La històrica editorial Planeta ha celebrat el seu 75è aniversari desplaçant els seus actes institucionals de referència a Madrid, un moviment simbòlic que confirma on se situen realment els interessos de la companyia. L’empresa manté amb Catalunya una relació estrictament econòmica, utilitzant el mercat català com a pura font de beneficis comercials mentre el seu projecte d’influència cultural es bolca de manera inequívoca en el llibre en castellà i el centralisme madrileny.
Aquest gir cap a la capital de l’Estat reflecteix una estratègia permanent en el grup presidit per José Creuheras. Tot i que el Premi Planeta va néixer a Barcelona, la direcció prioritza l’espanyolització del seu catàleg i la projecció de la seva imatge cap a les elits estatals, allunyant-se progressivament de la realitat i la llengua pròpies de Catalunya.
Inversió mediàtica contra el consens català
La desafecció del Grup Planeta no es limita a l’àmbit purament literari, sinó que es consolida a través dels seus principals altaveus de comunicació:
- La Razón: El diari editat pel grup manté una línia editorial d’un marcat perfil anticatalà, atacant de manera directa el model educatiu, la llengua i les institucions del país.
- Atresmedia: La corporació televisiva que inclou cadenes com Antena 3 i La Sexta actua de forma constant com un altaveu mediàtic de tall centralista, reforçant relats contraris al consens social i polític català.
Mentre el teixit econòmic i cultural català ha sostingut el creixement de Planeta durant dècades, la corporació respon traslladant la complicitat a Madrid, evidenciant que Catalunya només compta en el seu balanç de resultats lucratius
El punt d’inflexió i la marxa institucional (2017 – 2026)
- Octubre de 2017: El trasllat de la seu social
A causa del procés d’independència, el consell d’administració de Planeta aprova el trasllat de la seva seu social de Barcelona a Madrid (específicament al Paseo de la Recoleta). Tot i descriure-ho com una mesura “temporal” per protegir els accionistes, la decisió esdevé permanent. - Febrer de 2019: Consolidació de l’eix madrileny
El president del grup, José Creuheras, reitera en diverses compareixences que no hi ha intenció de retornar la seu social a Barcelona, argumentant la necessitat de “seguretat jurídica”, consolidant Madrid com el centre de decisions executives de la corporació. - Octubre de 2021: El Premi Planeta es blinda en castellà
En el 70è aniversari del guardó celebrat a Barcelona, el grup augmenta la dotació del premi a un milió d’euros, consolidant-lo com el premi literari en espanyol més gran del món, mentre manté una inversió clarament residual i desproporcionada en el catàleg i premis en llengua catalana. - Juny de 2026: La ruptura simbòlica definitiva
El Grup Planeta trenca la tradició històrica i organitza la gala central de celebració dels seus 75 anys a Madrid, un acte que tradicionalment hauria correspost a Barcelona com a bressol fundacional de l’editorial. Aquest moviment és vist pel sector com la confirmació que la prioritat del grup és la projecció de l’espanyolització i el lliurament total a les elits estatals.
La construcció de l’altaveu mediàtic centralista (1998 – Actualitat)
- Novembre de 1998: Fundació de La Razón
Sota l’impuls de Luis María Anson i el suport financer de Planeta, neix el diari a Madrid. Ràpidament es converteix en un dels referents de la premsa de dretes espanyola, caracteritzat per una línia editorial d’atac frontal contra l’autogovern, la immersió lingüística i el catalanisme. - Any 2003: L’assalt a la televisió generalista (Atresmedia)
Planeta es converteix en el principal accionista d’Antena 3. Al llarg dels anys, la corporació mediàtica absorbeix La Sexta i construeix el gegant Atresmedia, fixant la seva línia informativa en la difusió d’un relat marcadament centralista que sovint criminalitza els moviments socials i polítics catalans.
Els orígens franquistes de l’imperi (1939 – 1975)
- Gener de 1939: Entrada a Barcelona com a militar d’ocupació
El fundador del grup, José Manuel Lara Hernández, d’origen sevillà, arriba a Catalunya com a capità de la Legió Espanyola de l’exèrcit de Francisco Franco. Participa directament en la victòria militar del bàndol feixista i en l’ocupació de la ciutat de Barcelona. - Dècada de 1940: Control de la repressió sindical i de les arts gràfiques
Instal·lat a la capital catalana després de la guerra, Lara Hernández és nomenat cap del Sindicato Vertical de Artes Gráficas de la dictadura a Barcelona. Des d’aquest càrrec de designació falangista, exerceix un control ferri sobre les impremtes, papereres i tallers editorials. Aquesta posició li permet acumular informació, influència i immunitat política, a més de rebre acusacions d’utilitzar la seva autoritat institucional per forçar acords i posar les bases del seu futur negoci propi. - Juny de 1944: Compra de Tartessos a un editor falangista
Lara fa el seu primer gran moviment empresarial adquirint l’editorial Tartessos a un altre reconegut escriptor i periodista de Falange, Félix Ros. - Setembre de 1949: Fundació de l’Editorial Planeta sota el paraigua del règim
Neix oficialment l’Editorial Planeta a Barcelona. En ple apogeu de la censura franquista, que perseguia amb fúria els llibres en llengua catalana i els autors d’esquerres, Planeta creix ràpidament i sense obstacles mercès a la total sintonia del seu fundador amb l’aparell de censura de l’Estat, dedicant-se exclusivament a la difusió i comercialització massiva del llibre en castellà. - Octubre de 1952: Creació del Premi Planeta com a eina d’influència estatal
Es lliura la primera edició del Premi Planeta de novel·la en espanyol. El guardó neix amb l’objectiu clar de promocionar autors i relats afins o tolerats pel règim, projectant Barcelona no com a capital de la cultura catalana, sinó com una gran subseu de la producció literària de l’Espanya de la postguerra.
Continuïtat de la influència a la democràcia (1975 – Present)
- Dècada de 1980 i 1990: Compra de segells històrics
L’editorial utilitza el múscul financer obtingut durant el franquisme per iniciar una absorció massiva de segells i editorials històriques catalanes (com Seix Barral o Ariel), canviant les seves línies progressistes per models purament comercials i sotmesos a la direcció centralitzada de la família Lara. - Octubre de 1994: Reconeixement reial al passat de la nissaga
El rei Joan Carles I atorga a José Manuel Lara Hernández el títol nobiliari de marquès del Pedroso de Lara, un reconeixement que oficialitza la total integració de la direcció de Planeta amb les estructures tradicionals del poder de l’Estat.
Aquesta tradició ideològica lliga directament amb les accions posteriors del grup (com la creació de La Razón el 1998, la compra d’Atresmedia o el trasllat definitiu de la seu a Madrid el 2017), demostrant que el seu buidat de Catalunya i la celebració dels 75 anys a Madrid l’any 2026 no són fets aïllats, sinó el retorn natural als veritables orígens ideològics de la companyia.
