Dimecres, 5 d'octubre de 2022 - Edició 1532
La República

Garriga: “Volem que la ciutadania es pugui relacionar en català amb l’administració estatal i europea”

La consellera proposa a la ministra un pla de treball per garantir que els ciutadans de Catalunya puguin ser atesos a totes les administracions en català

Agències 16/09/2022
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, a l'acte institucional de la Diada a Madrid Data de publicació: divendres 16 de setembre del 2022, 19:33 Localització: Madrid Autor: Redacció

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha celebrat el pas fet per l’executiu espanyol de demanar per carta al Parlament Europeu que sigui possible utilitzar el català, el gallec i el basc en els plens a la institució i que s’equipari a la resta de llengües oficials que utilitzen els eurodiputats a les intervencions.

“Volem que els ciutadans de Catalunya es puguin expressar en català amb les administracions estatals i europees”, ha assegurat Garriga, que ha afegit que l’objectiu és que es pugui fer de manera oral, escrita i digital, una forma de comunicació cada cop més present. El Ministeri d’Exteriors ha enviat la carta en compliment d’un dels acords de la taula de diàleg.

La trobada amb Rodríguez 

Garriga ha fet aquestes manifestacions després de reunir-se a Madrid amb la ministra de Política Territorial i portaveu espanyola, Isabel Rodríguez per impulsar les accions concretes que permetin desenvolupar els compromisos per a la protecció del català acordats a la taula de diàleg.

A la trobada, Garriga ha proposat a la ministra un pla de treball detallat per tal de garantir que els ciutadans de Catalunya puguin ser atesos a les administracions de l’Estat i europees en català. “Volem fixar un calendari de com es poden afinar aquestes actuacions per no deixar de treballar i que el nostre objectiu es faci realitat com més aviat millor”, ha indicat la consellera de Cultura.

Garriga ha posat èmfasi en la cronologia dels fets: “El 27 de juliol vam fer la petició a la taula de negociació i avui hem quedat amb la ministra per parlar del català i de la relació en aquesta llengua de la ciutadania amb l’administració. I avui mateix el ministre d’Exteriors ha presentat la carta a la mesa del Parlament Europeu. Nosaltres creiem que les coses no passen per casualitat”.

La Moncloa s’ha compromès amb el Parlament Europeu a assumir les despeses de la iniciativa i a negociar els detalls de la posada en marxa d’acord amb les “deliberacions dels òrgans de la cambra si es respon positivament a la proposta”.

Una promesa que ve de lluny

La mesura té precedents el 2005 i 2009, durant el mandat de Zapatero, quan des d’Exteriors es va proposar la negociació d’un acord administratiu entre el Parlament Europeu i l’Estat que permetés certs usos de les llengües de l’Estat al Parlament Europeu. En aquelles dues ocasions, però, la iniciativa no va tirar endavant. La petició d’ara, ha afirmat Garriga, l’estan negociant els grups parlamentaris, i ha desitjat que aconsegueixi la majoria suficient per ser aprovada.

A finals de juliol, a la darrera reunió de la taula de diàleg, el Govern i l’executiu espanyol van acordar protegir el català a l’escola i impulsar-lo al Senat i a l’Europarlament.