ACN Barcelona – Un analista de la conducta criminal de la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) dels Mossos d’Esquadra ha assegurat aquest dijous que el rider jutjat per abusar o agredir sexualment quatre noies entre novembre del 2020 i gener del 2021 a Barcelona hauria seguit actuant si no hagués estat arrestat per la policia catalana. En la tercera sessió del judici a l’Audiència de Barcelona, aquest expert creu que la “doble escalada” en la velocitat i intensitat dels atacs suposava un “greu perill”. A més, el fet de gravar l’últim atac amb el seu mòbil fa pressuposar que el volia rememorar i que n’hauria intentat més endavant.
L’analista de conducta criminal ha assegurat que el violador en sèrie representava un “greu perill” en la seva evolució, ja que l’escalada en velocitat i intensitat dels assalts sexuals era cada cop més alta, amb més intrusió cap a les víctimes, ja que el primer cas van ser uns tocaments lleus al cul i el cinquè dels investigats ja va ser una penetració genital. Entre el primer i el suposat segon cas, que finalment no és jutjat van passar uns 40 dies, entre el segon i el tercer, vuit dies, i entre el tercer i el quart, només quatre dies. Justament, entre el quart i el cinquè cas, va passar menys d’una hora, i segons l’analista, el segon assalt d’aquella nit va ser per la frustració de no haver pogut consumar el primer. Sobre el fet de gravar l’última agressió, la més greu, ha dit que això “assegura que hi hauria hagut un altre” assalt si no hagués estat detingut.
També ha explicat que totes les víctimes s’assemblen bastant: noies joves, constitució menuda i amb el cabell fosc, llarg i llis, cosa que reforça la tesi d’un sol autor. “Hi ha un procés de selecció, no pot ser casualitat”, ha reblat. El modus operandi també era el mateix: aprofitar l’uniforme de repartidor en temps de toc de queda nocturn, entrar amb la víctima al portal, interactuar-hi verbalment, seguir-la a l’ascensor o l’escala i intentar abusar d’ella. Si es resistia, fugia, ni amenaçava ni pegava, i no feia servir violència instrumental per aconseguir el seu objectiu. L’única motivació de l’autor era la “satisfacció hedonista”, sense cap altra “distracció” com un possible robatori, segrest o humiliació de la víctima. No obstant això, creu que el fet de gravar l’última agressió evidencia que no hi havia penediment i que volia una mena de “trofeu” o “souvenir” per rememorar els fets.
Justament, l’última agressió, dins d’un ascensor, és el que busquen molts dels violadors en sèrie. En els primers assalts busquen l’èxit i la satisfacció, i en els següents busquen la intimitat per poder-los fer amb més tranquil·litat. Segons ell, un ascensor és el lloc ideal perquè la víctima està atrapada completament.
<strong>Imatges, bicicleta, tatuatges i geolocalització</strong>
Durant la llarga sessió d’aquest dijous han declarat els investigadors del cas. Han explicat que el primer fet, al carrer Girona a finals de novembre del 2020 el va investigar una unitat ordinària. No obstant, quan a principis de gener es va denunciar un cas molt similar, se’n van fer càrrec ells sospitant ja que podia tractar-se del mateix autor. Aleshores va començar la recerca d’imatges de càmeres de seguretat i la geolocalització del telèfon mòbil de l’assaltant, que actuava mentre treballava de repartidor a domicili per a Deliveroo, tot i que en cap dels edificis de les víctimes hi tenia cap encàrrec per dur.
Així, han explicat que en dos dels quatre casos jutjats, el cinquè, segon cronològicament, es va desestimar per falta d’indicis, es van trobar càmeres de seguretat dels portals o locals propers on es van produir els assalts i es podia veure un repartidor vestit de Deliveroo amb una bicicleta electrificada molt particular. A més, se’l veu interactuar amb les víctimes, entrar al portal i sortir al cap de poc de forma ràpida i marxant amb la bici.
Les gestions amb Deliveroo i la companyia telefònica van poder ubicar l’autor prop dels llocs dels quatre últims fets. Un operatiu especial va permetre detenir el sospitós al carrer Gran de Gràcia mentre treballava. A partir d’aleshores el seu propi telèfon mòbil, la gorra que portava i altres elements el van poder vincular a quatre dels cinc fets investigats.
La bicicleta que duia tenia elements que la diferenciaven d’altres, com va confirmar el venedor de Decathlon on es venia el mateix model, com un canvi de la roda posterior, una bosseta sota el seient, les manetes dels frens, el seient i el timbre canviats, la bateria per convertir-la en elèctrica, els cadenats o el comptaquilòmetres. El sospitós també duia una gorra vermella amb l’escut de l’equip de futbol de l’América de Cali, ciutat colombiana propera a on va néixer el detingut. Al mòbil se li van trobar fotos de les vambes que duia el sospitós en les imatges de seguretat, així com una foto seva a la platja amb la motxilla de Deliveroo i la bicicleta.
També els tatuatges que du als dits de la mà esquerra el vinculen al vídeo gravat a la cinquena víctima. En aquesta gravació, de poc més d’un minut i que s’ha mostrat a porta tancada, es veu la noia, espantada, respirant angoixada, cridant i plorant dins l’ascensor, però dient “ok” en anglès a un agressor que la grava mentre li dona, autoritàriament, ordres perquè es giri o s’abaixi els pantalons i li introdueix dits a la vagina i l’anus. Es veu clarament la cara de la noia, però del noi, que parla castellà amb accent sud-americà, només es veu la mà que no aguanta el mòbil, amb uns tatuatges iguals que els de l’acusat i el puny de la màniga de la jaqueta de Deliveroo. També es veu com la noia intenta apartar amb les mans les mans de l’agressor dels seus genitals.
<strong>Forenses</strong>
Les forenses que van examinar les víctimes han explicat que totes presenten seqüeles més o menys greus, segons el cas, i plenament compatibles amb un abús o agressió sexual.
Uns altres pèrits han explicat que no es van trobar mostres d’ADN de l’acusat en les víctimes. També es van analitzar els cabells de l’acusat per si hi havia restes de drogues, com al·lega la defensa. Es va analitzar un cabell de 3 centímetres el març del 2021. De mitjana els cabells creixen un centímetre al mes, i per tant es podria haver trobat droga consumida amb assiduïtat o gran quantitat des del desembre. Però no se’n va trobar. Una forense que es va entrevistar amb ell ha explicat que no semblava que anés drogat o tingués símptomes d’abstinència o addicció, ni cap patologia psicològica, i que semblava amb una capacitat intel·lectual normal.
També ha declarat un inspector d’estrangeria de la Policia Nacional que ha explicat com un error en la data de naixement de l’acusat apuntada per un funcionari policial li va permetre obtenir dos NIE amb numeracions diferents. Amb el primer se li va incoar un expedient d’expulsió del país quan va ser arrestat, i se li va comunicar quan era en presó preventiva. Mentrestant, però, va demanar una targeta de residència com a familiar de ciutadà comunitari. S’havia fet parella de fet d’una noia espanyol i, amb el segon NIE, va demanar el permís de residència, que se li va concedir i li van entregar el febrer passat.
En les bases de dades no saltava cap alerta perquè constaven dos NIE diferents amb dates de naixement diferents: 11-01-1989 i 11-10-1989. Actualment té vigents tant l’ordre d’expulsió amb el primer NIE com el permís de residència amb el segon NIE, tot i que ja s’han vinculat els dos números perquè constin a la mateixa persona. El judici acabarà el proper 14 de novembre amb les conclusions definitives i els informes finals.
