Dimarts, 20 d'octubre de 2020 - Edició 817
La República

[Àudio] El lleidatà a qui van provocar una aturada cardiorespiratòria l’1-O: “Fins que no van tenir les urnes no van deixar sortir l’ambulància”

El veí de Lleida a qui van provocar una aturada cardiorespiratòria amb les càrregues policials de l’1-O al centre cívic de la Mariola, Enric Sirvent, va declarar ahir al jutjat […]

Marina Bou Cabero
Marina Bou Cabero 12/03/2019
El veí de la Mariola, Enric Sirvent, parla amb algunes de les persones que han anat a donar-li suport, a la sortida de la declaració al jutjat d'instrucció 4 de Lleida

El veí de Lleida a qui van provocar una aturada cardiorespiratòria amb les càrregues policials de l’1-O al centre cívic de la Mariola, Enric Sirvent, va declarar ahir al jutjat d’instrucció 4, acompanyat d’Anna Llauradó, d’Advocacia per la Democràcia, i de Jaume Alonso-Cuevillas. El jubilat va identificar tres policies espanyols que li haurien provocat l’aturada colpejant-lo, sobretot amb una forta puntada de peu als testicles. La seva defensa vol imputar als agents els delictes de lesions amb agreujant d’odi i d’omissió del deure de socors, ja cap policia hauria ajudat Sirvent quan es trobava en una situació crítica.

De fet, segons va explicar ahir al ‘Versió RAC1’, “fins que no van tenir les urnes no van deixar sortir l’ambulància” que l’havia de portar a l’hospital. Sirvent va narrar que l’1-O va decidir anar a votar per “exercir els meus drets fonamentals” i es va trobar “una jornada festiva” fins que -quan anava a marxar a veure el partit del Barça- “van venir, embalats, i ens van acorralar”.  “Jo no podia sortir i es veu en imatges com sóc amb els braços amunt mentre em colpegen a tot arreu. Aleshores, va venir un i em va donar una puntada de peu molt forta. Vaig dir ‘el cor’ i vaig caure”, va apuntar.

Després d’això, diu que és gràcies a la gent que hi havia al col·legi electoral (alguns metges i infermers) que és avui aquí. “Un mestre va tombar la porta del CAP, que aquell dia estava tancat, perquè una infermera sabia on era el desfibril·lador. La policia va mirar i va seguir a la seva, inclús va empentar persones damunt meu quan m’estaven fent la reanimació”, lamentava per insistir que “l’ambulància em va treure com va poder perquè fins que no van acabar la seva feina no la van deixar sortir”.

Sirvent va patir també el trencament de set costelles, contusions i hematomes diversos i li han quedat seqüeles que li han limitat la seva capacitat per fer activitats que anteriorment feia. Potser per això es va mostrar indignat per les declaracions dels excàrrecs del Gobierno que han defensat que l’actuació de la policia va ser proporcionada el dia del referèndum. Segons ell, “hi ha molt interès” que les imatges no es vegin a Espanya perquè “de proporcional no es veu res”: “Com pot ser proporcional pegar a gent gran quan ells van tots armats?”, es preguntava a la ràdio. I concloïa amb un “que diguin el que vulguin, però la veritat és una altra” i insistint que ell no va patir un infart, sinó que la brutalitat policial li va provocar una aturada cardiorespiratòria.

D’altra banda, Sirvent va explicar que va posar la denúncia molt poc després de l’agressió, però desconeix perquè s’ha trigat un any i mig a iniciar-se la instrucció de la causa. Diu que confia en la justícia i -en aquest sentit- va retreure al govern de Lleida (en especial, al seu alcalde, Àngel Ros) que l’hagi ignorat i no li hagi ofert cap mena d’ajuda. “Va haver-hi un mort, jo, però vaig poder reviure gràcies a la gent que hi havia allà”, va etzibar per aclarir que el que vol no són diners sinó que “es faci justícia”.

Relacionats