Els facultatius reclamen “desburocratitzar” consultes i resoldre convalidacions de títols davant el pic de jubilacions oblidant el coneixement de la llengua catalana
El 25,7% dels metges col·legiats a Catalunya són nascuts a l’estranger, segons el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb xifres de finals del 2023. La majoria són extracomunitaris, ja que a la demarcació de Barcelona, on estan registrats 8 de cada 10 facultatius, un 27% de tots els col·legiats en actiu van fer el grau a països de fora de la UE, segons dades del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) obtingudes per l’ACN. L’augment d’estrangers dels últims anys va lligat a la falta de metges per un creixent nombre de jubilacions que aquest any arriba al pic. Els professionals reclamen des de fa anys una “desburocratització” de les consultes i resoldre més ràpid les peticions de convalidació de títols dels extracomunitaris.
El COMB estima que al llarg del 2025 es jubilaran 1.239 metges a la demarcació de Barcelona dels aproximadament 24.000 actius, cosa que culminarà una tendència a l’alça dels que s’han anat retirant els darrers anys. A finals dels anys 70 es van ampliar les places universitàries de medicina en arribar-hi les generacions del ‘baby-boom’ i el fet que ara estiguin arribant al final de la vida laboral, provoca que entre el 2023 i el 2026, una sisena part del total dels metges col·legiats en actiu es jubilin –prop d’un miler per any– i el sistema arrossegui una manca d’efectius des de fa temps. A partir del 2027, els qui acaben la vida laboral s’estabilitzaran en una proporció més baixa, uns 600. La mitjana d’edat dels associats a la institució en actiu és de 44,2 anys.
Un de cada cinc col·legiats a Catalunya té entre 60 i 69 anys
L’envelliment de les plantilles al conjunt de Catalunya es confirma amb el fet que un de cada cinc col·legiats al país té entre 60 i 69 anys, uns 10.000 –no necessàriament tots en actiu–. I aquest grup d’edat és més nombrós que els metges que estan a la quarantena o la cinquantena. La tendència, però, apunta a canvi, ja que els de la trentena són més d’11.000, així que són el grup amb més integrants.
La secretària del COMB, Sònia Miravet, explica a l’ACN que “fa entre 10 i 15 anys” que ja se sabia que hi hauria un pic de jubilacions, així que es podria haver actuat amb més previsió. Així, segons ella, es podrien haver compensat les retirades “augmentant places de MIR, o fins i tot de grau” De fet, malgrat que ara hi ha més places a la carrera de medicina, no han estat suficients per equilibrar les baixes. També creu que el sistema es podria haver anat organitzant “de forma diferent”. En aquest sentit, recorda que “un 30 o 40% de les accions” dels metges de família a les consultes “són tràmits administratius o burocràtics que podria fer un altre professional”.
Falten en especial anestesiòlegs, geriatres, metges de família, psiquiatres i cardiòlegs
Miravet explica que les jubilacions d’aquests últims anys són sobretot d’especialistes, cosa que contribueix al fet que la necessitat de metges no sigui igual en tots els camps. Segons ella, falten en especial “anestesiòlegs, geriatres i metges de família”, a banda de psiquiatres i cardiòlegs. “La falta d’especialistes és pitjor quan més ens allunyem de l’àrea metropolitana de Barcelona, perquè els hospitals comarcals fan un esforç extra i els costa molt més captar el talent”, expressa, recordant que molts es queden als grans hospitals en lloc d’anar als comarcals.
La membre de la junta del col·legi barceloní també fa esment del canvi demogràfic que està experimentant el país com a factor clau per determinar quin tipus de metges es necessiten. “La població està més envellida, amb patologies més cròniques i complexes”, reflexiona, afegint que es necessitaran més geriatres i metges de família, i alhora menys pediatres si la natalitat continua baixant.
Canvi de prioritats entre els metges joves
Entre les receptes a curt termini per pal·liar la falta de metges ara que arriba el pic de jubilacions, proposa “disminuir la burocràcia de les consultes”, tant a la primària com als hospitals. D’altra banda, creu que “les prioritats han canviat” per part de les noves generacions, que tendeixen a prioritzar la conciliació i la vida personal, i no tant la feina. “Fa uns anys, un metge treballava en diferents jornades o tenia diferents feines, i actualment no és així”, explica. Per tant, afirma, “són hores de metge que no s’estan ocupant”, així que calen “fórmules atractives” per incentivar que els nous professionals puguin fer algunes de les hores disponibles.
L’altra mesura que podria tenir incidència en poc temps és “agilitzar” la resposta a les sol·licituds dels extracomunitaris que demanen el reconeixement de l’especialització que van obtenir al seu país. “Si el metge amb formació extracomunitària compleix els requisits perquè se li reconegui el títol d’especialista, hauríem de poder ser més àgils perquè el puguin tenir”, diu Miravet. I en cas que no se li puguin convalidar els estudis, també se li hauria de dir “de seguida perquè pogués buscar una alternativa”, com ara fer la residència i optar així a ser especialista.
Per exemple, a la demarcació de Barcelona, la majoria dels nous col·legiats tant el 2023 com el 2024 van cursar els estudis de grau a països extracomunitaris (53%). Al voltant de tres de cada deu ho van fer a universitats catalanes, mentre que els titulats a centres de la resta de l’Estat voregen el 15% i, els de la resta de la UE, el 3%. En una dècada, els nous col·legiats procedents de fora de la UE han passat de ser el 29% del total a superar el 50%, mentre que els provinents de centres catalans han caigut del 47% al 31% i els de la resta d’Espanya també han baixat, del 21% al 13%.
Només un de cada quatre alumnes catalans que volen fer medicina tenen plaça
Pel que fa a la possibilitat d’augmentar el nombre de places universitàries i així poder substituir totes les jubilacions amb professionals que han cursat els estudis en centres catalans, Miravet recorda que per formar un metge, es necessiten “uns deu anys”, així que això “s’hauria d’haver planificat amb més temps”. Un increment de places, doncs, no seria una opció per a resoldre la situació actual, sinó més aviat a llarg termini. Amb tot, segons ella, “no és senzill perquè s’han de moure moltes altres peces”, com ara on es fan les pràctiques, tenir els tutors necessaris i “afinar molt” quines són les especialitats que precisen un augment de les places de MIR.
Segons dades del departament d’Universitats, aproximadament cada any només una de cada quatre persones que surten de la selectivitat havent sol·licitat fer medicina en primera preferència té plaça. En l’última dècada, les places a les set universitats públiques que ofereixen la carrera han pujat de 964 a 1.218, un 26%. El nombre d’interessats, però, també ha augmentat de manera significativa (un 21%), des del 3.987 l’any 2015-16 fins als 4.849 en l’últim curs.
Només un centenar de metges que marxen cada any
La secretària del Col·legi de Metges de Barcelona desmenteix que hi hagi una fuga de facultatius i que això tingui impacte en la falta de professionals. De fet, el 2024 només van marxar 133 dels gairebé 25.000 col·legiats actius que tenen –l’any 2023 en van ser 120–, i la meitat eren estrangers que estaven treballant a la demarcació. Només 40 dels que marxen són catalans, així que, per tant, la creença de la ‘fuga de talents’, per ella, és “un mantra” que no s’ajusta a la realitat. De fet, explica que molts dels que donen de baixa la col·legiació, o bé s’han format o són d’origen extracomunitari i se’n van al seu país, o bé són d’altres demarcacions espanyoles i tornen. També hi ha catalans que decideixen emigrar, que en molts casos “fan períodes de mestratge” i tornen.
