris del govern. En quart lloc, quan el periodista i jo vam comentar la possibilitat que la independència de la pròspera regió de Catalunya no seria bo per Espanya, vaig reconèixer que això seria possible. En cinquè lloc, quan el periodista comentava si era correcte comparar l’opressió dels catalans amb el dels negres americans, em vaig mostrar escèptic al fet que les dues situacions siguin directament comparables. Sisè, i finalment, tot i que he visitat Barcelona en diverses ocasions i he seguit informes de premsa sobre el moviment independentista, aquesta no és la meva àrea d’especialització. Mai he parlat amb cap líder català (encara que m’agradaria tenir l’oportunitat de fer-ho). He dedicat les últimes tres dècades a estudiar el que el King realment va dir durant la seva vida en lloc d’especular sobre el que podria haver dit si la seva vida no s’havia reduït per l’assassinat.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut