ACN Barcelona – El debat entorn el futur dels bombers voluntaris de Catalunya està més obert que mai. El 13 de juliol la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, va presentar al Consell de Bombers Voluntaris un pla per enfortir el cos que no va convèncer el col·lectiu. Tot i admetre que laboralitzar els 1.360 efectius que l’integren no és la solució, exigeix al Govern que resolgui demandes històriques com la protecció sanitària, social i jurídica. Interior s’ha compromès a revisar el document i incloure aquests aspectes, però alguns territoris amb major presència de voluntaris ho veuen amb “desconfiança” i temen que “quedi en paper mullat”. Titllen la proposta original de “pobra” i lamenten que no s’hagi fet un estudi tècnic previ.
La posada al dia del model de bombers voluntaris de Catalunya no està sent una tasca senzilla. Les reiterades demandes de laboralització dels 1.360 efectius del cos per part d’entitats com la Federació de Bombers Voluntaris o l’Asbovoca han coincidit amb la presentació per part de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments del nou pla per enfortir el cos. Tot i que Interior defensa que el document servirà per millorar la protecció del col·lectiu, així com posar en valor la seva tasca, la proposta no ha acabat de convèncer els membres del Consell de Bombers Voluntaris, que és l’òrgan escollit democràticament pels efectius per a interlocutor amb el departament. Considera que el pla no aborda algunes de les demandes històriques del cos, com són una major protecció social, sanitària i jurídica i adverteixen que és poc precís.
El document ha estat acollit de forma desigual arreu del territori. Mentre les regions més properes a l’àrea metropolitana han valorat que pot ser un bon punt de partida i han dit que resten a l’espera que Interior inclogui tots els matisos que hi han aportat, d’altres sectors del territori on la presència d’efectius voluntaris és major es mostren molt més crítics. “La proposta ens va decebre perquè recollia les necessitats del departament de millorar la cobertura que es fa arreu del territori però no reflectia les nostres”, ha explicat Aleix Morell, membre del Consell de Bombers Voluntaris de la Regió de Lleida. Alhora, ha indicat que el text presenta moltes “contradiccions” que evidencien que s’ha elaborat sense “haver treballat en profunditat les mancances que té el model actual”.
En aquest mateix sentit s’ha expressat Sergi Forts, portaveu del Consell de la regió de Girona, que ha titllat la proposta de “pobra” i ha afegit que defensa poc la figura del bomber voluntari. “Ens trobem molt descoberts i desgastats perquè portem molts anys arrossegant els mateixos problemes”, ha apuntat Forts, que ha remarcat que la sensació és que el text “s’ha redactat a corre cuita”. Així, malgrat que el departament ha insistit en què el futur passa per “actualitzar” el model mixt dels bombers i enfortir la figura dels voluntaris, Forts ha insistit que ara per ara això només són paraules. Des del seu punt de vista, manca “un estudi tècnic” exhaustiu “perquè hi ha indrets de Catalunya on la major part dels parcs són de bombers voluntaris”. Per Forts aquest fet és una prova que el model mixt “no funciona”. Per aquest motiu ha obert la porta a laboralitzar una part del col·lectiu.
<strong>Debat sobre el règim laboral dels efectius</strong>
Aquest és un extrem que Interior ha rebutjat frontalment, perquè ha argumentat que totes les anàlisis jurídiques que s’han fet no ho permeten: “No hi pot haver gent fent la mateixa tasca amb un règim laboral diferent”, han apuntat fonts del departament. El que sí que seria possible, en canvi, és apostar per un cos únicament format per bombers professionals, tot i que aquesta possibilitat no satisfà ni al departament ni al consell.
“S’obriria un procés d’oposicions en què l’experiència dels bombers voluntaris no es reconeixeria fins el final del mateix com a mèrits”, ha explicat Jordi Puigdomènech, representant del Consell de Bombers Voluntaris de la regió metropolitana nord, que ha indicat que una part dels efectius “es quedarien pel camí” perquè la mitjana d’edat del cos és elevada i seria complicat que tots superessin les proves físiques. “No seria una solució com a model de país”, ha insistit.
