Marta Marín-Dòmine guanya el 43è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb ‘Diré que m’ho he inventat’

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – L’escriptora catalana i canadenca Marta Marín-Dòmine és la guanyadora del 43è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb la novel·la ‘Diré que m’ho he inventat’. El llibre tracta sobre “la incapacitat d’una mare de combinar el fet de ser dona i el de ser mare”, ha assenyalat l’autora. Una dona, ha afegit, que “construeix una relació molt conflictiva i dura amb la seva filla”. El premi està convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes amb el suport de BBVA i té una dotació de 35.000 euros lliures d’impostos, a banda dels drets d’autor. Edicions 62 publicarà l’obra guanyadora, que es presentarà al setembre
a La Setmana del Llibre en Català. Marín-Dòmine és actualment directora del Born Centre de Cultura i Memòria.

Edicions 62 ha assenyalat sobre l’argument que el que podria haver estat un dels dies més feliços de la vida de la Marina, el dia del naixement de la seva única filla, va ser l’inici d’una relació tensa i ambigua, gens exemplar. A la novel·la les dues estan “unides per un vincle atàvic de pertinença i alhora terriblement distants, mare i filla no es van arribar a entendre mai”. En aquesta història, la filla torna a la ciutat i al pis on va viure amb la mare i ella intenta encaixar les peces del trencaclosques per mirar de reconstruir retalls de la vida de la Marina i de les circumstàncies que la van modelar.

Publicitat

Marín-Dòmine ha dit que com és habitual en la seva escriptura, la novel·la és un treball literari híbrid, que es mou “entre la ficció i l’autoficció o la literatura més confessional, reflexiva, personal, i gira al voltant d’un personatge que a la primera part del llibre es diu Emma i a la segona, Marina”. L’obra tracta sobre “una mare molt especial que es mou entre la realitat i la ficció”.

La mare és dels anys 40 i això li va impedir tirar endavant uns somnis que estaven a cavall entre Barcelona i París. De fet, la novel·la s’inicia a París quan està Notre Dame en flames l’any 2019 i segueix durant la pandèmia, en un moment en què Marín-Dòmine va tornar a Barcelona i se’n va al pis on va viure la seva mare.

L’autora ha explicat que la novel·la s’inspira en la relació amb la seva mare i amb la dificultat d’explicar-la. Considera que “les relacions matern filials són bastant intocables i tocar-les d’una manera que no sigui totalment plaent és difícil, no només per l’escriptora sinó pels lectors”.

<strong>“Un significat simbòlic”</strong>

Marín-Dòmine ha ressaltat que per a ella el Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana significa tenir un públic més ampli i variat i personalment representa la seva “inscripció dins de la cultura catalana” perquè fa tres anys que ha tornat del Canadà on hi ha viscut 23 anys. “Té un significat simbòlic molt important”, ha assegurat.

<strong>Jurat</strong>

Marta Marín-Dòmine ha optat al 43è Premi BBVA Sant Joan sota el pseudònim Fran Levy i títol Nepenthe, l’oblit. El jurat l’ha declarat guanyadora per majoria entre les 97 obres que hi optaven enguany “per la manera brillant i punyent de tractar les relacions mare-filla, defugint els tòpics del gènere a través de la complexitat dels personatges i la solidesa estructural de la novel·la, i pel seu estil i alta qualitat literària, amb una prosa lírica que aconsegueix embolcallar el lector”, que, oberta la plica, corresponia a l’autora Marta Marín-Dòmine.

El jurat està constituït per cinc membres de reconegut prestigi vinculats a l’àmbit de les lletres catalanes, sense cap supeditació editorial, i que actua valorant la qualitat literària i la varietat de registres. El jurat ha estat format per Carme Riera, Najat El Hachmi, Valèria Gaillard, Francesc Serés i Roser Caminals, i com a secretari, sense vot, Joan Carles Sunyer, director de la Fundació 1859 Caixa Sabadell.

Dels 97 originals rebuts, les novel·les són el gènere majoritari entre les obres rebudes a concurs (76), seguides dels reculls de narracions (11), memòries i biografies (3), dietaris (2) i llibres de viatges (2). 64 procedeixen de la demarcació de Barcelona, 5 de Girona, 5 de Tarragona, 7 de Lleida, 11 de la comunitat valenciana, 4 de les Illes Balears i 1 de França.

<strong>Acte d’entrega del premi</strong>

El 43è Premi BBVA Sant Joan s’ha lliurat aquest dimecres a Marín-Dòmine en un acte presidit per la presidenta del Parlament, Anna Ma Erra. L’acte ha tingut lloc al Saló Modernista de la Fundació 1859 Caixa Sabadell.

També han intervingut el regidor de cultura l’Ajuntament de Sabadell, Carles de la Rosa, el director territorial de BBVA a Catalunya, José Ballester, el president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Jaume Ribera i el president de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Josep Maria Manyosa.

Durant l’esdeveniment, la periodista Glòria Serra ha conversat amb la guanyadora sobre la seva obra, al fil d’una lectura de fragments de la mateixa a càrrec de l’actriu Mercè Pons i cançons interpretades per Lu Rois, cantant i músic.

<strong>La guanyadora</strong>

Escriptora catalana i canadenca, Marín-Dòmine ha estat professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Wilfrid Laurier University de Canadà on ha dirigit el Center for Memory and Testimony Studies.

La seva investigació i creació literària giren al voltant dels exilis i la memòria, les herències i l’oblit. Ha realitzat els documentals ‘The Vengeance of the Apple. Argentinians in Toronto’ (2010) i ‘Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930 a 1942’ (2012). Ha escrit el guió del vídeo ‘Refugi amb imatges’, de Carla Simón, per a la sèrie ‘Un vocabulari per al futur’, comissionada pel CCCB (2020) i va col·laborar com a autora al ‘Decameró’ que va obrir la temporada 2021-22 del TNC. L’any 2017 va realitzar la instal·lació audiovisual ‘Je vous offre las oiseaux’ / ‘Us ofereixo els ocells’, en homenatge a les víctimes de l’Holocaust. El 2019 va publicar ‘Fugir era el més bell que teníem’, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’assaig 2019, el premi Joaquim Amat-Piniella 2019, i premi Serra d’Or de novel·la 2020, i recentment, ‘Ellas’, un comentari sobre la condició amorosa femenina a través del teatre del Segle d’Or.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió