ACN Barcelona – Supervivents d’abusos sexuals en institucions catòliques exigeixen un pla català integral de reparació de les víctimes. A les portes del 12-M i davant la formació d’un nou Govern, alguns s’han concentrat aquest dimarts davant del Parlament per demanar als partits que ho situïn com una prioritat la pròxima legislatura. Entre les mesures que demanen, recollides en un document batejat com ‘La Declaració de Barcelona’, hi ha que el Parlament aprovi una llei d’imprescriptibilitat civil retroactiva perquè els supervivents d’abús sexual infantil actuals puguin obtenir una indemnització. També demanen elaborar un barem específic de valoració de danys o crear una xarxa de centres per a supervivents adults on aquests puguin rebre teràpia.
En declaracions als mitjans, Miguel Hurtado, primer denunciant d’un cas d’abusos a l’Abadia Montserrat, ha reivindicat un “canvi de paradigma” i més responsabilitat de l’administració. “Ara mateix hi ha una autogestió”, ha denunciat.
En aquest sentit, ha apuntat que és l’església qui decideix com s’investiga, com es repara i com es garanteix que no torni a succeir i ha assenyalat que l’Estat també té una responsabilitat davant de violacions “greus” de drets humans. De fet, ha afirmat que si a l’Abadia de Montserrat, als Maristes o als Jesuïtes ha passat és “perquè l’Estat ho ha permès”.
Per tot plegat, proposen La Declaració de Barcelona, un recull de diferents mesures que podrien incloure’s en un pla integral. “Les víctimes no aguantem més”, ha dit Hurtado, que ha defensat que cal passar “de les paraules als fets”.<br />
I és que segons ell la Comissió d’Investigació sobre pederàstia a l’església creada al Parlament “s’ha tancat en fals” perquè s’ha dissolt de forma anticipada a causa de la convocatòria electoral i avui dia no hi ha un pla català de reparació ni tampoc conclusions i mesures perquè els supervivents adults rebin una resposta des de l’administració.
<strong>Mesures: indemnitzacions, barem específic i xarxa de centres</strong>
Ells proposen que el nou Parlament que es configuri després del 12-M aprovi una llei d’imprescriptibilitat civil retroactiva perquè els supervivents d’abús sexual infantil actuals puguin obtenir una indemnització. A més, fan una crida als partits catalans perquè prioritzin l’aprovació en el Congrés de la llei d’imprescriptibilitat penal perquè els delictes de pederàstia no quedin impunes.
També demanen elaborar un barem específic de valoració de danys replicant un model com el d’Irlanda. Segons es queixen, actualment a Catalunya s’aplica el mateix barem que per a accidents de trànsit.
D’altra banda, plantegen crear una xarxa de centres per a supervivents adults on aquests puguin rebre teràpia. Així com existeix la xarxa de centres Barnahus per a infants, apunten que no hi ha una xarxa similar per a adults. “Els abusos deixen seqüeles de per vida”, ha recordat Hurtado.
A més a més, volen que s’implementin mesures simbòliques de reparació com ara un acte institucional de reconeixement a les víctimes al Parlament o crear un monument a les víctimes de pederàstia clerical.<br />
Una altra mesura és la de dissenyar i implementar un programa universal d’educació als nens, nenes i adolescents a les escoles perquè aquests puguin reconèixer i revelar qualsevol tipus d’abús sexual a adults protectors.
<strong>Els supervivents: “L’església es riu de nosaltres”</strong>
Enric Soler, víctima del col·legi Jesuïtes de Casp de Barcelona, ha subratllat que els abusos que han patit són “irreparables”. “L’església es riu de nosaltres, ens ha deixat de costat, però la Generalitat i l’Estat també”, ha afirmat. A parer seu és una responsabilitat “de tota la societat” i l’únic que els pot reparar “una mica” és tenir garanties que no es repetiran abusos. Soler considera que l’Estat també els ha de recompensar “d’alguna manera” pel “patiment i la vida” que l’abús els ha robat.
Jordi de la Mata, primer denunciant d’un cas d’abusos als Jesuïtes de Barcelona i exalumne dels Jesuïtes de Sarrià, ha explicat que els Jesuïtes han començat a fer reparacions, però les veu com una “minimització de danys”. En el seu cas, ha relatat, han accedit a pagar-li vint sessions de teràpia. “El que estan oferint a les víctimes és per riure, és una desgràcia”, ha lamentat.
Laura Calzada, víctima dels Jesuïtes de Casp de Barcelona, ha indicat que “hi ha un camí molt llarg per fer” i espera que no es limitin a “demanar perdó i fugir”. “Hem de fer molta força tots”, ha apuntat, tot fent una crida a canviar “una història que fa molta pudor”. “No sé com poden dormir cada nit”, ha conclòs.
Calzada i Enric Soler són tots dos víctimes de Francesc Peris. Tots dos han demanat poder tenir un “cara a cara” amb el seu abusador. “De moment l’única cosa que han sabut fer és la fugida”, ha dit Soler. Precisament aquest dilluns s’ha estrenat al DocsBarcelona el documental ‘La fugida’, que retrata la impunitat dels delictes d’abusos sexuals de dos sacerdots jesuïtes i traça la ruta d’impunitat de Lluís Tó i Francesc Peris de Barcelona a Bolívia.
