Divendres, 22 de gener de 2021 - Edició 911
La República

El TSJC anul·la la proclamació de l’alcalde de Reus per la negativa de la CUP a acatar la Constitució

Un recurs de Vox obliga a repetir la votació abans de tres mesos

Avatar
Agències 02/07/2019
Imatge del ple de constitució de l'Ajuntament de Reus / ACN

La sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat aquest dimarts l’elecció i proclamació de Carles Pellicer (JxCat) com a alcalde de Reus per la negativa dels tres regidors de la CUP de jurar o prometre acatar la Constitució. Pellicer va ser elegit pels vots de la seva formació, ERC i Ara Reus, mentre els tres cupaires van fer un vot nul, ja que van escriure el nom de Noemí Llauradó, cap de llista d’ERC que no es va presentar a la investidura arran del pacte amb Junts. De tota manera, en haver estat una votació secreta, el tribunal considera que la votació s’ha de repetir perquè no hi ha evidències de què va votar cada regidor. El recurs el va presentar el 20 de juny el cap de llista de Vox a la ciutat i número 2 de la formació a la demarcació. ERC i Junts es van oposar al recurs, mentre la fiscalia va instar a admetre’l a tràmit només en el cas dels regidors cupaires.

El recurs contenciós-electoral pretenia anular el nomenament com a regidors de les membres de Junts Montserrat Vilella i Maria Teresa Pallarès, d’ERC, Noemí Llauradó, Daniel Recasens, Montserrat Flores, Carles Prats, Marina Berasategui i Òscar Subirats, i dels tres cupaires: Marta Llorens, Edgar Fernández i Mònica Pàmies. També demanava anul·lar totes les votacions en les que haguessin participat perquè no haurien adquirit la condició plena de regidors per “frau de llei, desnaturalització o buidatge de contingut del jurament o promesa”, ja que els regidors d’ERC i Junts havien promès o jurat “per imperatiu legal” o “perquè ho mana la llei”. En el cas de la CUP la fórmula utilitzada va ser la següent: “Ni juro ni prometo, simplement acato un procediment forçada i obligada per la Junta Electoral Central”.

L’acte de presa de possessió de l’acte de regidors va estar marcat per la intervenció de la candidata de Cs, Débora Garcia. En el seu discurs va opinar que la fórmula utilitzada pels regidors d’ERC, als quals va citar amb nom i cognom, no s’ajustava a la Constitució i va instar el president de la mesa d’edat a que els hi fes repetir per tal que acatessin escrupolosament la llei. Les seves paraules van provocar la reacció airada del públic. La petició no va ser atesa pel president de la mesa d’edat, Carles Prats (ERC).

Els magistrats consideren que la fórmula d’ERC i Junts és vàlida i emparada en àmplia jurisprudència constitucional. En canvi, la fórmula de la CUP no deixa lloc a l’ambigüitat, diuen els magistrats. Però el tribunal recorda que els càrrecs electes estan obligats a jurar o prometre la Constitució, encara que no hi estiguin d’acord. “No es tracta que es faci el jurament o promesa condicionat, adulterat, limitat, trivialitzat o banalitzat, sinó senzillament que es nega explícita i obertament, sense cap dubte”, argumenta.

Aquesta falta d’acatament comporta que els regidors no tinguessin la condició plena de membres del plenari municipal, cosa que els impedia participar en la votació immediata de l’alcalde, que va ser elegit, en votació secreta i amb majoria absoluta. Això, segons el tribunal, comporta l’anul·lació de la votació i, per tant, de l’elecció i proclamació de Pellicer com a alcalde. Com que els vots mínims per la majoria absoluta són 14, i Pellicer en va obtenir 15, el tribunal considera que els tres vots de la CUP podien ser claus.

La sentència, que només es pot recórrer davant del Tribunal Constitucional, dictamina que s’ha de procedir a una nova votació en tres mesos, tot i que l’Ajuntament ja ha anunciat que es farà aquest mateix dimecres.

Impulso Ciudadano celebra la decisió

Segons l’entitat espanyolista Impulso Ciudadano, la sentència deixa clar que per accedir al càrrec de regidor s’ha d’acatar expressament la Constitució i, que no poden participar en la constitució de les corporacions locals i en les eleccions d’alcaldes els que “se situïn al marge de la legalitat constitucional”, com ha passat amb els tres regidors de la CUP de Reus que es van negar obertament a jurar o prometre la Constitució, manifestant que simplement acataven el procediment forçats i obligats per la Junta Electoral Central.

En aquest sentit, l’entitat celebra la interpretació que ha fet el TSJC, que ha considerat que aquests electes no haurien d’haver participat en la votació per a l’elecció de l’alcalde, que va tenir lloc a la mateixa sessió constitutiva, i ha procedit a la seva invalidació.

En relació a les fórmules utilitzades per altres electes independentistes de Reus, que complementaven la promesa d’acatament a la Constitució amb expressions aparentment incompatibles com l’adhesió als valors de la República catalana o la independència de Catalunya, Impulso Ciudadano considera que la sala ha adoptat un criteri “molt flexible”, en el sentit que aquestes fórmules “amaguen un evident frau de llei”.

A la vista de l’anterior, reclamen que els càrrecs electes de Reus acceptin la interpretació efectuada pel tribunal, que exigeix l’acatament clar del text constitucional, de manera que la defensa de qualsevol legítim anhel polític només pugui realitzar-se per la via de la legalitat.

Alhora, consideren pertinent simplificar la fórmula d’acatament i establir un procediment reglat que es limiti al compromís escrit del jurament o promesa de compliment pels electes i que eviti expressions fraudulentes o inadequades que contravinguin el principi de submissió dels poders públics a l’ordenament jurídic.

Impulso Ciudadano assegura que manté una actitud ferma en defensa de la netedat dels processos electorals, “cosa que exigeix un comportament neutral per part de les institucions públiques”. En aquesta línia, han assessorat candidats de diverses formacions que s’han posat en contacte amb l’entitat “preocupats per la protecció dels drets i valors constitucionals”. Els seus serveis jurídics procediran a l’estudi de la sentència per si fos pertinent la interposició de recurs d’empara perquè el Tribunal Constitucional tingui ocasió de delimitar si són ajustades o no a dret totes les fórmules utilitzades.

Relacionats