Dijous, 3 de desembre de 2020 - Edició 861
La República

El TSJC descompta ara un terç dels dies d’inhabilitació com a diputat del president Torra

La justícia espanyola intenta tapar la farsa de la inhabilitació del president

Avatar
Agències 26/10/2020
Pla mig del president inhabilitat, Quim Torra, escoltant en una compareixença a la Casa de la Generalitat a Perpinyà el 9 d'octubre de 2020 (Horitzontal)

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) descomptarà de la pena total al president de la Generalitat inhabilitat, Quim Tora, un de cada tres dies que va estar suspès com a diputat del gener al setembre d’aquest any. Això li suposaria acabar la inhabilitació per a càrrec públic a principis de gener del 2022, en comptes de finals de març del mateix any. A més, li manté els honors, prerrogatives i sou d’expresident, tot i que hi ha un vot particular discrepant del president del TSJC, Jesús María Barrientos, que creu que hauria de perdre tots els honors i sou públic mentre duri la inhabilitació de 18 mesos.

Segons la majoria del tribunal de la sala civil i penal, integrat per la magistrada Maria Eugènia Alegret i el magistrat Jordi Seguí, “l’article 42 del Codi Penal situa el nucli de la pena principal d’inhabilitació especial en la privació definitiva de feina o càrrec públic sobre el que recaigués, a més d’establir la incapacitat per obtenir el mateix o altres anàlegs durant el temps de la condemna”. I afegeix que “juntament a això, disposa que la privació de feina o càrrec comporta també la dels honors que li siguin annexes”. La interpretació que la majoria fa del concepte annex és la de “unit o agregat a altra persona o cosa, amb dependència, proximitat i estreta relació respecte d’ella” o “vinculat o aparellat”, segons les accepcions recollides en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola i del Diccionari panhispànhic de dubtes.

Traslladat això al cas concret, els dos magistrats entenen que significa que “els honors de què fou privat el penat comprenen tots aquell associats al càrrec institucions en l’exercici del qual va cometre el delicte de desobediència, però no els derivats però no annexes al mateix, entre els quals es troben els integrants de l’estatut legal d’expresident de la Generalitat”.

Recull així la majoria del tribunal que “la configuració per llei de l’estatut de l’expresident de la Generalitat autoritza a qualificar aquesta figura de dignitat mancada de tota funció representativa o executiva”. I és per això que conclou que “no pot considerar-se que aquells que gaudeixin d’aquesta condició, que té autonomia i substantivitat pròpia encara que derivi d’una situació anterior, ostentin un càrrec anàleg al de president”.

El vot particular, firmat pel president de la sala i del tribunal, Jesús María Barrientos, fixa la discrepància en el grau de vinculació que l’estatut legal d’expresidents de la Generalitat de Catalunya presenta respecte del càrrec de president de la Generalitat. Recull en el seu argumentari que “és tan intensa que aquell estatut és tributari i resulta inherent al càrrec de president de la Generalitat; en tal mesura això és així que, en haver estat privat el senyor Torra del citat càrrec per condemna penal ferma, l’estatut d’expresident no podrà ser adquirit en tant no hagi deixat complerta la pena imposada, donat que la citada pena no només l’inhabilita per al desenvolupament del càrrec de president de la Generalitat sinó que a més el priva de tots els drets –inclosos els econòmics-, prerrogatives, tractaments i honors inherents al mateix, entre els que s’inclouen aquells que haurien de permetre’l accedir a la condició d’expresident de la Generalitat, i que únicament podrà reivindicar una vegada deixi extingida la pena”.

Segons explica el vot discrepant, “atesa la intensa vinculació entre el càrrec de President de la Generalitat i la condició d’expresident de la Generalitat, resulta natural que la privació de la primera porti implícita la impossibilitat d’adquirir la segona”.

També expressa el seu rebuig a l’analogia plantejada per la majoria entre les situacions de l’expresident Artur Mas, condemnat pel conegut com cas 9-N, i l’ara condemnat expresident Joaquim Torra. Afirma el vot particular que “el tracte igual ha de ser dispensat entre iguals i davant situacions idèntiques”. I afegeix: “Quan va guanyar fermesa la sentencia, el condemnat pel delicte comès amb aprofitament del càrrec de president de la Generalitat, ja no ho
era, de manera que respecte del mateix la pena d’inhabilitació mai va suposar la privació de càrrec del president de la Generalitat, sinó únicament, de la possibilitat d’adquirir-lo”.

És coincident el vot particular en el que es refereix a la part dispositiva d’abonament del temps que de manera anticipada, tal com consta per certificació del secretari general del Parlament de Catalunya, en data 27 de gener de 2020, van ser donades les instruccions necessàries per fer efectiu el compliment de l’acord 2/2020 de la Junta Electoral Central, i que en compliment de les dites instruccions va quedar desactivat el mecanisme de votació electrònica de l’escó corresponent al senyor Torra i que fou donat de baixa com a diputat en el Sistema Informàtic de Gestió i Activitat Parlamentària. Així mateix, consta també que el president del Parlament, Roger Torrent, va donar compte al ple en sessió de 27 de gener de 2020 de l’acord 2/2020 de la JEC. El citat abonament es calcularà respecte dels període de temps transcorregut des de l’efectivitat de la privació de la condició de diputat del Parlament de Catalunya (27 de gener de 2020, fins la fermesa declarada (28 de setembre de 2020, exclòs).

Relacionats