ACN Màlaga – Sílvia Munt estrena al Festival de cinema de Màlaga ‘Las buenas compañías’, que narra la història d’un grup de dones de Renteria dels anys 70, que es van dedicar a lluitar pels drets de la dona, fent-les creuar la frontera amb França per donar-los un avortament digne. En declaracions a l’ACN, Munt explica que la cinta tracta en concret sobre tres dones amb “una sèrie de contradiccions i de capes” que van apareixent al llarg de la pel·lícula. De fet, la directora s’allunya de personatges idealitzats i irreals, i creu que si aquests “no són contradictoris i no tenen capes ni sediments són falsos”. La cineasta catalana estrena al Festival de Màlaga ‘Las buenas compañías’ que forma part de la secció oficial a competició.
“Som el que hem sigut en el passat, i sigui per acció o reacció les dones hem aconseguit moltes coses que venien reivindicant-se des que va explotar entre el 76 i el 77 aquest país”, apunta. La pel·lícula transcorre durant l’estiu de 1976. La Bea (Alicia Falcó) té 16 anys i se suma als aires de canvi que recorren el país col·laborant amb un grup de dones per a donar visibilitat a la causa feminista i aconseguir l’aprovació del dret a l’avortament. Al llarg d’aquests mesos, la Bea establirà una amistat molt especial amb Miren (Elena Tarrats), una noia una mica més gran que ella i de bona família.
‘Las buenas compañías’ ha estat coescrita entre Munt i Jorge Gil Munarriz, i està protagonitzada per Elena Tarrats, Alicia Falcó i Itziar Ituño. Munt recorda quan Gil li va dir que havia fet un curt amb unes dones que avui encara formen part de grups feministes i que ajuden a les dones. Elles, a l’any 77, tenien uns 20 anys i ajudaven a les dones a passar la frontera cap a França per poder avortar i “no morir d’una infecció a qualsevol racó”.
La directora en aquella època, que transcorre el film, tenia 17 anys i la meitat de les coses que li passen a la protagonista, indica, li van passar a ella. La protagonista, la Bea, assenyala Munt, fa un viatge del que torna molt tocada i crescuda. Passa un d’aquells estius on un passa a l’adultesa i la vida li explota a la cara, diu.
A ‘Las buenas compañías’, la directora i actriu retrata una època en la qual “hi havia una falta total de mínims pel que fa el respecte a la dona amb una impunitat total davant l’actitud violenta d’un acusador o violador i amb famílies on la dona patia”.
Munt destaca que a ‘Las buenas compañías’ descriu tres dones que “tenen una sèrie de contradiccions i de capes” que van creixent a mesura que avança la pel·lícula. Començant per la Bea i seguint per la Miren i la mare. La directora és una gran defensora de la creació de personatges contradictoris, amb arestes i sediments.
La pel·lícula també és un homenatge a les mares, que en aquest cas queden representades per l’actriu Itziar Ituño, la mare de la protagonista. “Moltes vegades no ens n’adonem que la nostra mare és una dona i que també ha estat manipulada, educada i que fa el que pot i que a dins té coses que ni ella sap. És una revelació quan fas el ‘zoom out’ i pots veure el teu pare i mare amb distància”.
<strong>Producció</strong>
‘Las buenas compañías’ és una producció entre Irusoin (‘La trinchera infinita’), Oberon Media (‘Los Girasoles Silvestres’) i En la frontera película AIE, en coproducció amb Manny Films i La Fidèle Production. Compta amb el finançament de l’ICAA, ICEC i el govern basc, i la participació de TV3, RTVE i EITB.
Sant Sebastià, Renteria i Biarritz són les tres localitats on s’ha desenvolupat el rodatge d’aquesta cinta amb producció catalana.
