ACN Sant Sebastià – Sòcia fundadora de la productora independent Avalon PC i creadora d’Elástica Films, Maria Zamora (València, 1976) s’ha forjat una carrera pas a pas que acumula reconeixements nacionals i internacionals. Està rere èxits com ‘Alcarràs’ i ‘Estiu 1993’, totes dues amb Carla Simón; ‘Libertad’, de Clara Roquet; o ‘Creatura’, d’Elena Martín, reconegudes en festivals d’arreu del món, i ha treballat al costat de cineastes com Mar Coll, Paula Ortiz, Carlos Marquès-Marcet o Nely Reguera. Per tot això, rep el Premi Nacional de Cinematografia del Ministeri de Cultura. En una entrevista amb l’ACN, Zamora defensa que les pel·lícules “independents i d’autor” són les que representen el país fora de les fronteres però adverteix de la seva “fragilitat”.
Reconeix sentir el síndrome de la impostora que comparteixen moltes dones en rebre un reconeixement, però entoma el Premi Nacional de Cinematografia amb “molta il·lusió”. Entén que és una distinció a una carrera que, lluny de ser meteòrica, s’ha cuit a foc “lent” durant 25 anys i que li ha ensenyat a base de “prova i error”. “Poc a poc he anat trobant la meva veu”, detalla.
La productora de moment ha mantingut al llarg dels anys una aposta sostinguda i conscient per trobar directores. Quan va començar, es va adonar que només li arribaven projectes dirigits per homes. “Vaig pensar que era el moment de fer el pas i anar a buscar-les. A partir d’aquí, els últims quinze anys el camí ha estat molt clar i més del 90% de les pel·lícules que he fet han estat dirigides per dones”, reconeix amb orgull.
Sembla que tot el que passa per les seves mans rep premis i recull elogis arreu del món. Sense anar més lluny, fa pocs dies va tornar del Festival de Toronto amb un nou guardó per ‘Polvo serán’, de Carlos Marquès-Marcet. Zamora afirma que desconeix quina és la clau de l’èxit i que, com a productora, es limita a buscar “l’essència i el cor dels projectes”. “Penso que si un guió m’arriba a nivell emocional i li trobo un interès genuí, també li agradarà a més gent”, explica en una entrevista amb l’Agència des de Sant Sebastià.
En aquest sentit, atribueix part del mèrit a un “moment d’or” per al cinema independent, que entén com un sector que porta alegries però que pot ser inestable econòmicament. “És un cinematografia fràgil que depèn de molts factors, sobretot, del suport institucional i de les televisions públiques, sense els quals seria molt difícil aixecar aquests projectes”, detalla. Per això, quan hi ha canvis o no s’hi posa prou el focus, aquestes iniciatives autorals són les que més “pateixen”.
<strong>El cinema català, en “ratxa”</strong>
Segons María Zamora, el cinema català es troba en un moment de “ratxa”, amb una pedrera de nous professionals “brutal”. Considera que la situació és conseqüència del fet que les institucions s’ho han cregut i que sorgeixen professionals “molt formats” en totes les disciplines, des de directors, passant per guionistes, productors o de vessants tècniques. “Hi ha talent construït amb el caldo de cultiu de molts d’anys”, opina.
<strong>Tabakalera acull l’acte d’entrega</strong>
Com ja és tradició, el ministre de Cultura serà el responsable de lliurar el guardó, en un acte que tindrà lloc aquest dijous a les dotze del migdia a l’edifici de la Tabakalera de Sant Sebastià. Ernest Urtasun presidirà l’esdeveniment i entregarà el premi, un esdeveniment que cada any té lloc durant el Festival Internacional de Cinema.
