La catifa vermella del Palau Nacional de Mèxic ha estat l’escenari d’una trobada que, sota l’aparença de la cordialitat institucional, amaga un profund rerefons d’interessos partidistes i contradiccions històriques. La presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ha rebut el rei d’Espanya, Felip VI, en una reunió destinada oficialment a enfortir els vincles bilaterals i subratllar la importància dels pobles originaris. No obstant això, la reobertura sobtada d’aquest canal diplomàtic respon a motius molt més pragmàtics i immediats: el debut de la selecció espanyola contra l’Uruguai a la Copa del Món de futbol.
Després de mesos de fredor i distanciament arran de les exigències de Mèxic perquè l’Estat espanyol demanés perdó pels abusos de la conquesta, Madrid va decidir moure fitxa per suavitzar les relacions. L’objectiu no era cap altre que evitar un buit institucional i garantir que el monarca pogués assistir sense contratemps al partit de futbol celebrat aquesta matinada en territori mexicà.
Aquesta reconciliació de conveniència ha aixecat fortes crítiques per la dualitat del discurs espanyol. Durant la trobada oficial, es van intercanviar gestos de concòrdia, però el monarca no va portar com a obsequi —ni va esmentar— el nou programa documental de la televisió pública espanyola que ha deslligat una autèntica tempesta política: La gran aventura de la lengua española, emès per La 2 de RTVE i presentat per Iñaki Gabilondo. Aquest espai ha rebut dures crítiques internacionals i peticions de retirada per part de partits com Sumar MÉS, que l’acusen de “blanquejar el colonialismo lingüístico” i difondre falsedats històriques en afirmar lliurement a les seves xarxes que “la conquesta espanyola no va imposar l’aprenentatge del castellà als amerindis”.
La contradicció és evident i destapa la hipocresia de la diplomàcia espanyola: s’ofereixen somriures i bones paraules de cara a la galeria per qüestions d’agenda esportiva, mentre que, a través dels seus mitjans públics, l’Estat continua defensant un relat negacionista que xoca frontalment amb el consens acadèmic i ignora les desenes de reials cèdules històriques que van perseguir, reprimir i desterrar les llengües indígenes a favor de l’espanyol.
