ACN Barcelona.-Científics de la Universitat de Kumamoto (Japó), la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Virginia (Estats Units) han signat una revisió en la qual ofereixen un nou punt de vista sobre el paper d’una estructura anomenada línia primitiva en el desenvolupament embrionari. El document – publicat a la revista ‘Science’ sosté que aquesta línia es va establir com el primer signe de l’ésser humà durant el desenvolupament i, per això, la regulació actual de molts països no permet cultivar embrions més enllà de la seva aparició, 14 dies després de la fertilització.
Així, conclouen que la línia primitiva no és necessària per a l’organització de l’embrió i creuen que s’ha de revisar la legislació actual per a permetre experimentar amb embrions més enllà d’aquest topall temporal.L’experimentació amb embrions humans derivats de la fertilització in vitro i estructures similars amb cèl·lules mare està molt regulada. I, de fet, reproduir òrgans rudimentaris in vitro es considera essencial en la recerca de la biologia de cèl·lules mare i la medicina regenerativa.Mitjançant una revisió sistemàtica de recerques anteriors, l’equip de científics ha avaluat la relació entre la línia primitiva i l’aparició d’un ésser humà des de la perspectiva actual i, en particular, d’estudis amb cèl·lules mare. Les seves anàlisis de diferents paràmetres biomecànics entre múltiples models prediuen que es pot formar un pla corporal rudimentari de mamífers en absència d’una línia primitiva. Tal com explica el professor de recerca ICREA i cap del grup Stembryo Engineering Lab, Alfonso Martínez, el document ha permès determinar que la línia primitiva “no és absolutament necessària per a fer un esbós cel·lular d’un organisme”. “Els nostres arguments secunden que la regla del dia 14, que es va argumentar en els anys 80 com a resposta a les possibilitats derivades del cultiu d’embrions humans per a la fertilització in vitro sobre la base del coneixement d’aquell temps, ha de re avaluar-se”, subratlla, “aquest raonament proposa seleccionar una fita alternativa mitjançant un debat consensuat per a garantir el rigor científic i ètic”.
