ACN Barcelona – La vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, ha defensat que al Parlament “s’hi ha de poder debatre tot” sempre dins del marc “del respecte als drets humans i des de la tolerància” i ha lamentat que a Catalunya “no sempre s’ha permès” durant el seu discurs d’obertura de la 34a Assemblea Regional Europea de la Francofonia, que s’ha celebrat a la cambra catalana. Vergés ha aprofitat la seva intervenció per recordar que l’expresidenta Carme Forcadell va ser empresonada “per permetre debats” i s’ha referit també al judici a l’anterior Mesa. “Com que no volem que torni a passar mai més, no renunciarem al debat parlamentari”, ha resolt Vergés davant d’un centenar de representants d’una vintena de cambres legislatives
Vergés ha estat l’encarregada d’obrir la 34a edició de l’Assemblea Regional Europea de la Francofonia. La vicepresidenta en funcions de presidenta ha centrat el seu discurs en la defensa dels drets humans, civils i polítics dels representants de la ciutadania i ha celebrat que en aquesta edició l’eix temàtic per a les sessions de treball siguin la promoció dels drets humans. Vergés ha assegurat que són “un pilar clau” per a Catalunya i ha subratllat que hi ha “múltiples estructures i entitats que treballen per definir un país i una societat on els drets humans siguin precisament aquest pilar clau”.
Vergés ha aprofitat el seu discurs per denunciar la situació política a Catalunya, que ha assenyalat que en ocasions ha fet que a la cambra “no s’hi permeti debatre sobre tot”. “La presidenta Carme Forcadell va ser empresonada precisament per permetre debats al Parlament, i l’anterior Mesa està jutjada també per això. Aquesta és una realitat que hem viscut a Catalunya”, ha expressat.
Segons ha exposat, “perquè això no torni a passar mai més” ha assegurat que es farà “encara més debat, més ús del parlamentarisme i del respecte” i es seguirà treballant per “construir una societat més democràtica”.
A banda de Vergés a l’acte d’obertura de la sessió hi ha intervingut Jean-Charles Luperto, responsable de la secció europea de l’APF, que s’ha referit a la guerra d’Ucraïna “a les portes de la Unió Europea” i ha dit que aquesta crisi, juntament amb l’econòmica i la social, són “un catàleg d’horrors per a una opinió pública que se sent perduda i viu incertesa per l’endemà”. També ha criticat els discursos “plens de simplisme i populisme”.
Per la seva banda, el secretari general parlamentari de l’APF, Bruno Fuchs, ha insistit en la necessitat de “renovar” l’APF per “tornar a ser atractius” i ha dit que són “a l’alba d’una nova era per a la francofonia”. També ha defensat “desplegar un corpus legislatiu” específic per donar “valor afegit” al projecte.
La conferència inaugural de la sessió ha anat a càrrec del president de la Unió Interparlamentària, el portuguès Duarte Pacheco, que ha destacat la importància dels drets humans dels parlamentaris que, segons ha assegurat, “es veuen cada vegada més qüestionats en les seves funcions”.
<strong>Les sessions</strong>
Aquesta 34a edició, sobre els parlaments i els drets humans, tindrà tres sessions de treball que se celebraran entre aquest dilluns i el dimarts. La primera, sobre cooperació interparlamentària coma defensa dels drets humans, tindrà com a ponents la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, juntament el president de la Comissió de Qüestions Jurídiques i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Damien Cottier, i Duarte Pacheco.
La segona, a la tarda, serà sobre la protecció dels drets humans dels parlamentaris i comptarà amb Josep Casadevall, exjutge i exvicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans, i Frédéric Bouhon, especialista en dret parlamentari i drets humans i professor de la Universitat de Lieja.
Finalment, el dimarts se celebrarà el bloc sobre els drets a la llibertat d’expressió i de reunió dels parlamentaris, en què participaran Samuel Cogolati, vicepresident del Comitè de Drets Humans dels Parlamentaris de la UIP, David Bondia, expresident de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i actual síndic de greuges de Barcelona, i els responsables de les seccions d’Amèrica i l’Africa de l’APF, Stéphane Sarrazin i Dah Sansan respectivament.
<strong>L’APF</strong>
A la reunió hi ha participat representants dels parlaments estatals de França, Andorra, Suïssa, Armènia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Grècia, Luxemburg, Mònaco, Montenegro i Polònia; de Jersey; de les cambres subestatals dels cantons suïssos de Vaud, Valais i Jura, de Valònia (Bèlgica) i de la Vall d’Aosta (Itàlia), i de les seccions d’Amèrica i l’Àfrica de l’APF.
L’APF aplega 91 cambres legislatives estatals i subestatals de tot el món, i la secció d’Europa està integrada per 33 cambres. La decisió que el Parlament acollís aquesta reunió de l’ARE la va prendre per unanimitat la Conferència de Presidents de l’Assemblea Regional Europa a l’abril a Mònaco a proposta de la presidenta suspesa, Laura Borràs.