A més, ha recordat que “si actualment es poden mantenir 74 parcs voluntaris oberts és perquè aquests efectius són laborals”. Ha afirmat que si tots fossin voluntaris més de la meitat dels parcs s’haurien de tancar “perquè no surt a compte mantenir operatiu una instal·lació que només fa 50 serveis anuals”.
<strong>Protecció social, sanitària i jurídica</strong>
Pel que fa a les mancances que presenta la proposta d’Interior, els representants del Consell han explicat que en primer lloc una de les majors preocupacions compartides és la que fa referència a la cobertura sanitària en cas d’accident. “Tot i que els efectius voluntaris i els funcionaris disposem de la mateixa assegurança mèdica, que presta Asepeyo, hi ha diferències respecte la cobertura de la mateixa”, ha assegurat Puigdomènech, que ha detallat que en el cas dels segons, funciona com una mútua de treball i els ofereix tota mena de serveis. Per contra, per als voluntaris, només presta assistència directa: “És com un metge privat”, ha indicat el bomber, que ha aclarit que només poden beneficiar-se “dels serveis que Asepeyo té com a propis”. Això significa que si un bomber voluntari pateix un accident en acte de servei i requereix d’algun element addicional, com per exemple una càmera hiperbàrica, ha de recórrer a la Seguretat Social.
“Hem de poder tenir una cobertura total com la resta de professionals”, ha remarcat el membre del Consell, que ha explicat que Interior està explorant varies vies per resoldre aquestes mancances. Una d’aquestes podria ser crear una federació com la que tenen els esportistes, de forma que quedessin coberts davant qualsevol mena d’accident. En paral·lel, el departament també s’ha avingut a millorar la relació amb la sanitat pública.
Un segon aspecte que manté els membres del Consell en alerta són els nivells de cobertura en cas d’accident greus i incapacitació. “Actualment tenim una cobertura de fins a dotze mesos”, han comentat els afectats, que han detallat que quan passa aquest temps els efectius han d’acollir-se al règim de la Seguretat Social. “La majoria tenim altres feines amb una base de cotització inferior”, han afirmat. Han reclamat que si un bomber queda incapacitat mentre està fent aquesta feina de risc ha de poder rebre una indemnització justa i que li permeti tenir “una vida digna”. Per tot plegat, han exigit al Govern que suprimeixi el topall de dotze mesos i que dissenyi un mecanisme que permeti complementar aquesta diferència salarial entre el que els pagaria l’Estat per la base que tenen cotitzada i el que percebria un bomber funcionari que quedés incapacitat. A banda, estenen aquesta reivindicació a les pensions en cas de viduïtat.
En tercer lloc, el col·lectiu també ha reclamat major protecció jurídica. Ha recordat que en molts casos els bombers voluntaris són els que fan la primera intervenció i han comentat que sovint es troben desprotegits a l’hora de prendre determinades decisions perquè no tenen condició d’agent de l’autoritat.
El fet que la Generalitat no els pugui aplicar una retenció de l’IRPF adequada quan els paga les compensacions que reben pels serveis efectuats, cosa que els repercuteix negativament quan fan la declaració de la renda; el retard en les convocatòries de nous efectius; la manca de reconeixement o les negociacions sobre els recursos materials i les inversions necessàries a cada parc; són d’altres aspectes que amoïnen el Consell.
Pel que fa a la proposta del Govern d’incorporar 753 bombers voluntaris en els propers anys per aconseguir l’objectiu d’una mitjana de 31 bombers per parc, a grans trets l’han valorat positivament, tot i que no tots han compartit l’accés i la formació per nivells que estableix la proposta.
<strong>Desconfiança i paper mullat</strong>
Ambdues parts s’han citat el proper 28 de setembre per tornar-ne a parlar. “Interior prepararà un segon document que inclogui aquests aspectes”, ha comentat Puigdomènech, que ha dit que confia en poder arribar a una bona entesa. Més reticents s’han mostrat els portaveus de Lleida i Girona, Aleix Morell i Sergi Forts, que han assegurat que es llegiran “tota la lletra petita” amb deteniment. El més crític ha estat Morell, que ha exigit poder tenir el nou pla uns dies abans de la trobada per poder-lo analitzar. Així mateix, ha expressat la seva “desconfiança” envers la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i la por que tot el que figura en el pla acabi sent “paper mullat”.
