ACN Màlaga – La companyia La Veronal va estrenar a finals de juliol del 2020, en l’any de la pandèmia, l’espectacle ‘Sonoma’ a la sala oval del MNAC. El camí, però, per arribar fins aquell moment va ser dur i amb intenses setmanes de treball per part de la companyia i el seu director Marcs Morau. Albert Pons i Xavier Lozano van enregistrar tot el procés de creació i d’assaig durant mes de dos mesos i el resultat: el documental Sonoma (Le film, pas le spectacle), una producció original de CaixaForum+, que s’estrena aquest dimarts a la Secció Oficial Documentals del Festival de Màlaga. “Ens van obrir les seves portes i nosaltres vam entrar a observar”, diu Pons en declaracions a l’ACN.
Pons explica que la relació amb La Veronal va començar al 2017. Ell és un admirador del seu treball i va coincidir amb algunes ballarines de la companyia fent de director de fotografia de videoclips. Van intentar tirar endavant peces audiovisuals però no van poder sortir perquè La Veronal va començar a fer gires internacionals.
Durant la pandèmia, l’any 2020, Marcos Morau va contactar amb Pons perquè tenia un procés de creació a Barcelona d’una nova peça de dansa contemporània i que era un bon moment per fer un treball audiovisual.
Pons apunta que tot l’equip de La Veronal els hi va donar el màxim de llibertat en l’enregistrament, tot i això, van decidir fixar uns paràmetres als assajos per “no entorpir la seva feina i no ser molt intervencionistes. En cap cas ens van censurar el contingut, sinó que ens van obrir les seves portes i nosaltres vam entrar a observar”.
Xavier Lozano destaca, també en declaracions a l’ACN, que quan van veure els assajos de ‘Sonoma’ els van sorprendre coses tan diverses com “la seva manera de treballar tan increïble, la manera com es relacionaven les ballarines o com Morau mou les escenes per separat de manera fragmentada i les uneix”.
<strong>Escenes ficcionades</strong>
A partir d’aquests moments que els cridaven l’atenció en el procés creatiu, els directors van generar algunes escenes ficcionades carregades de simbolisme com per exemple un viatge en cotxe o les ballarines caminant per un bosc. “Tot era fet de manera arbitrària i no és una representació del que passava a l’assaig, sinó un joc entre el que sentíem quan veiem els assajos i jugàvem amb les escenes”, apunta Lozano. L’equip del documental remarca que tant Morau com les ballarines els van ajudar molt i es van bolcar i implicar amb ells. “Fins i tot es van prestar a fer aquestes escenes, tot i que tenien molta feina”.
En total van estar més de dos mesos seguint els assajos, van estar també a la preestrena i l’estrena i més tard van gravar algunes escenes de ficció i parts de so de l’obra que van gravar al Temporada Alta. Pons detalla que són en total 90 hores d’àudios transcrits. Fa broma que a alguns amics seus els coneix menys que a algunes ballarines de La Veronal perquè les ha escoltat durant mesos. “Elles a vegades s’oblidaven que hi havia micròfons”, afegeix Lozano.
